Una quarantena de professionals entre sommeliers, enòlegs, restauradors i comunicadors i tres oficiants omplen la sala de tast del celler pollencí Can Axartell un dilluns dematí del mes de març. Hem estat convocats per compartir una iniciativa, una altra, de Xesc Grimalt (4 kilos Vinícola), vitivinicultor incansable en parir propostes que impulsin el sector del vi de Mallorca des de l’esforç col·lectiu, des de la recerca i el respecte pel producte, per la terra i les varietats locals.
Sota l’enunciat “Dues varietats, dos estils” se’ns proposa fer un tast descriptiu posant cara a cara dues varietats mallorquines clàssiques i dues de foranes, que es donen a la zona del Roine. Per dirigir la sessió hi ha la comunicadora i sommelier Meritxell Falgueras que s’encarrega d’ordenar les inrervencions. Devora ella, a un costat hi ha el sommelier mallorquí Joan Arboix, director de begudes del grup Santi Taura, que “defensà” la Manto Negro i la Callet. A l’altre Jérémy Roche, de Nouvelle Cave de Lyon, que participà “en defensa” de la Garnatxa francesa i el Pinot Noir. I sobre la taula 22 vins que són una ampla mostra de les elaboracions monovaritals de cada una d’elles.
“2 varietats, 2 estils”Cercarem les similituts amb el compromís de no confrontar-les si no d’aprofondir en el seu coneixement a través de la descripció en una jornada que, a suggeriment d’algun participant, es podria anomenar Happy Wine Monday i que ha de servir per afinar el discurs sore cada una d’aquestes varietats. “El que hem volgut fer, diu Joan Manuel Ochogavia, enòleg de Can Axartell, és mostrar dos tipus de vi totalment diferents i comprovar el seu potencial junt amb altres varietats reconegudes internacionalment”.
Entre les referències elaborades amb la Manto Negro hi trobam els negre de Soca-Rel, Can Tano, Gallinas&Focas, Son Agulló de Can Verdura i el Desconfío de la gente que no bebe, de Can Ribas, tots ells són mostra de la feina d’aquests cellers entre l’enteniment de la varietat i la necessitat d’aconseguir reflectir la frescor de les locals com la Manto Negro, sense desvirtuar-la. Es posa especial esment en destacar l’esforç fet pels cellers mallorquins en aconseguir una identitat pròpia pels vins fets a Mallorca, fent-se enfora de les comparacions amb els vins de zones més consolidades de la Península que, encara ara, mantenen posicions de privilegi entre els consumidors no especialitzats.
Compartint aquest primer tast, els vins francesos fets amb Garnatxa francesa, una varietat tan bona de beure com mala de treballar, segons els entesos . En aquest cas hi trobam L’Anglora Tavel, la Sagesse de Domaine Gramenon, Le Bouquet des Garrigues, de Le Clos Caillou, Châteauneuf du Pape, de Domaine Mayard, Aux Lieux-Dits Gigondas, de Domaine Sant Duc i Côtes de Rhône, de Chateau des Tours. Aquí també hi ha versions més clàssiques, acadèmiques, de la Garnatxa i altres més fresques elaborades per les noves generacions de vitivinicultors.
En el segon tram de la jornada és el torn de la Callet i la Pinot Noir. En la introducció se’ns parla d’una varietat, la mallorquina, molt gastronòmica que també ha evolucionat en els darrers anys. D’una minusvaloració generalitzada, com ha passat amb el conjunt de les varietats mallorquines, a un reconeixement també generalitzat que la situa entre les que tenen un futur més clar en el panorama vitivinícola: Ben adaptada ja que rendibilitza bé l’aigua, amb alt rendiment i que fa vins de baixa graduació, com demana ara el consumidor.
Entre els negres d’aquesta varietat que es posen damunt la taula: El varietal de Callet de Can Majoral, el de Can Axartell, el Sòtil, de Mesquida Mora, el de 4 kilos i el Galgo, d’Oliver Moragues.
I per la banda de la Pinot Noir, el Courbes Raies, d’Arbois Pupillin, el Givry 1er Cru, de Domaine Desvignes, Nuit St. George de Domaine Forey, Pernand-Vergelesses Les Belles Filles, de Domaine Rapet, Clos de Roses, de Pommard i Sérafin Père&Fils, de Gevrey-Chambertin.
Al final, i segurament una de les lliçons de les quals hem de prendre nota, remarcar el debat intens i interessant que es va propiciar entorn el mercat dels vins de Mallorca. Jeremy Roche ens va encoratjar a explorar el mercat francés on creu que els vins fets amb les varietats locals de Mallorca tenen possibilitats partint del fet de la seva singularitat i la reflexió general que també s’ha de destacar que ha arribat el moment de treballar en fer el que es va definir com una exportació a l’inversa; és a dir, intensificar el treball de promoció en el mercat interior i també en el peninsular on encara ara, els vins mallorquins estan per descobrir.
Per això, dipositam també la confiança en els prescriotors de molta anomenada reunits per compartir aquesta experiència entre els quals Santi Rivas, crític i articulista sobre vins i gastronomia a la revista Esquire, Amaya Cervera, periodista i fundadora de Sapnish Wine Lover, Nacho Martínez Pistacho, responsable del catàleg de Decantalo, Boris Olivas, crític de la Guía Peñin i Álvaro Ribalta, master of wine, entre altres. Els cellers han fet la seva feina, ara toca parlar-ne.
