“Recuperar una varietat antiga de vinya i que se n’autoritzi el cultiu i la seva vinificació no és un procés àgil ni senzill”, afirma la directora de l’IRFAP; Georgina Brunet. “L’IRFAP treballa des de fa anys en la recerca de varietats de vinya antigues que són representatives de la nostra riquesa vegetal i formen part del nostre patrimoni cultural. La seva recuperació permet conservar la biodiversitat vinculada a l’origen i, també posar-les a disposició del sector viticultor perquè les pugui reintroduir al mercat, fomentant una estratègia comercial de diferenciació dels vins de les Illes Balears respecte als d’altres regions”.
Un dels tràmits per a recuperar una varietat local de vinya és l’enviament al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’un informe de denominació varietal. En aquest informe, s’ha d’acreditar l’antiguitat de la varietat a través de la seva vinculació històrica, i per això és necessari realitzar una recerca bibliogràfica.
En el llibre publicat per l’IRFAP, que podeu consultar en format de paper i també digital, els seus autors, Rosa Pascual i Antoni Puig, han consultat 178 volums de diferents arxius i biblioteques, a la cerca de publicacions i documents que anomenessin les varietats, tant de vinificació com de raïm de taula. El resultat n’és aquest llibre, que indica el nom que es donava a cada varietat, altres denominacions sinònimes, la referència bibliogràfica, i els municipis on es cultivava.
Primera referència, el 1787
La primera cita que trobem és de Tofiño de San Miguel, de l’any 1787, que diu “Los vinos de Mallorca son de muy buen gusto, y tienen varias calidades como el Pampol Rodat, Mollar, Malvasías y otros de Bañalbufar, la Garnacha, Girons y la Momona de Pollenza y otros vinos blancos y tintos”.
L’IRFAP conserva a la finca Sa Granja més de quaranta varietats de vinya antigues al seu banc de germoplasma, ara també mantingudes en condicions de bioseguretat, i treballa perquè els pròxims anys sigui una realitat l’autorització de les varietats blanques Argamussa, Grec, Morsecà i Coanegra, i també la varietat negre Llora.
El paper destacat de les varietats ancestrals en la vinificació d’avui
És sabut que, els darrers anys, el sector vitivinícola de les Illes està apostant per la vinificació de varietats ancestrals, fet que motiva l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), a la necessitat de conèixer i preservar aquests recursos filogenètics.
“La immensa diversitat de varietats minoritàries de vinya presents a les nostres Illes, té uns límits encara per definir, un tresor encara per redescobrir. Però més enllà de la importància de recuperar i conèixer la biodiversitat vitícola, l’IRFAP pretén donar resposta a aquest creixent interès del sector en l’elaboració de vins a partir de varietats de vinya tradicionals, de cara a poder oferir un producte diferenciat, original, vinculat a un origen, però sobretot també, a una història i a una cultura vitícola que ha perdurat generació rere generació. És a dir, del conte que acompanya cada una de les varietats, arrelades a la nostra terra”, afirmen les tècniques de l’IRFAP Carme Garau i Joana M. Luna, autores de la recerca científica tot explicant l’origen d’aquesta investigació.
“I d’aquí, sorgí la idea d’aquesta proposta, una manera d’apropar-nos en la història de cada varietat, justament a partir de la recerca de documents, que permetin donar a conèixer les mencions amb què anomenaven els nostres avantpassats a les varietats de vinya que tenien plantades i de poder avançar en la distribució de cada varietat. Volíem que fos un llibre de consulta fàcil, per això, aquesta estructura organitzada per les denominacions de Varietats, ordenades alfabèticament”.
Una espipellada d’història
“La cultura del vi a les nostres illes és mil·lenària i comença quan els primers fenicis arribaren a Eivissa amb àmfores plenes de vi. Així, els primers a produir-ne varen ser els eivissencs, al voltant del segle V abans de la nostra era, un vi que prest arribà a la resta d’illes. La producció de vi a Mallorca i Menorca, però, no es va iniciar fins molt més endavant, amb els romans, però segons Plini el Vell quan va començar ho va fer molt bé, perquè aquest autor considerava els vins de les Balears entre els millors de la seva època”, expliquen els investigadors, encarregats de la recerca bibliogràfica, Antoni Puig i Rosa Pascual.
“Aquesta cultura de beure i fer vi ha perdurat, variant segons les cultures que han habitat el nostre país, sense interrupcions fins avui, fent de les illes un dels territoris productors de vi més antics d’Europa occidental. Aquest fet ha produït que també en el nombre de varietats locals i les seves denominacions existeixi una riquesa que representa un patrimoni de valor incalculable”, afegeixen.
Seguint amb el repàs històric, puntualitzen que “és interessant remarcar que en la documentació consultada anterior al darrer quart del segle XVIII no hem trobat cap menció on s’especifiqui la varietat cultivada sinó que parlen de vinya i com a tot comentari la seva qualitat“.
Com comenten els seus autors, “tanmateix, cap estudi de recerca com aquest es pot donar per acabat i el nostre tampoc, especialment per la temàtica abordada dels noms de les varietats de raïm que són quasi inesgotables […] no descartam que es pugui trobar més informació específica sobre les varietats locals de raïm cultivades a les illes. Esperem que altres investigadors, o nosaltres mateixos, pugin reprendre aquesta apassionada recerca de les denominacions de varietats de raïm arrelades a les nostres illes”, rematen.
