Quan ens posam pessimistes i deim que fora vila no té remei, que està condemnada a desaparèixer l’agricultura, el conreu de la terra, la dedicació a la pagesia sovint deixam de veure que això no és així del tot, que arreu sorgeixen iniciatives de gent emprenedora que sumen joventut i ganes de fer coses noves, de provar i de tirar endavant. Des d’Algaida s’encarreguen de desmentir una vegada més aquest mantra negatiu: La Gralinet és un projecte fet realitat per una dona jove, amb ganes, amb empenta, decidida a demostrar que el seu projecte no és just un somni. Catiana Fernández Llabrés, que és la persona que hi ha darrere La Gralinet, va presentar el seu projecte als premis Rural Up de Mallorca Rural i en va quedar seleccionada.
Catiana té ara 34 anys i segons ella mateixa explica, es considera una “persona treballadora, sempre cerc nous reptes i m’agrada descobrir diferents punts de la vida. Des de petita, sempre he tengut curiositat per molts d’àmbits professionals, però a poc a poc em vaig adonar que la meva vocació és el món de la comunicació. Tot i això, en els 25 anys el meu cap va fer un clic quan vaig descobrir l’horticultura, i de manera altruista vaig començar a unir aquests dos àmbits a les xarxes socials, baix al nom Huerta “y Huerta”.
Des de La Gralinet aposta per reconnectar amb la terra mitjançant l’agricultura regenerativa. El seu objectiu? Contribuir a una alimentació conscient i equilibrada oferint hortalisses i verdures fresques, cultivades sense químics i amb respecte pel medi ambient. Una proposta que combina salut, sostenibilitat i compromís amb el territori.
Com arribes a aquest punt, deixant enrere la teva trajectòria professional anterior i com neix La Gralinet? D’on prové el nom del teu projecte?
Dels 28 als 30 anys vaig tenir una crisi existencial, la meva feina a l’oficina no m’entusiasmava i vaig passar per una època un poc grisa, la meva única escapatòria era el meu hortet de cossiols.
D’ençà que vaig descobrir l’horticultura i contava la meva experiència a xarxes, sempre venia un somni al meu cap, que era compartir aquesta sensació de plenitud i de connexió que em provocava simplement el fet de cuidar una planta.
Sempre donava voltes de com iniciar un projecte d’aquest tipus, però mai em veia capaç: arriscar tot, la manca de doblers, la vida a Mallorca tampoc et deixa marge per poder prendre decisions… Fins que, l’any passat l’empresa on feia feina va tancar les portes, i vaig veure una oportunitat per llençar-me. Vaig estar un any formant-me en agricultura regenerativa i en fer un model de negoci, amb un pla financer i tot el que suposa en fer un negoci.
Amb moltes pors, però també amb motivació i il·lusions, va sorgir La Gralinet. Aquest nom prové de la forca de doble mànec, també coneguda en francès la grelinette. Com la meva pronunciació no és molt bona, vaig adaptar la paraula fonèticament al castellà/català. La forca de doble mànec és una eina que utilitz molt a l’hort, ja que no llaurem el terra, però sí que l’oxigenam amb aquesta forca. En resum, és una eina molt respectuosa amb la vida de la terra, i aquest projecte està molt unit a aquest concepte d’oferir productes, tallers, oci, i benestar respectuós.
Com decidires que faries aquesta horta i els cultius que hi fas?
Després de formar-me i investigar, vaig decidir fer una horta bio intensiva, ja que s’adaptava perfectament als meus objectius com a negoci: un hort on poder vendre producte de temporada i sense químics a petita escala, millorar el territori, i poder oferir un espai de connexió amb la natura.
Un hort bio intensiu es caracteritza per utilitzar diferents tècniques com la no llaurança, la rotació i associació de cultius, l’encoixinat… Per tant, la decisió dels cultius que sembram a La Gralinet, es fa pensant amb el sòl per millorar-lo: per no esgotar la vida de la terra i els seus nutrients, que això dur a problemes a l’augment de plagues i malalties, i a l’ús d’agroquímics.
A part, amb aquest hort vull també cultivar productes de sempre i d’aquí perquè no es perdin i donar importància al nostre producte i identitat.
Quin balanç faries d’aquest primer any d’experiència? Quina resposta has tengut del públic?
Ha estat un any difícil, tot i que, crec molt en aquest projecte i sé que pot funcionar, a vegades la resposta no ha estat l’esperada, també he tengut problemes a l’hort amb els conills que es van carregar gran part dels cultius, manca de temps… però bé, tot començament és difícil i s’han donat certs problemes que amb paciència, qualque llàgrima i esforç, he pogut superar.
També, a la llarga d’aquests mesos he estat coneixent a més persones amb projectes semblants o que podem fer sinergies en un futur, que m’han animat olt a continuar lluitant i apostant per aquest projecte. I també cal destacar el suport de la família i amics que m’han ajudat molt.
En resum, ha estat un any d’aprenentatges a l’hort, a gestió d’empresa, i d’emocions, que sense cap dubte tornaria a fer-ho.
Com funciona el sistema de repartiment de senalles? Com hem de fer per fer-te comandes?
De moment el funcionament és molt casolà, tenc un grup de WhatsApp on cada dimarts propòs una senalla “tancada” amb productes només del meu hort, i després poden afegir d’altres que compr a agricultors locals o fer-se una senalla totalment personalitzada.
Una vegada que faig el comunicat, els clients tenen dos dies per fer la comanda via missatge privat per WhatsApp. I més tard, cada divendres faig l’entrega de les senalles a les cases, o punts de recollida: la finca a La Gralinet, Olula (Palma) i Es Tumbet (Carrer Aragó), prest tendrem més punts de recollida.
Creus que és un plantejament sostenible econòmicament i realista a mitjà i llarg termini?
Segons el meu pla financer, investigació i exemples d’altres projectes semblants a Espanya i altres països, pot arribar a ser un projecte bastant sostenible. Al principi és ver que has de fer una inversió econòmica, tot i que consider que no he hagut de fer una despesa gran de doblers a diferència d’altres tipus de negoci. I també és una inversió en temps, ja que l’agricultura és paciència, allò que fas ara, fins a uns mesos no treus profit.
Per una altra banda, no és un projecte fix, és a dir, consider que he plantejat un negoci dinàmic i evolutiu que ara ha començat així, però d’aquí a uns anys evolucioni segons el context i necessitats de les persones, ja que l’objectiu de La Gralinet és utilitzar l’hort com a eina de benestar.
Ara que ja saps com va, tens pensat créixer en terra, en productes, en posar-hi botiga?
El meu pròxim repte ara mateix és començar a fer tallers tant per a infants com per a adults, i estic treballant en activitats tant d’oci com d’educació ambiental, per apropar el món rural i la passió a l’horticultura a una societat que s’allunya cada vegada més de la natura i està cada vegada més aferrada al món virtual.
Què els diries als que llegint aquesta entrevista pensin que la teva experiència és inspiradora i volen provar sort?
Segons la meva experiència, formar-se i investigar han estat claus per poder donar forma a aquest projecte, a més del moment de vida en el que em trob, ja que, per exemple, crec que si la meva empresa hagués tancat fa uns anys enrera no hauria emprès, perquè estava totalment en un altre punt vital.
Cap on penses que ha d’anar el món de fora vila per aconseguir que el relleu generacional no sigui un problema i més gent s’animi a tornar a treballar la terra i com s’ha de fer?
Crec que el problema ve de molt més enllà del món rural, és l’evolució que hem fet en el món, hem donat importància a les ciutats, a una vida ràpida, trobar una feina per pagar una vida que quasi no podem pagar… I això dur al fet que grans empreses han tret crèdit d’aquesta situació: anam tant de bòlit que començam a comprar menjar fet, ultraprocessats… i et surt més econòmic que fer una compra saludable i cuinar-la per tu mateix, per tant, el producte de la terra cada vegada es valora menys i ha perdut sentit, i aquest simple fet ja desanima a les generacions futures.
Per una altra banda, les institucions no ho posen gens fàcil, a vegades no saben ni ells mateixos la normativa i també compliquen poder dur a terme un negoci rural.
I finalment, crec que les darreres generacions han tengut un context en què no volen sofrir com els seus pares, i tenen l’exemple de persones que per un vídeo viral ja es fan riques i famoses, i aspiren a això, i normal qui no aspira a tenir més temps i doblers?
La solució hauria de ser fer molts de canvis, però per començar crec que haurien de ser les institucions que donessin més facilitats a aquests projectes, que no només tenen l’objectiu de treballar la terra i medi ambient, sinó que també tenen un caire social.
