La primavera, la vinya altera. Per Pere Calafat, del Celler Jaume de Puntiró
Sant Josep avisa de que la poda s’ha d’acabar, la vinya plora i vol brostar, es temps de preparar la terra que ha reposat tot l’hivern, retirarem les restes de poda foc i fum o més modernament els capolarem per així no malbaratar els nutrients orgànics, sigui com sigui temps de tractor, que és la millor icona que té el pagès.
Frisarem molt d’enllestir les diferents llaurades que aconseguiran mostrar la terra que tot l’hivern a estat amagada per la vegetació silvestre. Si podem, a principis d’abril, colgarem la terra, donarem la darrera llaurada de principis de primavera deixant la terra triga i ben plana, això minimitzarà els efectes devastadors de una gelada tardana improbable, si hi ha aquesta temuda gelada i nosaltres hem fet be la feina i tenim la vinya ben llaurada, ben plana i sense herbes, segurament la gelada no ens afectara tant, ja hi haurà temps de donar una altra rella al mes de maig.
Sant Josep
En passar Sant Josep es cura el mal
d’esquena, o almenys el provocat
per la podada, perquè s’acaba.
S’han de cremar o retirar les
sarments de les quals se’n poden
fer garbons, tan apreciats un
temps per cremar al forn. Per
llaurar s’ha d’aprofitar la bona
saó; a la vinya no cal anar amb
pressa però prest es mourà i s’ha
de tenir plana a mitjan mes d’abril
per així reduir els efectes d’una
gelada tardana no desitjada.
Conten que un any hi va haver
una gelada el 5 de maig i que no
va deixar res de la vinya.
És temps de fer empelts de muda.
Sempre s’han de deixar un grapat
de mudes per si ens en duem algun cep.
Si no tenim peresa podem
cavar la vinya.
Text de l’exposició Vinyòvol, dibuixos i paraules, 2017
Torna la vida a la vinya amb l’arribada dels dies més llargs amb més hores de claror | Celler Son Real
A principis de primavera la vinya brosta o fan primer els ceps mes esquifits mes magres, els ceps vigorosos els deixen passar primer sabent que mes tard els avançaran amb comoditat.
Les vinyes de varietats primerenques seran les primeres en fer tira, que ens deixen veure aquestes meravelloses tires verdes ben definides que anuncien que els dies de calma, dies que aprofitam per fer reparacions als emparrats, són a punt de tocar fi, arribarà el mes de Maria i la vinya es desbocarà, la veiem créixer i no tenim prou mans per esporgar-la, ens passa al davant i nosaltres correm darrere amb la llengua fora.
Mes de Maria
En el mes de maig no s’arriba
a acabar la feina. És temps
d’esporgar. Aquesta feina
s’ha de fer ben feta, bé ho sap
el bon podador; la vinya no
s’atura, la veuen créixer i
sovint passa davant del
esporgadors de tant que
creix.
També s’ha de donar una
rella i tal vegada una
esquitxada abans que no hi
hagi mal.
Text de l’exposició Vinyòvol, dibuixos i paraules, 2017
La pluja serà benvinguda, però també ens preocuparà, el Mildeu ens recordarà que som humans i que el control absolut no existeix. Caldrà patir, caldrà ser combatiu i feiner.
Pere Calafat, pagès vinater
