És temps de tondre i les ramaders es troben un any més amb una realitat indesitjada: Avui dia, la tosa surt cara per que la feina s’ha de fer i s’ha de pagar igualment, a pesar que la llana ja no la vol ningú.

Ho admetia dies enrere a Balears Vadevi Margalida Seguí, de Son Jover, que reconeixia així mateix, que la llana se destrueix per que no troben un preu just al mercat: “sí, és un problema no poder tenir cap benefici, ja que és part de la producció de l’ovella. Estem col·laborant amb diferents projectes de manera quasi altruista, per veure si trobem un ús. Però és complex”.

“Actualment optam per destruir-la, perquè no és just que un tercer faci negoci sense una recompensa justa pel pagès”, apunta.

Aquest fet hagués fet, temps enrere, posar les mans al cap a qualsevol pagès de Mallorca: Tudar un producte tan valuós com la llana, impensable fa només unes dècades. Però així són les coses ara mateix.

La llana, sha convertit en un residu que, a més, no es pot cremar ni enterrar, en un mercat saturat pels productors xinesos. La llana s’ha d’acabar traslladant a la Península, on será cremada, amb el cost que això representa. S’incinerarà amb un cost de 15.000 euros.

Margalida Segui ja parlava de cercar alternatives a l’utilització de la llana més enllà de la producció de roba d’abrig, ara que els matalassos ja no es fan amb aquesta llana d’ovella. Aquesta recerca està ja en marxa.

Ara, el Govern i el Consell  de Mallorca donen suport a la iniciativa de les Cooperatives Agroalimentàries que vol donar una sortida al que ara mateix és un problema per als ramaders d’oví. Així dins dels projectes de Mallorca Rural, i finançat amb ajudes europees, aquestes entitats i la implicació directa de l’empresa porrerenca de material de construcció Poraxa, han iniciat els estudis per a poder utilitzar la llana com a material aïllant en els habitatges, ja que d’acord amb el Reglament CE 1774/2002 la llana és considerada un Subproducte d’Origen Animal No Destinat al Consum Humà (SANDACH). “En l’àmbit europeu es tracta d’un residu animal, amb les seves especificitats en el seu maneig. A Mallorca en l’actualitat no hi ha cap lloc per al seu tractament, de manera que la llana procedent de la tosa ha de ser emmagatzemada a les explotacions i cooperatives per a la posterior exportació a la península, ja que no es pot cremar, ni enterrar”.

Malen Llull, gerent de Mallorca Rural, indica que «es tracta d’un projecte de les Cooperatives per a donar sortida a la problemàtica que genera als ramaders, el seu baix preu, la seva difícil comercialització i la normativa europea que els obliga a destruir el producte si no es ven». El projecte de Mallorca Rural ha de servir «per a realitzar els estudis necessaris i conèixer si la llana mallorquina pot ser adequada com a material aïllant», assenyala Llull i afegeix que «és una experiència innovadora per a buscar un preu digne».

La llana podria ser un bon aïllant en la construcció d’habitatges/Cedida

De fet, s’està experimentant amb l’aprofitament d’aquest recurs com a material aïllant a la construcción. En varem veure un bon exemple en la construcción d’uns pisos amb finalitat social a Inca, que promou l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), que depèn del Govern de les Illes Balears. Una solución, de moment minoritària.

També s’estudia fer-ne combustible, amb forma de pellets.

Les cooperatives de Mallorca produeixen al voltant de 100 tones de llana cada any. Aquesta xifra representa el 65% de tota la llana de Mallorca. Per al seu trasllat a la Península la llana ha d’ocupar el mínim volum possible. Amb la maquinària adequada per a la seva compactació s’obtenen bales d’uns 400 quilos de pes, mentre que la llana sense compactar és embalada en bosses de 70 a 80 quilos. Aquesta darrera opció és la que s’ha dut a terme el darrer any on hi va haver mercat, encara que amb preus irrisoris de 7 cèntims el quilogram, segons dades de Cooperatives.

 La conselleria d’Agricultura ha habilitat cinc punts d’entrega de la llana. S’encarreguen de recollir-la i dur-la a un gestor de residus que la durà a un gestor de residus, en aquest cas Tirme, per a la seva incineració, en aplicación de la normativa que així ho contempla. El director general d’Agricultura Fernando Fernández ha explicat que informa que aquesta solució circunstancial a banda, s’estan cercant altres vies. Una d’elles, afirma Fernández, són els estudis tècnics  que s’estan fent per fer servir la llana en el món de la construcció per les seves bones condicions d’aïllant tèrmic. Un projecte que ja fa un any que està en marxa, però que, de moment, està encara en estudi i la primera fase ha donat un molt bon resultat. Es podrien fer també compostatges, però per això es requereixen altres tractaments i inversions que s’estan estudiant.

L’any passat l’empresa catalana Recuperació de Materials Tèxtils, segons  una información de la cadena COPE, va comprar tota la llana de Mallorca i aquest any es va interessar per tornar-la a comprar i no a 0’ 07 cèntims el quilo, ans tot al contrari, a 0’ 25 cèntims per quilo. Enguany la proposta contemplava compactar la llana per reduir els costos de transports i així poder oferir un preu millor però la proposta no ha cuallat  per que la llana directament no s’aprofita i es crema. L’empresa catalana ha lamentat la decissió. Segons el tècnic Jordi Iglesias, “la llana de Mallorca és de molt bona qualitat tot i que ara no hi ha demanda. RMT la processa i la guarda dins els seus magatzems a l’espera de donar-li la sortida comercial quan el mercat es reactivi.  

Sacs de llana que acabaran a l’incineradora/Cedida

Sobre aquest tema treballa també l’associació de productors en ecològic APAEMA. “De la mà de Mallorca Rural LEADER, APAEMA duim a terme un estudi sobre la situació de la llana d’ovella de les explotacions de Mallorca i la seva aplicabilitat a diferents usos industrials”, ens expliquen.

“La llana ara mateix és un subproducte ramader amb molt poc o cap valor econòmic, i que s’ha arribat a tractar com un residu. Si pretenem revertir el problema i que les explotacions d’oví puguin percebre un preu digne per aquest recurs, s’ha d’analitzar quina és la realitat a cada una de les baules de la cadena del seu mercat, per llavors establir línies d’acció aterrades que puguin generar impacte dins poc temps”.

Per això, com a primera passa de l’estudi, han preparat un qüestionari dirigit als titulars d’explotacions de ramaderia ovina per conèixer la seva opinió, com a principal baula de la cadena que són.

De moment, sembla que la solución a mig termini està en marxa. Des del Consell de Mallorca, Jaume Alzamora, com a president de Mallorca Rural, indica que «la proposta de les cooperatives vol crear sinergías de sectors econòmics diferents perquè es pugui revaloritzar la llana». A més indica que ara haurà de ser el Fogaiba del Govern que del vistiplau. Un punt que el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, assenyala que «s’aprovarà ja que encara que no sigui una solució a curt termini si que és el projecte que desitgem que tiri endavant com a opció de futur per al sector oví».

Mentre les investigacions donen fruit, la llana acaba a l’incineradora tractada com un residu i generant costos enlloc de beneficis

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa