La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha organitzat una jornada pràctica i divulgativa dirigida a agricultors, tècnics i representants del sector agrari, centrada en la correcta gestió dels fems i en el dret dels agricultors a utilitzar-lo com a fertilitzant. L’objectiu d’aquesta iniciativa és esclarir i normalitzar-ne l’ús a les finques. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha inaugurat la trobada acompanyat pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández; el cap del Servei d’Agricultura, Andreu Juan; i representants de les principals associacions agràries de les Illes Balears, com Asaja Balears, Unió de Pagesos, UPA-AIA i Cooperatives Illes Balears.

La cohabitació necessària
Durant la jornada, que s’ha celebrat a la finca Sant Martí, a Vilafranca, el ramader Biel Barceló, propietari de l’explotació, ha fet una demostració pràctica a la seva finca, escampant els fems i llaurant-ho per posteriorment integrar-lo al sòl. Amb això, ha mostrat una tècnica tradicional i sostenible de fertilització que contribueix a millorar la qualitat del sòl i a aprofitar els recursos disponibles. “Els fems naturals són molt millor per a la terra que l’adob. Soc conscient que, quan s’escampa, hi ha olor durant 3 o 4 dies, però és necessari per a la nostra activitat”, ha explicat Biel Barceló.
El conseller Simonet ha destacat la importància de la iniciativa: “Sabem que cada vegada més, a fora vila, hi ha altres usos diferents dels agraris, però cal recordar que els pagesos tenen dret a incorporar els fems a les seves finques. A més, és una activitat protegida legalment amb la seva pròpia regulació. La població ha de saber que, si vol aliments de proximitat i producte local, l’ús dels fems com a fertilitzant ens ajuda a assolir aquests objectius perquè ens permet ser més circulars i sostenibles. Volem llançar aquest missatge als ciutadans, en una societat cada vegada més urbanita i desconnectada del món rural. Hi ha treballs associats al camp que poden causar molèsties, però existeixen i cal conviure amb ells pel bé del sector primari”, ha conclòs.
Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat la normativa sobre l’ús i la valorització dels fems: “Darrere del dret de l’agricultor a valorar els fems com a fertilitzants, una acció molt positiva, hi ha una normativa molt rigorosa, amb llibres de gestió dels fems i plans de fertilització, per exemple, que es poden controlar i que nosaltres supervisam dins dels plans d’actuació de la Direcció General”.
Cal recordar que existeix normativa estatal que estableix les normes per a la nutrició sostenible del sòl agrari, així com normativa autonòmica com la LLei Agrària de les Illes Balears.

Una regulació estricta per minimitzar els danys col·laterals
En aquest sentit, es defineix com a fem tot excrement o orina d’animals de granja o aus, sense transformar o transformats, incloent-hi purins i sòlids. A més, han de transcórrer almenys dos mesos entre l’aplicació i la collita o recol·lecció, termini que es pot reduir a vint-i-un dies si la collita no es destina a consum humà o animal.
Així mateix, l’aplicació dels fems ha de gestionar-se de manera que es minimitzi el risc de pèrdua de nitrogen. En el cas dels fems líquid o purins, s’ha d’enterrar immediatament després de l’aplicació, com a màxim en les quatre hores següents, per evitar emissions d’amoníac i contaminació de l’aigua. En el cas dels fems sòlid, també s’ha d’enterrar de manera immediata, sempre dins de les primeres 24 hores.
Pel que fa a l’apilat temporal dels fems als recintes agraris, la humitat màxima del material no pot superar el 80%; només es permet una pila per recinte, amb un màxim de 250 tones, i no pot romandre més de deu dies de manera general.
Finalment, des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural s’ha informat que la setmana passada es va celebrar una trobada amb la Federació d’entitats locals de les Illes Balears (FELIB) per explicar la normativa i així evitar alarmes innecessàries entre la ciutadania.