La mel de garrover de Mallorca està aconseguint el reconeixement que es mereix, dins i fora de l’illa. Mel preferentment de tardor que fins fa ben poc no era a bastament coneguda i l’única que té la possibilitat d’obtenir la categoria d’IGP de les que es fan a Mallorca, si el projecte anàs endavant. Una d’aquestes mels que destaquen és la que elabora Tomeu Fullana amb el nom de Mel Sa Font, que recentment ha estat guardonada com la millor d’Espanya de la seva categoria al certamen Mieladictos. “Avui ens han atorgat el primer premi absolut a la millor mel d’Espanya a la XI edició del concurs de @mieladictos 2025. Molt agraïts a l’excel·lent treball de les nostres abelles. Moltes gràcies i enhorabona a l’organització del concurs!”, comunicava en Tomeu arran del guardó posant el focus en les protagonistes de l’elaboració, les abelles.

Què significa per al vostre projecte aquest reconeixement?
És un reconeixement a la dura feina del dia a dia. La dedicació i l’esforç que comporta un projecte com el nostre, és molt satisfactori que es vegi reflectit amb un reconeixement com aquest, el de la millor mel absoluta de tot Espanya a la 11ª edició del concurs de Mieladictos 2025. Estem encantats i molt agraïts per aquest reconeixement. Des daquí també volem agrair l’excel·lent treball de l’organització d’aquest certamen.
Com pensau que s’ha d’impulsar el sector de la mel artesana de Mallorca?
El sector de la mel artesana de Mallorca és petit, som pocs els productors de mel 100% Mallorquina. El que caldria per impulsar aquest sector seria donar més difusió a través de mitjans de comunicació i també per part dels apicultors, deixar clar i diferenciat quin tipus de mel tenim i produïm a l’Illa. Que el consumidor final no es confongui quan compra mel Mallorquina, que no es confongui o que no ho confonguin, ja que hi ha venedors de mel suposadament Mallorquina que no ho és.
Alguns elaboradors denuncien l’escassa consideració que es té a aquest tipus de “ramaderia”, que és singular. Què diríeu?
La veritat és que sí que es té poca consideració. Quan vaig començar en aquest món el de l’apicultura, aquesta “ramaderia” no estava gaire reconeguda, però molt a poc a poc les coses van millorant, aconseguint a través de les diferents associacions que tenim a l’illa, que l’abella sigui ja reconeguda com a “ganado“, i això ja és molt important.

Com creus que s’ha de enfocar la promoció del consum de la mel de proximitat, com a producte local?
La promoció del consum de mel de proximitat ha d’enfocar-se des del punt de la informació veraç, no enganyar el consumidor final, informar en tot moment quin tipus de mel tenim a Mallorca. Com ja he comentat en altres ocasions, els tipus de mel 100% Mallorquina són mel de primavera que és una mel multiflora, mel d’estiu que és una mel de fruites madures i resines dels arbres i mel de tardor que és una mel on el seu contingut és principalment garrover, però també conté bruc i diverses flors silvestres. Mels monoflorals com Eucaliptus, Lavanda, Farigola… no són Mallorquines, ja que no existeix una superfície tan gran a Mallorca d’una floració en concret.
Evidentment, la producció de mel de Mallorca no basta per a cobrir les necessitats del mercat local. Com s’ha de protegir aquesta producció, davant les mels foranes i, sobretot, d’aquells productes que no són exactament mel?
S’ha de protegir creant una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) o una DOP (Denominació d’Origen Protegida) no en queda cap altra. De moment està tot en camí ja que hi ha un projecte de caracterització de la mel de Mallorca, però crear una IGP o una DOP va molt lent, ja que es necessita el suport de tots els apicultors, sobretot dels apicultors petits que tenen poques caeres, que a Mallorca pràcticament són la majoria. De moment els apicultors que produïm mel 100% Mallorquina intentem protegir la mel de Mallorca amb informació al consumidor, que sàpiga quina és una mel i quina és una altra.
Heu percebut la desaparició de pol·linitzadors, en els darrers anys?
Sí, i de manera molt alarmant. No només de pol·linitzadors sinó de tota mena d’insectes en general. Per exemple, anys enrere quan anaves conduint amb el cotxe, el vidre del davant s’omplia d’insectes, cosa que ara no passa. És molt preocupant la disminució dels pol·linitzadors, ja que la humanitat depèn d’ells. Els aliments que consumim si van desapareixent els pol·linitzadors, també aniran desapareixent.



