Coincidint amb el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, i el director insular de Residus, Juan Carrasco, han presentat en roda de premsa un programa de tallers de prevenció del malbaratament alimentari a Mallorca. En concret, s’ha parlat d’un taller sobre la prevenció a les escoles que, en una primera fase, podria arribar a 1.450 escolars; per arribar a tothom, caldria fer-ne 58 a 17 centres escolar de l’illa.
El taller s’estructura a partir d’una introducció sobre el malbaratament seguit de les preguntes ‘quan malbaratam?‘ i ‘on i com malbaratam‘, i a continuació se’n detallen les conseqüències. Per acabar, s’exposa una llista de coses que es poden fer per evitar aquesta mala pràctica. El taller serà totalment participatiu i abans de cada punt es demana a l’alumnat que hi pensi i que comparteixi els dubtes que puguin anar sorgint al respecte.
La importància de l’educació ambiental
Amb relació al Dia Mundial de l’Educació Ambiental, la consellera Ribot ha declarat que “quan es pensa en el canvi climàtic i en la lluita contra l’emergència climàtica en què vivim, sovint es pensa en: les energies renovables, la reducció d’emissions, el consum responsable o la fiscalitat verda. Però hi ha un element que els supera tots, i que acostumam a deixar de banda: l’educació ambiental“.
“Només amb petites accions individuals no podem aspirar a fer un gran canvi, però si ajuntam l’esforç de totes les persones podem millorar a escala global. Cal lluitar cada dia contra el malbaratament alimentari i, sobretot, recordar que el millor residu és sempre aquell que no es genera”, afegia la consellera.
Per la seva banda, Juan Carrasco ha insistit que l’objectiu dels tallers a les escoles és “conscienciar petits i grans i donar-los eines per reconduir aquesta situació”. Carrasco també ha valorat molt positivament la feina que s’ha fet des de la Direcció Insular de Residus i ha recordat que “aquesta acció s’engloba en el camí que ha iniciat la Direcció Insular de Residus, deixant de ser un simple gestor i convertint-se en un actor del canvi i la sostenibilitat”.
Per finalitzar el taller es fa una xerrada i una reflexió sobre la fracció orgànica dels residus sòlids urbans, es dona un poalet per reciclar la fracció orgànica a cada alumne i, a més, un porta entrepans de tela, una guia explicativa del malbaratament i un adhesiu explicatiu de la fracció orgànica que han d’aferrar al poalet marró que se’ls ha regalat.
“Massa bo per tudar-ho”
Amb el lema: Massa bo per tudar-ho, massa bo per tirar-ho, s’ha editat també una guia per poder oferir accions de prevenció i afrontar els reptes del malbaratament. D’aquesta forma, neixen publicacions de bones pràctiques adreçades a diferents públics objectius, que van des de l’àmbit domèstic, a productors i fabricants, petit comerç i sector HORECA, amb serveis de càtering i altres espais col·lectius.
El principal objectiu, expliquen, ha de ser reduir el malbaratament al llarg de tot el cicle alimentari: des del camp fins a la taula. Entre les bones pràctiques per prevenir el malbaratament alimentari a la llar llisten les següents:
- Planificar els menús setmanals i anar a comprar amb una llista adient als menús i amb seny (comprar a granel, just el que necessitem).
- Triar productes locals i de temporada (reduint l’impacte del transport i l’emmagatzematge). A més, tenen major qualitat i menor càrrega ambiental. Comprar a mercats o supermercats cooperatius.
- Conservar de manera adequada.
- Aprofitar les sobres i fer receptes d’aprofitament.
- No valorar els aliments pel seu aspecte.
