És una habitual de la premsa local amb els seus articles sobre gastronomia, cròniques i crítiques que ens han fet descobrir racons i plats a tots els que hem anat seguint la seva trajectòria d’entesa. També amb les seves receptes que ens parlen de la cuina d’un temps, d’avior, algunes seguides amb fidelitat, altres reinterpretades per adequar-les al pas del temps. A Lydia E.Corral li ve de casta, no debades és filla de Caty Juan de Corral, tot un referent a Mallorca.
Avui amb un llarg camí fet en la defensa de la cuina i del producte de l’illa, ha arribat a les xarxes socials empesa per les necessitats imposades per la pandèmia i ha trobat el ressò dels seus seguidors. Escoltada, seguida i respectada arreu, ens ha dedicat uns minuts a Balears Vadevi per parlar de cuina i de vins.
Com bona coneixedora de la cuina de Mallorca, com definiria el moment que passa la gastronomia mallorquina?
La gastronomia a Mallorca viu un moment molt dolç. Tenim grans cuiners, amb estrella Michelin o sense ella. A la fi les revistes especialitzades nacionals i internacionals es fan ressò d’ells. A poc a poc, i no sense esforç, l’illa s’està fent un lloc en el panorama gastronòmic, no sols pels cuiners sinó també per l’excel·lent producte que tenim a Mallorca. La gent ja no viatja a Mallorca només per turisme, ara ve atret per la gastronomia. Un concepte que atreu especialment quan es tracta de cuiners que treballen i que dignifiquen el producte local: de la mar, de l’horta, olis o vins.
Que en pensa de la “nova restauració”? Té espai la cuina tradicional en el model actual i/o del futur?
La nova cuina va suposar un gran impuls a la gastronomia en general. Deixant de costat els tòpics, per a mi el més important és que amb ella es va posar de moda el menjar per plaer, no sols per necessitat. Responent a la seva segona pregunta, la cuina tradicional sempre ha tingut i tindrà un espai en l’anomenada nova cuina, com han demostrat grans cuiners. Llàstima que el boom del turisme arrossegués a cuiners i hotelers de Mallorca a deixar de costat les receptes illenques i llançar-se a una denominada cuina “internacional”, en considerar que donava més “categoria” al seu establiment.
També van intentar fer-nos creure que la cuina mallorquina era una cuina “pobra” i molt laboriosa. Cras error. El receptari mallorquí és molt variat, amb plats humils però també d’alta cuina. Sense oblidar que amb el progrés han entrat en les cuines utensilis i aparells que permeten accelerar els temps. Després de moltíssims anys condemnada a l’ostracisme la bona cuina tradicional comença a ser present en les cartes, encara que no tant com m’agradaria.
Hi ha bona relació entre els xefs i els influencers gastronòmics com vostè? Com és?
Amb mi molt bona, però he de dir-li que jo no em considero una influencer. Només sóc una periodista enamorada de la gastronomia a la qual li encanta cuinar. Duc molts anys publicant receptes, sempre d’estació, en Última Hora, i sembla, que a la gent li agraden. Durant la quarantena per la Covid cada dia pujava a Instagram una foto i la recepta del plat que menjàvem a casa. Receptes senzilles, amb ingredients que solem tenir dins al gelera. Molts em van donar les gràcies.
Com veu l’atractiu i el poder de comunicació dels nous canals com les xarxes socials i els blogs, per exemple?
Molt bé. És una altra manera de donar a conèixer restaurants i cellers, d’acostar gastronomia i producte als qui volen aprendre, saber més, però alerta, xarxes socials i blogs són, a vegades, una arma de doble tall. S’escriuen veritables barbaritats, uns altres “afusellen” sense cap rubor textos i fotos. I ja no dic res dels qui viuen d’intentar vendre’t un restaurant, un producte o una fregidora no per la seva vàlua, sinó per diners.
Parlem de vi, quina valoració en fa dels vins que es fan a Mallorca?
A l’illa s’estan fent molt bons vins, en alguns casos m’atreviria a dir que genials. També m’agradaria destacar la gran feina d’alguns cellers i vitivinicultores en la recuperació de ceps oblidats.
Quin és el consell que els donaria als cellerers per aconseguir enamorar els gourmands amb els seus vins?
Es que la insularitat és un gran problema per als cellerers i que en aquests durs moments estan fent veritables piruetes per a seguir endavant. Un consell? Per a enamorar els gourmands mallorquins, que n’hi ha moltíssims, haurien d’ajustar més els preus. Els cellerers s’enfaden quan ho dic, però la veritat és que el preu de molts vins mallorquins només és accessible per als alemanys.
