Balears Vadevi
L’IGP Sobrassada de Mallorca lamenta la mort de Sebastià Simó

La pagesia mallorquina ha rebut la noticia de la mort de Sebastià Simó, en Tià, que ha estat un dels principals responsables de la recuperació del porc negre. La notícia s’escampava dies enrere i aquesta setmana ha estat un dels temes que ha abordat el ple del Consell Regulador de l’IGP Sobrassada de Mallorca.

En un comunicat que ens han fet arribar, ho descrivia amb aquestes paraules: “El CR té un gran record de Tià Simó i ho vol expressar i fer arribar a la seva família i expressar el condol per una persona que va ser Medalla d’Or pel seu gran impuls a la Sobrassada de Mallorca de Porc Negre i per tant a la Sobrassada de Mallorca”

Industrial sobrassader, va decidir en els anys 80 del segle passat promocionar el porc negre com a ingredient imprescindible per conferir a la sobrassada de qualitat que costava tant de trobar en el mercat. Dos anys li costà decidir-se. “El principal problema en aquells anys no era fer la sobrassada, sinó trobar porcs negres. Perquè així com a meitat de segle un porc blanc era considerat un exotisme, l’any 1980 trobar un porc negre era com trobar una agulla dins un paller”, deia amb ocasió de la mort de Tià Simó Pep Lluis Munar, d’Embotits Munar, al Diario de Mallorca.

I no va ser fàcil. Al començament la seva iniciativa era acollida amb escepticisme. De porcs negres no se’n trobaven per enlloc. Ningú no els volia. Cercant, cercant “els primers porcs els aconseguí a Es Bosc de Petra, Son Marron de Sineu, Son Ramis i Menut. Els dugué a la finca de Son Bon Aura de Pollença, propietat de la seva mare, que era qui l’havia animat i ajudat en una aventura que, qui més qui manco, ja es pot imaginar els tipus de comentaris que suscitava a la Mallorca d’aquell moment”, recorda Munar.

Però en Tià no era dels que es desanimen i va agafar les cames si va partir a la Península a estudiar com es feia la cria i engreix del porc de raça ibèrica a Andalusia i Extremadura. Després, ja a Mallorca, va rebre l’assessorament de  Llorenç Payeres, bon coneixedor de i defensor de les races autòctones, qui va col·laborar en la tasca de definició de la raça.

Després de dos anys, i quan ja tenien l’ingredient principal de la sobrassada assegurat, arribà el moment de fer les primeres matances. “es feren a l’escorxador dels seus col·laboradors Miquel i Jordi Martí de Llucmajor. Les primeres sobrassades s’elaboraren a la fàbrica d’en Joan Sureda d’Artà, amb pebre bord de tap de cortí d’en Tomeu Moll de Ca’n Pinso de Pòrtol”, explica Pep Lluis Munar. L’objectiu era reproduir aquella sobrassada que en Tià recordava de quan era petit, amb el gust i la textura que ja no es trobava.  

Va ser el punt de partida. Des d’aleshores, va començar a despertar la demanda, aquí i fora, a la Península. Ara el repte era assegurar-ne la continuïtat de la cria de porc negre: “Es veié amb la necessitat d’engreixar més porcs i ideà amb col·laboració amb els pagesos un sistema de cria i engreixament d’acord amb la demanda. Com que els pagesos no es fiaven de l’èxit dels porcs negres i recordaven que els darrers que havien engreixat els havien hagut de malvendre, firmà contractes amb tots assegurant-los la compra a un preu pactat per endavant”.

Als pioners s’hi afegiren a poc a poc altres finques, altres ramaders que començaren a creure en el projecte.  Finques com Son Cardell, Son Rafaló, Menut, Son Ramis, Son Forteza, Son Josep Vell, Sa Sínia, Son Mac, Son Sinvali, Son Marron i moltes d’altres que han fet possible la recuperació del porc negre, ara ja assegurada.

De mica en mica es va anar consolidant la producció de la sobrassada de Mallorca, de porc negre. Primer a través d’ Embotits Munar i després amb la marca Can Tià, amb Joan Sureda d’Artà.

“Sense la passió de Sebastià Simó, que aconseguí dur endavant la seva aventura en contra de la incomprensió de molts, però encoratjant i contagiant el seu entusiasme a molts altres, no hauria estat possible que la Sobrassada de Mallorca de Porc Negre tengués, com té avui, una Indicació Geogràfica Protegida i estigués protegida a tota Europa”, reconeix Pep Lluis Munar.

Un grup d’elaboradors va promoure per això que li fos concedida la Medalla d’Or de l’IGP, l’any 1998; una distinció que reconegués la seva aportació a la pervivència de la raça de porc negre. Sense Sebastià Simó la historia d’aquesta raça i la de la sobrassada de Mallorca no seria la mateixa. I ara, el Consell Regulador de la Sobrassada, reunit en sessió plenària, ha expressat el seu pesar per la mort de Sebastià Simó i ha traslladat el seu condol a la família.

Nou comentari

Comparteix