!--akiadsense-->
Ara fa un parell de dies el viticultor Jaume Ripoll ens avisava, a través de les xarxes, de l’arribada de la lluna plena, la lluna del gener. Ja som de ple a l’hivern i les temperaturas nocturnes ara són les més baixes de l’any. És el moment d’aprofitar que la planta està adormida, amb just un alè de vida, per escometre el procés de poda. Una acció que deixarà-la preparada per la brostada de la primavera. És temps de renovació, d’eliminar el que d’aquí a unes setmanes no farà més que nosa.
No dic rès que tots els que llegiu aquestes retxes no sapigueu. Els que feis feina a la vinya ja fa dies que aprofitant les baixes temperaturas heu començat a podar. El fred que és tan necessari en el cicle de la vida de la planta, “matarà” o ajudarà a prevenir moltes de les malalties que afecten la vinya, els fongs, les plagues…Hem d’aprofitar , a més, que en aquestes jornades curtes dels dies més hivernencs, només que faci un poquet de sol, és agradable fer aquestes tasques.
I, enguany aquests dies el fred han arribat acompanyats de pluges. Una aigua que és molt important perquè es queda al subsol. Aquí romandrà a disposició dels ceps per quan la necessitin durant l’estiu, quan la vinya té la seva plenitud de funcionament i necesita una gran quantitat d’aigua i no plou.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Primer la prepoda, alguns ja l’han mecanitzada. Llavors la poda ara si, a l’antiga amb la tisora a la mà. Els sarments van caiguent en terra: “és mantenir l’estructura de la planta ja sigui en emparrat o en vas, rejovenir-la per perllongar-ne el període productiu i regularitzar la producció i el vigor per obtenir bones collites sense debilitar-la. Si la vinya està emparrada a més caldrà fer una poda adequada que permeti la mecanització i si es vol que el cep quedi en vas, es té cura que els caps de la vinya estiguin ben repartits i ben orientats verticalment. I això es fa, entre d’altres, tallant els sarments, les branques llargues i primes de la vinya, en funció del seu aspecte, diàmetre i longitud. Per podar però cal saber-ne, cal una experiència. Cal haver observat la vinya per saber quin nombre òptim de borrons s’han de deixar, s’ha de saber com ha produït aquella planta i quin vigor té per a poder-lo regular. El borrons són les gemmes que romanen en vida latent durant l’hivern i que floriran a la primavera. En funció del nombre que se’n deixin, la vinya produirà més o menys. La poda es pot fer manualment amb tisores de tota la vida.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
La poda anual és una pràctica obligada si es vol mantenir el bon rendiment dels cultiu de les vinyes. Els ceps poden créixer molt, de no podar la conseqüència seria que baixaria la s producció i, especialment la qualitat dels raïms. La pràctica de la poda no és difícil, però sí que és necessari tenir una bona preparació, perquè no es tracta de tallar de qualsevol manera, sinó fer-ho de manera adequada, cada tipus de varietat de vinya i cada tipus de cultiu té les seves demandes.
Andreu Oliver, de Can Majoral, ho ha explicat molt bé al web de la DO Pla i Llevant amb un vídeo molt didàctic . És la saviesa del mestre. Poques coses es poden afegir…
