Aquestes darreres setmanes de febrer, el Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI) ha estat realitzant les darreres activitats de la primera fase del projecte “La sostenibilitat al plat” finançat per la DG de Cooperació de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del GOIB.
Aquest projecte està dirigit a les comunitats educatives de Mallorca i té com a objectiu entendre el sistema agroalimentari global analitzant l’impacte de l’alimentació contemporània en la nostra i en les altres comunitats, per tal de promoure la transició cap a un model agroalimentari més sa, just i sostenible, d’acord als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Inclouen posar fi a la fam, impulsant l’agricultura sostenible i promocionant la salut sense químics i amb menys contaminació; garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; visibilitzar el paper de la dona, tant rural com urbana, i fomentar l’equitat de gènere; promoure el creixement econòmic sostenible i la creació de treball de qualitat, baix les premisses de l’economia Social i Solidaria; entre altres.
Aquest és el relat que ens han fet arribar des del CERAI sobre aquesta primera fase.
El projecte es va iniciar el curs escolar 2020-2021 a l’IES Son Pacs que participen al Programa de cooperació – Centres educatius per a la ciutadania global i transformadora de la Conselleria d’Educació i Formació Professional i desenvolupen una experiència educativa facilitada per la Creu Roja “Horts per compartir” amb la gent gran. A més, tenint en compte que el centre es troba a la zona del Parc Agrari de Palma, vam considerar-lo un bon candidat per iniciar aquesta tasca.
Les activitats desenvolupades aprofundeixen en la importància de la sobirania alimentària i l’agroecologia amb un enfocament de drets humans i fan un recorregut per les diferents cultures gastronòmiques per reconèixer la rellevància de la cooperació rural com a mitjà per reduir les desigualtats entre països enriquits i països empobrits i evitar una major degradació del medi. Aquestes activitats estan adreçades a tota la comunitat educativa (CE): alumnat, equip docent, famílies i equips directiu i administratiu.
Hem realitzat tallers de formació per al professorat en els quals s’ha tractat la base teòrica del sistema alimentari i l’ecofeminisme a partir de la reflexió i el debat per analitzar en quin punt ens trobem; i s’han proporcionat recursos pedagògics per poder aplicar aquests coneixements a l’aula.
Amb l’alumnat s’han realitzat diverses activitats. Per una banda, s’han facilitat tallers a l’aula entorn diferents temàtiques com la pèrdua de biodiversitat alimentària, les varietats locals, la influència de la cultura xueta en la gastronomia tradicional mallorquina, la història de la immigració marroquina i la seva contribució en el sector agrari, el Parc Agrari de Palma; amb la col·laboració, en alguns casos, de persones expertes i d’altres entitats com l’Associació de Varietats Locals de Mallorca, l’associació Palma XXI, l’Asociación de los inmigrantes marroquíes en Baleares, entre altres.
També s’han fet sortides del centre per visitar llocs que contribueixen en el coneixement de la cadena alimentària, com el supermercat cooperatiu Terranostra i la Cooperativa Agrària de Sóller; així com també al CineCiutat on es va realitzar una activitat educativa a partir de la visualització del documental Demain que ha motivat a l’alumnat a proposar les seves pròpies iniciatives per implementar al centre escolar, com crear espais verds a les aules i millorar el jardí del pati. A més, s’han realitzat sessions en línia i presencials amb persones que desenvolupen projectes de cooperació per al desenvolupament del món rural en països empobrits com Bolívia, Senegal i Marroc, per donar a conèixer altres realitats i oferir la possibilitat d’interaccionar i apropar-se a aquestes comunitats. També s’ha elaborat un treball sobre interculturalitat i alimentació sostenible que es va exposar a l’entrada del centre per donar-li visibilitat.
Per a les famílies i els equips directiu i administratiu, s’ha fet un taller en línia per poder implementar una alimentació més sostenible i saludable a casa de la mà d’una experta nutricionista-dietista que va despertar l’interès de les persones participants.
En la recta final d’aquesta primera fase, s’ha organitzat un berenar agroecològic per oferir a tot l’alumnat de secundària i batxillerat del centre un tast de productes locals, de temporada i ecològics. Les mateixes alumnes, es van encarregar de la difusió de l’activitat i, el dia assenyalat, van col·laborar, juntament amb professorat voluntari, en el repartiment del berenar preparat per na Marisa i la seva ajudant de la Cantina de l’IES Son Pacs. El berenar oferit constava d’un panet de pa semi integral de blat mort amb formatge semicurat de vaca sucat amb tomàtiga de ramellet i oli d’oliva verge extra, acompanyat de clementines i mandarines. Tot productes de la nostra terra cultivats per les pageses i pagesos d’aquí. L’alumnat va degustar amb delit els productes i volien repetir.
A més, s’han compartit espais de reflexió amb la participació de tota la CE que han desembocat en la constitució d’un grup de treball sobre alimentació sostenible i s’ha redactat un Pla d’acció en el que es recull la labor duta a terme i s’inclouen noves propostes per donar continuïtat al projecte, que ja ha iniciat una segona fase durant el present curs escolar.
Per tot això, podem dir que el projecte està resultant exitós. Les activitats han tingut molt bona acollida i l’avaluació demostra que les persones participants adquireixen coneixements que els proporcionen arguments sòlids per poder ser crítics amb l’actual model agroalimentari que impera les nostres vides i prendre decisions més coherents. I és a partir d’aquesta consciència que podem començar a canviar actituds i hàbits que promouen una alimentació més saludable, que cuidi de les persones que formen part de tota la cadena alimentària (des de les productores fins a les consumidores) i del medi ambient.
No obstant, també ens hem trobat amb dificultats i entrebancs per a executar aquest projecte. En primer lloc, la situació sanitària predominant d’aquests darrers temps degut a la pandèmia de la Covid-19, ha dificultat la realització d’altres activitats més participatives i extracurriculars per a impulsar el projecte i inclús projectar-lo fora del centre per apropar-lo a tota la ciutadania mallorquina. En segon lloc, i no per això menys rellevant, la manca de recursos en els centres escolars, especialment humans, fa que el bon desenvolupament del projecte depengui de la bona voluntat del professorat implicat, que dedica una part significativa del seu temps a la coordinació de les activitats i s’involucra en l’execució del mateix sense reducció de la seva càrrega lectiva habitual. Incloure la temàtica que tracta el projecte de manera específica i concreta en els currículums educatius, seria també un gran avenç, juntament a la millora dels plecs i de l’aplicació de la normativa alimentària en els centres escolars.
Confiem que durant aquesta segona fase que hem iniciat, en la qual hem inclòs el CEIP Duran Estrany a Llubí, per ampliar el radi d’acció a la zona rural de Mallorca i treballar amb una població més jove, es puguin anar salvant aquestes dificultats i millorant la situació.
La industrialització agrària i ramadera, la globalització, els interessos econòmics, la influència de la publicitat, la tendència a consumir aliments processats (accentuada per l’estil de vida que duem, en general, en els països enriquits), la voluntat de disposar de tot tipus d’aliments en tot moment sense tenir en compte la seva procedència ni el seu cicle natural de creixement, etc., ens aboquen a seguir immersos en l’actual model agroalimentari que afavoreix la pèrdua de biodiversitat alimentària. I, precisament, aquesta pèrdua de biodiversitat compromet la nostra seguretat alimentària, segons un informe publicat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (The State of World’s Biodiversity for Food and Agriculture, 2019, FAO). És necessari , per tant, recuperar la cultura gastronòmica i els sabers tradicionals, dur a terme pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i els cicles de la vida, i ser conscients de les conseqüències que té el nostre consum alimentari.
És per això que, des del CERAI continuem realitzant activitats entorn una alimentació més saludable, justa, sostenible i solidària aferrissadament, amb la convicció que l’educació continuada de qualitat és el motor del canvi cap a un món millor.
