Ara que s’acosta el temps de tondre és un bon moment per recordar que la llana que quedarà d’haver tos les ovelles és un recurs i no un residu. Per això és important seguir d’aprop les iniciatives que cerquen l’aprofitament d’aquest material natural, i per això ens acostam a l’experiència d’Agromart. La xarxa de les botigues de proximitat que prioritza el producte local ha fet una aposta arriscada per la sostenibilitat. En aquest cas amb la reutilització d’un material de rebuig, que és el que avui dia és la llana de les ovelles. Amb el que han aconseguit després de la tossa del seu bestiar ovelles de raça autòctona roja mallorquina, han encoixinat els planters de fruiters de varietats locals que tenen a la comarca de Porreres.
Maribel Quetglas, l‘enginyera agrònoma que els du les finques, destaca la importància de la llana i els seus beneficis per al sòl quan s’utilitza com a mulching. “L’ús de mulch, com la llana, té un impacte positiu en el desenvolupament de les arrels dels arbres. Els estudis mostren que la densitat d’arrels és més alta sota el mulch, l’encoixinat, en comparació amb el sòl descobert. Això es deu a una millor retenció d’humitat i oxigenació, facilitant el desenvolupament de les arrels fines, essencials per a l’absorció de nutrients i aigua. A més, el mulch, també conegut com a humus redueix la competència amb la vegetació adventícia, el que coneixem com a males herbes, que pot dificultar el creixement de les arrels dels arbres. També contribueix a reciclar la matèria orgànica, millorant la qualitat del sòl i afavorint la longevitat dels arbres”, informa la tècnica d’Agromart.
Beneficis per a tot l’ecosistema
I és que sembla que són diversos els beneficis del mulching de llana: Millora la retenció d’humitat: Manté el sòl humit durant més temps, reduint l’evaporació i assegurant que les arrels tinguin prou aigua, ja que la llana actua com una esponja. Regula la temperatura del sòl protegint les arrels de les temperatures extremes, tant a l’estiu com a l’hivern. Per altre costat, enriqueix el sòl: En descompondre’s lentament, allibera nutrients com el nitrogen, essencial pel creixement de les plantes. Redueix la compactació del sòl: Evita que el sòl es compacti, millorant la circulació d’aire i aigua. I redueix les intervencions amb maquinària pesant. I protegeix el sòl de l’erosió causada pel vent i la pluja.
El control de les males herbes es fa en dificultar-ne la germinació reduint la proliferació i actuant com a barrera física. Així mateix, evita l’ús d’herbicides perjudicials per a l’ecosistema i per la salut del sòl. i a més minimitza la necessitat de regar i afegir fertilitzants addicionals i sintètics. En conjunt, afavoreix la vida del sòl fomentant la presència de microorganismes beneficiosos i cucs de terra, millorant la fertilitat del sòl.
I no gens menyspreable, promou el reciclatge i la sostenibilitat: Gestiona el subproducte de la llana, un material natural i biodegradable que actualment és un problema per gestionar. A
més evita la utilització de plàstics i mulchings sintètics.
No obstant els que ja ho han provat adverteixen dels inconvenients que aquest sistema de reaprofitament de la llana genera, com ara que amb les ventades, i aquests dies el vent ha bufat amb ganes, la llana s’escampa per què pesa poc, i que podria generar fongs sí la humitat davall la llana es manté, per exemple. També hi ha veus que assenyalen que és difícil que la llana es descomposi. S’haurà de veure si, més endavant aquests temors estan justificats i avaluar els avantatges i desavantatges del sistema.
