Mallorca disposa de tots els elements necessaris per esdevenir un referent internacional en la implementació de sistemes de reutilització d’envasos de takeaway, segons les conclusions d’un estudi recent elaborat per Rezero i finançat per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears. L’estudi revela que la transició dels envasos d’un sol ús als retornables no només és una necessitat ambiental, sinó també una demanda social i una oportunitat econòmica, especialment per al sector HORECA, segons es va constatar per la resposta de l’administració pública, el sector hoteler, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i diverses entitats del sector turístic i ambiental, durant la presentació.
Impacte econòmic i ambiental
Actualment, el consum d’envasos d’un sol ús per al menjar per emportar a Mallorca genera entre 680 i 1.360 tones anuals de residus, principalment de paper i cartó (66,8%), plàstic (28,7%) i alumini (4,4%). Aquests envasos representen fins a un 10% del volum de les papereres de la via pública, amb un increment notable durant la temporada alta.
D’altra banda, s’estima que les administracions públiques assumeixen uns 5,7 milions d’euros anuals al conjunt de l’illa de Mallorca per la neteja viària (recollida de papereres i neteja de la via pública) dels envasos de take away, el que equival aproximadament a 6,15 € per resident. Aquest càlcul no inclou altres costos directes, com la recollida i tractament dels envasos que acaben a la fracció de rebuig, ni costos indirectes, com l’impacte sobre el turisme o la gestió del litoral per l’abandonament d’aquests residus a l’entorn.
A més, els residus derivats d’aquests envasos d’un sol ús generen aproximadament 2.088 tones anuals d’equivalent de diòxid de carboni (CO2), el mateix que 1.305 vols d’anada i tornada entre Palma i Nova York.
Pel que fa als costos per als negocis, els establiments del canal HORECA gasten anualment entre 495 € i 6.800 € en la compra d’envasos d’un sol ús, un cost que podria reduir-se significativament gràcies a la reutilització.
Mallorca, en una situació privilegiada per avançar cap a la reutilització d’envasos
Tot i que els bars, cafeteries i restaurants, especialment en zones turístiques, mantenen una forta dependència dels envasos d’un sol ús, l’estudi indica un interès creixent en el canvi: gairebé la meitat dels establiments de restauració de l’illa s’han mostrat interessats a participar en un sistema col·lectiu de reutilització d’envasos.
A més, la ciutadania mostra una forta predisposició al canvi: un 96% de les persones enquestades estan disposades a usar els seus propis recipients o a participar en un sistema de reutilització si s’implantés.
La implementació de sistemes retornables ofereix un valor afegit als establiments turístics, en línia amb la creixent demanda de sostenibilitat per part dels visitants. Alhora, la transició generaria l’aparició de nous serveis locals de rentada, distribució i logística inversa, creant oportunitats de negoci a l’illa.
“Amb un suport logístic i incentius econòmics adequats, Mallorca pot reduir dràsticament els seus residus, estalviar milions d’euros anuals en neteja i reforçar la seva imatge com a destinació turística responsable i innovadora”, ha afirmat Alba Cabrera, directora d’Estudis de la Fundació Rezero.
L’estudi també destaca que Mallorca es troba en una situació privilegiada per la seva insularitat i pel fet de comptar amb una de les normatives de prevenció de residus més avançades d’Espanya, que afavoreix la implantació de models circulars.
La clau per superar les barreres actuals, com ara la logística de rentada i l’estacionalitat turística, resideix en una coordinació estratègica entre l’administració, les empreses del sector i la ciutadania. És per això que a la presentació s’ha aprofitat per fer una crida a la col·laboració: “El marc normatiu actual afavoreix la reutilització, però és insuficient per impulsar un canvi real. Calen polítiques específiques i coordinades, adaptades a les particularitats de les Illes Balears, que facin viable la implantació de sistemes de reutilització a curt i mitjà termini”, tal com conclou l’estudi.
