Jaume Mir va alçar el guardó que li han concedit al Miss Vermut, el vermut dels guapos, als World Awards 2025, on ha estat declarat el millor del món en la categoria de semi-dolços, però darrere aquest èxit hi ha tot un equip de gent que l’ha fet possible. En primer lloc, hi és ell, propietari i principal impulsor d’aquest vermut tan popular que ha obtingut aquest reconeixement internacional, però just immediatament després hi ha un equip de tècnics, de químics que han fet la fórmula del beuratge, seguint les seves indicacions. Pep Natta ha fet de portaveu d’un equip del qual fan part també Kika Sánchez i Josep Campins. Entre tots tres han trobat l’equilibri d’aquest vermut que ja l’any passat va ser el millor vermut de les Illes Balears als Premis Vinari.
“És un vermut molt ‘nostro’, mallorquí, mediterrani. Pensat per a gent d’aquí com noltros, molt guapos, per gent alegre, que li agrada la festa, gent entusiasta de la nostra cultura”, diu Pep Natta, que comanda aquest equip tècnics de creadors, per definir-lo.
Com va ser l’elaboració inicial? Parties d’una comanda concreta, havia de tenir en perfil concret aquest vermut?
En Jaume ho ha fet tot molt fàcil. T’ho dona tot mastegat: Volia un vermut mediterrani, nostro, mallorquí pobler, d’aquí que alguns ingredients no són comuns a altres vermuts però són ben coneguts a Sa Pobla, com per exemple les espècies de l’arròs brut, però també amb un poc de coent, que agrada a Sa Pobla: HI havia d’haver el coent! Ell mos va donar aquestes directrius.
En Jaume és intel·ligent i brillant. Així vàrem fer el vermut que volien els seus clients, per què a vegades un té una idea i diu: això anirà bé, però els clients volen una altra cosa i ha tengut la intel·ligència d’acceptar-ho i així ens ho va transmetre: semi-dolç, vermell, no blanc, que dugui espècies mallorquines, ben equilibrat, que sigui fresc i bo de beure, que convidi a continuar bevent, que sigui de qualitat, amb bona graduació alcohòlica per un mercat selecte que demana més grau i que permet més estructura, més combinacions aromàtiques, més explosió d’aromes dins la boca…i tot això ho va anar provant amb els clients i ho vàrem anar corregint….
Diries que és el primer vermut que es fa amb espècies d’arròs brut? És habitual incloure-hi aquest tipus de “botànics”?
Sí, que inclou les espècies de l’arròs brut, sí perquè els tècnics som molt quadriculats i ens és més difícil ser creatius. Noltros no hauríem pensat mai, però en Jaume sí que és creatiu. I així aprenem de la creativitat
Un vermut semi-dolç com aquest per a quina ocasió el recomanaries? Amb què combina?
Un bon vermut no és només un aperitiu. Recoman gaudir-lo en qualsevol ocasió, si està ben equilibrat el pots prendre quan vulguis, també en haver dinat, a mitjan horabaixa…
També hi ha una versió coenta/picant d’aquest vermut. Per què?
Sí, és el germà petit, més pensat per la gent de Sa Pobla i de la contrada, en el qual es potencia aquest caire coent. Duu molts de tipus de pebre de per tot el món. Molt interessant!
Cap on va el paladar dels vermuters? Què cerca ara el públic aficionat al vermut? Sensacions noves, com quines? Amb què els sorprendries?
Hi ha un canvi important i estan apareguent molts d’elaboradors que volen fer el seu vermut. Però molts d’aquests li donen molta importància al vi i, realment, és el que menys importa. En un vermut clàssic, el vi és just el “suport”. El més important són els botànics, l’equilibri amb la dolçor. El vi és el que aporta la graduació alcohòlica. I el mercat ho ha d’acceptar.
Per l’elaboració el més important és si du més o menys genciana o donzell, camamil·la, o herballuïsa. I ara el consumidor té una gran varietat on poder triar.
Quina seria la teva aspiració com a creador de vermuts de tant d’èxit com aquest o el Muntaner? Quin és el repte que et posaries, “el més difícil, encara”?
Realment no el cercàvem aquest èxit: ha estat un regal del cel. Això és com que et donin tres estrelles Michelin. És un orgull i mantenir aquest nivell no és fàcil. Ara el repte és continuar fent bona feina, aprenent dels clients, den Jaume i deixar-ho tot ben preparat per transmetre-ho. El coneixement és patrimoni de tots i ara entrarem a una fase de transmissió del coneixement.
