Una de les bones notícies que ens deixa fora vila és l’augment constant, imparable, de l’agricultura ecològica al conjunt de les Illes Balears. Els resultats fets públic pel Consell Balear de Productors d’Agricultura Ecològica,(CBPAE) posen de manifest la bona salut del sector a l’arxipèlag, ja que en el darrer any la superfície agrària ecològica inscrita en el CBPAE ha arribat a 50.541 ha i 1.301 operadors ecològics. És a dir, ha incorporat 3.696 ha noves (7,8%) i 43 operadors nous (3,4%).
Un sector, aquest, que com la resta integrats en el primari, necessita ajudes públiques per al seu sosteniment, ajudes que arriben de la mà de la Conselleria d’Agricultura. Així, el conseller Joan Simonet, valorava de manera molt positiva el creixement del sector, en la presentació de l’informe. En aquest sentit, Simonet ha destacat que de les ajudes PEPAC 2023-2027 per al foment de l’agricultura ecològica, «durant el 2024 el Govern va concedir al sector un total de 2,27 milions d’euros, dada que suposa un increment d’un 110% respecte a 2023 (any en què es varen pagar 974.419 euros de la convocatòria de 2022)». A més, ha remarcat que enguany ja s’han abonat 1,89 milions d’euros de la convocatòria de 2024, xifra que suposa el 84% del total (el termini de pagaments finalitza el 30 de juny de 2025).
Quant a les ajudes per al foment de pastures per a l’aprofitament de la ramaderia ecològica, el conseller ha informat que «l’any passat es va abonar al sector un total de 448.115 euros (un augment d’un 70% respecte a 2023), i enguany ja s’han pagat prop de 380.000 euros (el 85% del total previst)». Simonet ha subratllat que «aquestes xifres posen de manifest, una vegada més, el compromís del Govern amb el sector», i ha anunciat que aquestes dues línies d’ajuda s’han convocat de nou aquest 2025.
L’extensió, per illes
Si es comparen les xifres dels darrers cinc anys, la superfície agrària ecològica s’ha incrementat en 12.716 hectàrees, un augment del 33,6%, i el nombre d’operadors ecològics, en 281, un augment del 27,5%. Segons ha manifestat el director general Fernando Fernández, «aquesta tendència de creixement del sector ens apropa a l’objectiu que marca l’Agenda 2030 de la Unió Europea, que aposta perquè, com a mínim, un 25% de la superfície agrària útil (SAU) sigui de producció agrària ecològica».
En aquesta línia, el director general ha destacat que Menorca «ja ha assolit aquest objectiu, ja que el 2024 ha sumat 1.090 hectàrees noves, que han fet que el 26,7% de la SAU de l’illa ja sigui ecològica». Per al conjunt de les Illes Balears, la superfície agrària ecològica representa el 21% de la SAU. Formentera és l’illa on, en proporció, s’ha incrementat més la superfície agrària ecològica: 101 hectàrees noves, que representen un creixement del 28,5%.
Productors i transformadors
Per tipus de cultius, a les Illes Balears destaquen les superfícies dedicades a pastures i farratges (24.365 ha), cereals i lleguminoses (8.087 ha), fruits secs (5.466 ha), olivar (1.922 ha) i vinya (1.511 ha). Aquests cinc cultius representen el 82% de tota la superfície agrària ecològica a l’arxipèlag. D’entre aquests, i pel pes econòmic que tenen dins el sector agrari, destaca l’increment de dos cultius en els darrers cinc anys (període 2020-2024): el de l’olivar, que ha guanyat 866 ha (un increment del 82%), i el de la vinya, que ha augmentat 574 ha (un 61%).
Quant a la ramaderia ecològica, actualment a les Illes Balears hi ha 319 explotacions i 48.351 caps de bestiar, dada que suposa un increment d’un 1,5%. Aquestes explotacions es reparteixen de la manera següent: 221 a Mallorca (139 d’oví, amb 22.155 caps; 24 de boví, amb 364 caps; 21 de porcí, amb 1.445 caps; 20 d’aviram, amb 11.057 caps; 10 d’apicultura, amb 310 caseres, i 7 de caprí, amb 430 caps); 89 a Menorca (37 de boví, amb 1.227 caps; 24 d’oví, amb 2.522 caps; 15 d’aviram, amb 876 caps; 7 de porcí, amb 139 caps; 3 d’apicultura, amb 27 caseres, i 2 de caprí, amb 178 caps), i 9 a Eivissa (7 d’aviram, amb 7.525 caps, i 2 d’oví, amb 82 caps).
Precisament, Fernández ha recalcat que el pla estratègic de l’agricultura ecològica de les Illes Balears amb l’horitzó 2030, que estarà finalitzat a finals de 2025, «centrarà esforços en la ramaderia, amb l’objectiu de fer més fort i rendible el sector».
Pel que fa a la indústria agroalimentària ecològica (que transforma, elabora i comercialitza les matèries primeres), el 2024 hi ha hagut 387 elaboradors, que han efectuat 424 activitats. D’aquestes, es pot remarcar que hi ha hagut 94 comerços, 75 tafones/envasadores d’oli i 51 cellers i embotelladores de vins i caves.
Per part seva, el president del CBPAE ha assenyalat que durant el 2024, per poder fer el control i la certificació d’aquests operadors, s’han duit a terme 1.660 visites de control, la qual cosa representa un increment del 3,8% respecte de l’any anterior. El 74% de les visites han estat de seguiment anual (1.236), el 18%, addicionals (301); el 5%, d’inscripció de nous operadors (78), i el 3%, d’ampliació de productes o parcel·les d’operadors ja inscrits (45). A més, s’han recollit 87 mostres aleatòries per analitzar al laboratori (a un 6,6% dels operadors inscrits), a les quals s’han detectat 10 positius, que comporten la desqualificació ecològica d’aquests cultius o productes.
