Maria Salinas no és una xef més. La seva carrera professional passa per un caramull d’experiències molt variades perquè és una persona inquieta que no es conforma a fer feina a una cuina d’un restaurant. Sempre atenta al component nutricional de les seves elaboracions, formant-se per oferir el millor per a la salut dels seus clients, podríem dir que s’ha especialitzat en el que necessiten els esportistes d’elit.
Aquest estiu ha estat molt intens per a Salinas. Els Jocs Olímpics de París han estat la culminació de mesos de preparació. Allà ha estat la responsable de l’alimentació de l’equip femení de ciclisme en pista dels Estats Units i com a membre de l’USA Cycling, se sent recompensada amb les medalles que les joves esportistes nord-americanes han aconseguit en aquesta competició de renom internacional: Dues d’or, una de plata i una altra de bronze. No és la primera vegada que treballa a aquest nivell d’excel·lència i no serà la darrera. Maria ja pensa en properes competicions preparant-se com una més pels Mundials que comencen a disputar-se a Brussel·les aquesta tardor. Ara, ja descansada de la marató de feina que ha estat aquests jocs olímpics de París, ha tornat a la seva normalitat. Treballa a una exclusiva clínica on es vetlla pel benestar i la salut de persones d’alt poder adquisitiu. S’encarrega de la cuina perquè una bona alimentació, sana i equilibrada, és part important del tractament que en aquest centre s’ofereix a la seva exclusiva clientela. Mentre prepara les menjades té ben presents els records d’aquesta experiència olímpica de la qual se sent tan orgullosa. Com ella diu, és el premi a l’esforç de tot un equip.
Com vau plantejar la nutrició d’aquests esportistes d’elit? Com es confecciona el menú diari, quins elements ha de tenir inexcusablement i que uns altres no han de formar part d’ell?
Jo sempre faig feina segons el mercat, amb producte del dia. En aquest cas, tan especial, he de tenir molt present que totes les menjades han de tenir una alta aportació de proteïna: Carns vermelles, pollastre, salmó, ous. I carbohidrats: Pasta, arròs, cereal. I sucre. Una dieta molt centrada en aquest tipus de competició, que no són uns mundials, molt especialitzada: Poca sal, poc oli, gens de fritures, i les verdures molt ben escollides quant a la varietat i el moment de consum.
3. Si haguessis de definir aquesta dieta, com ho faries?
Com deia es tracta d’una dieta molt i molt pensada per cada circumstància, no és mateix un dia d’entrenament que el dia de la competició. Per exemple, les verdures contenen molta d’aigua i s’ha de pensar que això s’haurà d’evacuar i per això un dia de competició no és indicat. Les digestions han de ser sempre lleugeres per no entorpir el rendiment. Els greixos que es mengen han de ser cardiosaludables. En resum, tot està molt pensat.
Les esportistes de l’equip de ciclisme en pista han de tenir unes cames molt fortes, una massa muscular molt potent perquè el seu rendiment és molt intens. No és com el d’un esportista de ciclisme en ruta que ha de ser molt lleuger. Aquí es tracta d’afavorir la massa muscular i la proteïna alimenta el múscul.
I a més és important aportar-los les vitamines i els minerals perquè el cos suporti l’esforç: Per exemple jo els prepar un smoothis, uns batuts, fets amb plàtan, nabius, poma que són bons per evitar l’engarrotament muscular.
És evident que has estat pendent del teu equip constantment , moltes hores cada dia mentre ha durat la competició, no?
Efectivament, perquè es fan moltes menjades al dia. A les set del matí començaven a preparar el desdejuni i acabàvem amb el sopar devers les sis o les set, depenia del dia… Heu de pensar que en cada sessió d’entrenament o de competició cada esportista consumeix unes 2.500 calories, que es cremen i s’han de reposar després. Així, abans d’un entrenament poden menjar uns ous remenats, un porridge de civada, arròs, mel, sucre…i després de l’esforç han de recuperar el nivell de sucre amb dolç: xocolata, gominoles, els batuts, per exemple.
He hagut d’estudiar molt, cada aliment, les seves característiques i el seu valor nutricional per poder jugar amb cada un d’ells per fer uns menús variats i atractius sense perde de vista que són fonts d’energia per a les esportistes.
I després que cada una d’elles tenia les seves peculiaritats. N’hi havia de veganes, intolerants al gluten i alguna que combinava les dues coses sent vegana i intolerant al gluten.
Per això no podia faltar la llet de soja, la fruita seca com l’ametlla, els espinacs… i tot molt pensat i molt variat.
La “dieta mediterrània” s’adaptaria a l’esport d’alta competició?
Jo la tenc molt present, la dieta mediterrània: Verdura fresca, tomàtigues, amanides, i oli de la més alta qualitat: OOVE. És la dieta que més m’agrada i l’he adaptat tant com he pogut a les exigències dels nutricionistes que acompanyaven l’equip.
