Un viatge a través dels cincs sentits. La sal que evoca el gust del mar Mediterrània; l’ametlla, els camps de flors; l’oli de les oliveres mil·lenàries de la serra de Tramuntana; el paisatge verd de Menorca i la llet d’unes vaques que dona unes característiques especials al formatge; el caràcter insular de les varietats pròpies dels vins d’Eivissa… «A taste of the Balearics» ha oferit a Londres un recorregut per la tradició agrícola balear, pel seu producte local i per la seva variada oferta gastronòmica per cuinar unes receptes amb uns ingredients únics que volen ocupar un lloc propi al mercat alimentari del Regne Unit.
Vint empreses agroalimentàries de les Illes Balears han estat protagonistes de l’acte promocional organitzat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Govern al restaurant londinenc In Horto, que tenia com a objectiu principal posar en contacte directe els productors agroalimentaris de les Balears amb distribuïdors d’aliments i begudes del Regne Unit. Així, empreses com Camp Mallorquí, amb ametlla IGP Ametlla de Mallorca i oliva de l’IGP Oliva de Mallorca, o la menorquina Subaida, amb el formatge de la DOP Formatge Mahón-Menorca, han pogut establir les primeres relacions amb els convidats professionals a un acte que ha comptat amb la presència dels consellers Joan Simonet i Jaume Bauzà, que han volgut donar la benvinguda als assistents.
En aquest sentit, el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, ha volgut destacar l’arrelament dels productes primaris amb el paisatge de les Illes «i la seva ajuda per mantenir el nostre entorn. No tan sols parlam de productes d’una enorme qualitat, sinó que també són uns productes que tenen un gran valor afegit, com és el de conservar totes les particularitats del nostre territori insular, la qual cosa ha afavorit, per exemple, la conservació de varietats vegetals i les races autòctones, com el raïm manto negro o callet, o el porc negre mallorquí, que atorguen als nostres productes una gran qualitat i un gust únic al món. A més, l’activitat agrària configura el nostre paisatge d’una manera única a cada una de les illes; no es pot deslligar el paisatge menorquí del formatge DOP Mahón-Menorca, de la mateixa manera que el cultiu de l’olivera ha configurat un paisatge únic a la serra de Tramuntana».
Per la seva banda, el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ha assenyalat la importància que té per al Govern «donar a conèixer la tradició i la cultura de la nostra terra i oferir als nostres visitants una experiència única i diferencial. Associar la gastronomia i la cultura al turisme és un dels eixos de l’Executiu i forma part de la nostra estratègia en la transformació del turisme de les Illes Balears. Els amants de la gastronomia i de la cultura tenen a les Balears una infinitat d’oportunitats per degustar productes exquisits, visitar pobles meravellosos i gaudir d’una oferta cultural, variada i molt completa, que va més enllà de la temporada estival», ha afirmat.
A més dels consellers Simonet i Bauzà, també hi han estat presents el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, i responsables de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), impulsors d’aquesta actuació pionera, ja que «es tracta de la primera vegada que s’organitza un acte promocional en el qual se cerca el contacte directe amb els distribuïdors al país de destinació i que està destinat exclusivament a productors de les Illes», en paraules de Joan Llabrés.
Els productors, interessats a obrir-se al mercat britànic
Segons Miquel Miralles, propietari de Treurer, «A taste of the Balearics» «és un acte molt important perquè som una empresa molt petita i no podríem arribar amb el nostre producte fins al Regne Unit sense l’ajuda del Govern perquè els costs són molt elevats». El CEO de l’empresa d’Algaida, que ha duit fins a Londres el seu premiat oli de la DOP Oli de Mallorca, reconeix, a més, que el format de l’esdeveniment, «focalitzat en el contacte directe amb els distribuïdors del Regne Unit», és essencial. «El que pretenen és trobar un importador gran per poder agafar força en el mercat britànic i compensar les despeses», ha explicat Miralles. Laura Calvo, de Gusto Mundial Baleárides, ha explicat les qualitats de la sal de Flor de Sal d’Es Trenc als assistents. Mima Terra, per la seva banda, ha traslladat les olors i els paisatges florals de Mallorca fins a Londres gràcies a les seves infusions.
D’Evissa, s’ha comptat amb Stella González, del celler Can Rich. «Per a nosaltres és una oportunitat única per establir els primers contactes amb possibles clients al Regne Unit». Els cellers de Can Rich elaboren productes de la terra d’Eivissa i a Londres ha pogut mostrar els seus vins ecològics amb l’IGP Vi de la Terra Eivissa, però també el seu oli de l’IGP Oli d’Eivissa i herbes eivissenques i altres licors, adscrits a l’IGP Herbes Eivissenques.
La DOP Binissalem ha estat representada pels cellers José Luis Ferrer, Can Fumat i Vinyes i Vins Ca Sa Padrina, i la DOP Pla i Llevant ha comptat amb els cellers Pere Seda i Vins Miquel Gelabert. La IGP Vi de la Terra Mallorca és la que ha tingut més representació, amb vuit cellers: Can Vidalet, Son Prim, Mesquida Mora, Castell Miquel, Conde de Suyrot, Mortitx, Macià Batle i 7103 Petit Celler. Sebastià Ordinas, propietari d’aquest darrer celler, ha fet una passa més i ha assenyalat que el mercat del sector del vi a Mallorca està estancat i que «una forma de sobreviure és obrir-se a nous països. És complicat arribar fins al Regne Unit perquè la burocràcia és complicada. Aquests actes, que et permeten fer aquest primer contacte directe, són més necessaris que mai», ha subratllat.
«A taste of the Balearics» ha conclòs amb l’experiència gastronòmica de Terragust. El cuiner Biel Llull i el seu equip han fet una demostració de cuina en directe per a un públic especialitzat i amb poder d’influència —consultors gastronòmics, xefs, sommeliers...— en la qual s’ha pogut tastar minicoca mallorquina amb ceba confitada, sobrassada de Mallorca, formatge de Menorca i confitura; carpaccio de carabassó amb tomàtiga trempada amb oli de Mallorca, formatge de Menorca, alfabeguera i ametlles mallorquines torrades; albergínia escalivada amb envinagrats i salsa de pebres torrats i pannacotta amb maduixes i crumble.
La patata mallorquina en un mercat molt exigent
L’exportació de patata primerenca al Regne Unit té dècades de tradició a Mallorca. Un negoci que sempre depèn de les més diverses circumstàncies que incideixen directament sobre el resultat de la campanya: des de la climatologia local a les fluctuacions del mercat. I darrerament, a les exigències dels importadors s’hi ha afegit la complexitat de la tramitació burocràtica, des del Brèxit. Per això, un dels motius d’aquest viatge a Londres del conseller Simonet ha estat mirar d’engreixar les relacions per facilitar aquest tràfec, que s’ha complicat els darrers anys per les exigències creixents de la nova normativa, que resten competitivitat a la patata d’origen Mallorca.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural s’ha reunit amb la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació a l’ambaixada d’Espanya al Regne Unit, Alicia Villauriz, per analitzar i clarificar els criteris d’exportació de la patata mallorquina. Prèviament, el conseller Simonet havia escoltat els productors de patata de Mallorca, Mateu Export i S’Esplet, que són els principals exportadors. El conseller ha destacat que les Illes Balears són un territori lliure d’Epitrix SPP, complint així amb totes les normatives fitosanitàries i ambientals exigides pel Regne Unit. “Després del Brexit, s’ha incrementat l’exigència que la patata exportada no acumuli més d’un 0,1% de terra en el tubercle,” ha explicat Simonet, una mesura que prtetèn evitar l’entrada del patogen epitrix. “Atès que les Balears són lliures d’aquest patogen, consideram que s’hauria d’excloure aquest requisit per a la patata mallorquina,” ha demanat el conseller.
El conseller ha subratllat la dificultat de complir amb aquest requisit, ja que la patata no es fa en sòls arenosos, la qual cosa fa més complicat mantenir el percentatge de terra dins dels límits establerts.
A aquesta preocupació s’han sumat a altres demandes, com la reobertura del mercat d’importació de llavors de patata des d’Anglaterra, una pràctica restringida per la normativa de la Unió Europea que limita les importacions de països tercers. “És essencial per als nostres productors poder adquirir llavor de patata anglesa per continuar amb les seves explotacions,” ha destacat Simonet.
Per la seva part, la consellera Villauriz, acompanyada pel primer secretari de l’ambaixada, Antonio Casado, ha expressat la seva total col·laboració. Tanmateix, ha assenyalat que la preferència dels mercats anglesos és per una patata neta de terra, una tendència que sembla que continuarà en els anys vinents. Així mateix, s’ha analitzat com evolucionaran les relacions comercials amb el Brexit i les possibles conseqüències d’un canvi de govern al Regne Unit.
Des de l’ambaixada, s’ha recomanat que les empreses mallorquines, especialment per petites quantitats de productes de qualitat, es coordinin per fer exportacions conjuntes i compartir així els costos d’enviament, una estratègia que podria ajudar a mantenir la competitivitat en el mercat britànic.
Les xifres canten
Les dades són eloqüents: l’any 2023, es varen exportar 1.673,90 tones de patata al Regne Unit. Enguany, ja se n’han exportat 1.638,23 tones, el que representa un 10% del volum total d’exportacions de patates de les Illes Balears. Aquestes xifres evidencien la importància del mercat britànic per als productors mallorquins.
