Balears Vadevi
La gestió dels fems a les finques agràries: una qüestió de conciliació

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha organitzat una jornada pràctica i divulgativa dirigida a agricultors, tècnics i representants del sector agrari, centrada en la correcta gestió dels fems i en el dret dels agricultors a utilitzar-lo com a fertilitzant. L’objectiu d’aquesta iniciativa és esclarir i normalitzar-ne l’ús a les finques. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha inaugurat la trobada acompanyat pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández; el cap del Servei d’Agricultura, Andreu Juan; i representants de les principals associacions agràries de les Illes Balears, com Asaja Balears, Unió de Pagesos, UPA-AIA i Cooperatives Illes Balears.

Les organitzacions de pagesos han assistit a aquesta jornada pràctica organitzada des de la conselleria/CAIB

La cohabitació necessària

Durant la jornada, que s’ha celebrat a la finca Sant Martí, a Vilafranca, el ramader Biel Barceló, propietari de l’explotació, ha fet una demostració pràctica a la seva finca, escampant els fems i llaurant-ho per posteriorment integrar-lo al sòl. Amb això, ha mostrat una tècnica tradicional i sostenible de fertilització que contribueix a millorar la qualitat del sòl i a aprofitar els recursos disponibles. “Els fems naturals són molt millor per a la terra que l’adob. Soc conscient que, quan s’escampa, hi ha olor durant 3 o 4 dies, però és necessari per a la nostra activitat”, ha explicat Biel Barceló.

El conseller Simonet ha destacat la importància de la iniciativa: “Sabem que cada vegada més, a fora vila, hi ha altres usos diferents dels agraris, però cal recordar que els pagesos tenen dret a incorporar els fems a les seves finques. A més, és una activitat protegida legalment amb la seva pròpia regulació. La població ha de saber que, si vol aliments de proximitat i producte local, l’ús dels fems com a fertilitzant ens ajuda a assolir aquests objectius perquè ens permet ser més circulars i sostenibles. Volem llançar aquest missatge als ciutadans, en una societat cada vegada més urbanita i desconnectada del món rural. Hi ha treballs associats al camp que poden causar molèsties, però existeixen i cal conviure amb ells pel bé del sector primari”, ha conclòs.

Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat la normativa sobre l’ús i la valorització dels fems: “Darrere del dret de l’agricultor a valorar els fems com a fertilitzants, una acció molt positiva, hi ha una normativa molt rigorosa, amb llibres de gestió dels fems i plans de fertilització, per exemple, que es poden controlar i que nosaltres supervisam dins dels plans d’actuació de la Direcció General”.

Cal recordar que existeix normativa estatal que estableix les normes per a la nutrició sostenible del sòl agrari, així com normativa autonòmica com la LLei Agrària de les Illes Balears.

Simonet ha demanat comprensió als veïns de les finques en ares a la conciliació dels interessos generals/CAIB

Una regulació estricta per minimitzar els danys col·laterals

En aquest sentit, es defineix com a fem tot excrement o orina d’animals de granja o aus, sense transformar o transformats, incloent-hi purins i sòlids. A més, han de transcórrer almenys dos mesos entre l’aplicació i la collita o recol·lecció, termini que es pot reduir a vint-i-un dies si la collita no es destina a consum humà o animal.

Així mateix, l’aplicació dels fems ha de gestionar-se de manera que es minimitzi el risc de pèrdua de nitrogen. En el cas dels fems líquid o purins, s’ha d’enterrar immediatament després de l’aplicació, com a màxim en les quatre hores següents, per evitar emissions d’amoníac i contaminació de l’aigua. En el cas dels fems sòlid, també s’ha d’enterrar de manera immediata, sempre dins de les primeres 24 hores.

Pel que fa a l’apilat temporal dels fems als recintes agraris, la humitat màxima del material no pot superar el 80%; només es permet una pila per recinte, amb un màxim de 250 tones, i no pot romandre més de deu dies de manera general.

Finalment, des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural s’ha informat que la setmana passada es va celebrar una trobada amb la Federació d’entitats locals de les Illes Balears (FELIB) per explicar la normativa i així evitar alarmes innecessàries entre la ciutadania.

Més notícies
A l'interior de les instal·lacions d'aquesta granja de Llucmajor denunciada pels animalistes, les gallines convivien amb animals morts/ARDE-Satya Animal
La macrogranja de gallines de Llucmajor passarà de 135.000 a 40.000 animals
El Govern desestima l’autorització ambiental integrada de Ses Cisternes, denunciada pels veïns, i resol que ha de reduir la capacitat a una tercera part
Batles i batlesses del Pla de Mallorca contundents amb la seva negativa a la macrogranja/Mancomunitat del Pla de Mallorca
La Mancomunitat del Pla diu NO a la macrogranja de gallines de Sineu
Se sumen a les veus crítiques d'organitzacions agràries i ecologistes i a l'informe negatiu d'Agricultura
El Govern s'ha vist forçat per l'oposició a tramitar com llei el decret de limitacions que només afectava l'aviram/Parlament de les Illes Balears
La futura llei contra les macrogranges impedirà les explotacions intensives
Incorporarà esmenes que evitaran la construcció d'aquestes instal·lacions per a qualsevol mena de bestiar

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa