Aquest divendres 1 de juliol s’estrena el documental El mecanisme invisible en el qual les abelles i la producció de mel en són els principals protagonistes. Es tracta d’una producció realitzada Archipiélago Indómito i Fundación Vida Silvestre Mediterránea, que ha estat dirigida per Ruben Casas amb l’assessorament i participació al rodatge de l’apicultor mallorquí Marti Mascaró. La gravació s’ha allargat un any i en surten versions en català, castellà i anglès.
En el documental, que s’exhibirà a la Sala Augusta de Palma, es pot veure de prop com funcionen les comunitats, la seva organització als eixams i els ruscs. El rodatge va ser revelador pel realitzador que compartia en xarxes aquest comentari: “Tot va començar amb la construcció d’un ambient controlat per a poder observar i filmar els secrets d’un rusc d’abelles mel·líferes, des del seu interior. Martí Mascaró va introduir una colònia plenament activa, que va anar desenvolupant-se en el nostre rusc transparent i totalment desmuntable, gràcies a la qual hem pogut filmar el comportament més íntim d’aquesta extraordinària espècie”.
Així es veu com, mentre recol·lecten el nèctar del qual s’alimenten, s’impregnen del pol·len dels estams de les flors, transportant-se de flor en flor, ajudant així a la pol·linització i reproducció de les plantes i jugant un paper actiu en el manteniment de la biodiversitat del nostre planeta. “L’humanitat ha treballat al costat de les abelles durant més de 10.000 anys i, de fet, es registra en totes les grans civilitzacions. Essencialment, hem estat “robant” mel durant mil·lennis”, explica Evelyn Tewes, productora executiva del documental.
L’objectiu de la pel·lícula és “conscienciar sobre la importància dels pol·linitzadors per a la conservació de la biodiversitat i la seguretat alimentària i sobre les amenaces que sofreixen en concret les abelles avui dia com els canvis d’ús de la terra, els monocultius, els pesticides, les malalties, les espècies invasores o el canvi climàtic. La pel·lícula també posa l’accent en els productes que proporciona l’apicultura a l’ésser humà com la mel, la gelea reial, el pol·len, el pròpoli, la cera o fins i tot el verí de l’abella”, afegeix Tewes.
Així mateix puntualitza que per a la recuperació dels insectes pol·linitzadors és imprescindible la conservació el seu hàbitat natural, crear franges vegetals amb plantes mel·líferes i poliníferas autòctones, modificar l’ús de pesticides. A més, recomana comprar mel local i natural per a fer costat als apicultors que són els cuidadors de les abelles.
L’apicultura moderna, amb l’aparició de ruscos i marcs movibles amb cera estampada, no va començar fins al segle XIX. Actualment l’apicultura ha demostrat ser una eina de gestió eficaç i sostenible.
L’abella mel·lífera és una espècie amb una estructura social complexa. El rusc es comporta com si fos un sol organisme gran. Dins de cada rusc, amb una sola abella reina, conviuen entre 15.000 i 60.000 obreres, fins a mil mascles o abellots i de 10.000 a 30.000 ous i larves en diferents estats de gestació.
Al llarg dels seus 50 dies de vida, cada abella obrera viatja fins a 800 quilòmetres per a recollir el nèctar d’unes 7.500 flors, amb les quals cadascuna produeix 5 grams de mel. Es necessiten almenys 1.500.000 flors i el treball constant de 200 treballadores per a poder recol·lectar únicament un quilo de mel.
Durant els últims temps els insectes pol·linitzadors i en particular les abelles han vingut mostrant un preocupant declivi a nivell mundial. Una combinació de canvi climàtic, insecticides i altres químics nocius aplicats en cultius i vegetació silvestre, així com la globalització que porta noves patologies i depredadors, estan prop de provocar l’extinció d’aquesta valuosa espècie. En algunes regions, per exemple, de la Xina, la pol·linització ha de ser realitzada per humans a mà ja que no queden insectes pol·linitzadors.
“De la supervivència de les abelles i de la resta d’espècies polinizadoras depèn la continuïtat de la mecànica de la naturalesa, només és d’esperar que comprenguem l’abast de les nostres accions i canviem la nostra manera d’interactuar amb el nostre entorn”, afirma Tewes.
