Un nou cop a les macrogranges de gallines que ocasionen “danys col·laterals” a zones habitades, entre altres efectes secundaris indesitjats pel medi ambient . La Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental del Govern de les Illes Balears ha desestimat la sol·licitud d’autorització ambiental integrada de la granja de gallines ponedores de Ses Cisternes, al terme municipal de Llucmajor, i ha resolt que la instal·lació ha de reduir la capacitat a un màxim de 40.000 places de gallines, aproximadament una tercera part de la capacitat actual, de més de 135.000.
Aquesta resolució s’afegeix a la declaració d’impacte ambiental desfavorable emesa per la mateixa Direcció General en relació amb aquesta granja, i implicarà que l’empresa promotora d’aquesta instal·lació haurà de presentar un pla verificable de reducció de places per arribar a l’objectiu establert de reducció d’un màxim de 40.000 places de gallines en el termini màxim del 31 de desembre del 2025, a finals d’aquest mateix any.
Volien ampliar l’explotació…
L’empresa promotora d’aquesta explotació ramadera, després de la sanció rebuda de l’òrgan ambiental del Govern a partir de les denúncies veïnals, havia sol·licitat la legalització de les instal·lacions i l’autorització per a una capacitat de 135.696 gallines, que actualment ja té en funcionament, i l’ampliació fins a 160.000 places. A l’explotació avícola existent hi ha set naus, un femer i edificis accessoris.
La desestimació de l’autorització ambiental integrada, la qual s’ha notificat aquest dijous, suposa també l’arxivament d’aquesta sol·licitud i s’afegeix a la resolució desfavorable de la declaració d’impacte ambiental, emesa el mes de juliol passat per aquesta Direcció General de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, pels impactes adversos significatius previsibles d’aquest projecte sobre el medi ambient.
En aquest procediment, juntament amb aquestes resolucions, també s’han emès dos informes desfavorables, considerats vinculants, dels serveis de Producció Ramadera i de Canvi Climàtic i Atmosfera del Govern, i també s’ha tingut en compte que el projecte incompleix les distàncies mínimes al nucli urbà més proper que estableix la llei agrària de les Illes Balears, de l’any 2019 pel que fa a determinades explotacions ramaderes intensives d’aviram.
Ampliació, no: reducció!
En la nova resolució, s’estableix que l’empresa haurà de presentar de manera immediata a la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern un pla verificable de reducció de les places de gallines que haurà d’arribar a l’objectiu de reducció (màxim 40.000 places) en el termini màxim de 31 de desembre de 2025. D’aquest pla, també n’ha de presentar una còpia a la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental.
Així mateix, determina que l’empresa promotora, si escau, ha de tramitar les autoritzacions necessàries per a l’explotació d’un màxim de 40.000 gallines i el femer, de les quals no disposa actualment, entre d’altres l’autorització de l’APCA (activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera), regulada en la llei autonòmica i estatal; i complir amb el règim jurídic previst per a aquest tipus d’explotacions a la Llei agrària de les Illes Balears i en el Reial decret pel qual s’estableixen les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles.
La Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental del Govern notifica aquesta resolució a l’empresa promotora i a tots els organismes públics implicats en aquest procediment: l’Ajuntament de Llucmajor i diversos departaments del Govern, com són el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, la Direcció General de Recursos Hídrics i la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
Per avaluar la sol·licitud d’autorització ambiental integrada, cal tenir en compte que s’adoptin mesures adequades per prevenir la contaminació i fomentar la prevenció en la generació de residus, així com mesures per prevenir accidents greus i limitar-ne les conseqüències sobre la salut de les persones i el medi ambient; que s’utilitzin els recursos de manera eficient, i que s’estableixin les mesures necessàries per evitar qualsevol risc de contaminació quan cessi l’explotació.
Entre els impactes ambientals analitzats durant aquest procés, sobre el qual es va emetre el mes passat la declaració d’impacte ambiental desfavorable, cal destacar les emissions de partícules i olors, la proliferació de plagues, els impactes dels lixiviats del femer i el risc de la contaminació de clorurs i per nitrats dels aqüífers; i així també, el risc dels ecosistemes de les basses temporals com la Bassa de Son Verí de Marina.
