Ningú no posa en dubte el paper de l’abella com un indicador de primer nivell de la qualitat ambiental i com agent pol·linitzador. Per això se li reconeix el seu paper destacat en el manteniment de la producció agroalimentària, més enllà de la mel i altres derivats de l’activitat apícola.
Informava Mateu Morro setmanes enrere a la seva crònica ‘Tocar terra‘, de la bona feina feta per l’Agrupació per a la Defensa de l’Abella Autòctona Mallorquina, que des de 2006 va posar en marxa la marca de qualitat Ésmel. Un primer pas per garantir la producció i comercialització de mel local i de qualitat. A aquells pioners, quatre productors que l’any passat feren 1.670 quilos de mel, amb un volum de negoci de 31 mil euros a partir de les 410 caseres, se’ls afegeixen nous apicultors engrescats en l’objectiu comú de recuperar l’abella autòctona, de fer mel de qualitat, com més millor i de multiplicar el nombre d’abelles que permetin garantir la pol·linització necessària per mantenir l’equilibri ambiental i productiu de fora vila.
Mel Vici, un bon exemple del creixement del sector
“Un amic de mon pare tenia abelles, quan jo encara era jove i no sabia que havia de fer a la vida: el formatge, el camp, la natura… Ell ens va introduir en el món de les abelles”. Així arranca la conversa amb Pau Ixent Queralt, un dels dos socis, juntament amb Biel Coll, de Mel Vici. Després va venir la formació i començar a tenir abelles pròpies. “Cada vegada en teníem més fins al punt que vàrem començar a poder viure de l’apicultura”. Ja fa 9 anys d’aquell inici. En aquesta dècada, les coses han anat canviant pel sector. Ara és un moment dolç per l’apicultura, però l’horitzó no està lliure d’obstacles i d’incerteses…
Què és i quan va néixer Mel Vici, i per què?
L’objectiu era fer mel mallorquina 100%, produïda i envasada aquí, a Mallorca, perquè veiem que hi havia gent que tenia abelles, però que venia més mel de la que produïa… Això ens va donar la idea de produir mel d’aquí. També volíem repoblar d’abelles l’illa i vendre’n
Com veis venir la campanya de mel de tardor? Com va anar la de primavera?
La primavera. Inicialment, pintava malament: El gener, el febrer i el març, i fins i tot l’abril. Però després el melat d’alzina va anar molt bé.
Ara en plena campanya de tardor el que veim és que l’estiu s’està allargant. De fet, va començar a fer calor forta el mes de maig, i duim així ja prop de sis mesos. Fa de mal dir, però d’entrada sembla que no serà molt bona, ara haurem d’estar pendents del temps…
Ha influït fins ara el temps que hem tengut aquests darrers mesos de poca pluja i molta de calor, fins i tot a les nits? Per què i com?
Enguany amb aquest estiu tan llarg amb onades de calor tanta forta des del començament ha influït molt en les abelles, que quan no tenen menjar o en tenen poc, poc pol·len, redueixen la cria i baixa la població. Per tant, hi ha menys abelles. En resum, després d’aquest estiu podríem dir que les caseres estan molt febles.
Defineix el moment que viu el sector, quan pel que fa a producció, nombre de professionals (i aficionats)…
L’apicultura va creixent. Cada vegada hi ha més gent interessada, tan aficionats com gent que intenta professionalitzar-se. I si aguantes dos anys, ho aconsegueixes! Però quasi sempre es compagina amb una altra activitat fins que pots viure de l’apicultura. I això no s’ha de confondre amb comprar i vendre mel…
Mel ecològica o “sense papers”? Per què?
La nostra mel duu el mateix procés que la mel ecològica, el mateix maneig, sense químics, però per tenir el segell de mel eco has de tenir una finca on el teu apiari tengui a tres kilòmetres de radi tot de finques ecològiques i aquí les finques són petites i això no és factible.
Quin paper juguen les abelles en la fora vila mallorquina. I la producció de mel i altres derivats?
Les abelles pol·linitzen perquè hi hagi fruits i llavors, també fan pol·len.
Què necessita el sector productor de mel per mantenir-se? I quins són els maldecaps que teniu?
Necessitam fer producció cada any i com més millor.
Maldecaps n’hi ha molts; malalties, la varroa que mata les caseres, les vespes. La sequera les debilita, les ones de radiofreqüència, els pesticides… Tot això fa mal. Es calcula que en els Estats Units, la mortaldat anual arriba al 45%, aquí estam entre els 25 i el 30%. Per això sempre hem d’estar reproduint reines i fent eixams nous, selecció genètica de caseres que han estat molt bones per la reproducció…
Que li demaneu al consumidor. Ja coneix a bastament la mel de Mallorca? Per què l’ha de consumir, preferentment?
Que si vol penjar mel local, el pot ho ha de dir clarament, la procedència, no nom es “Espanya”, perquè això no garanteix que sigui mel espanyola. I és que deixen fer mescles. La nostra posa “recollida i envasada a Mallorca”. L’etiqueta ha de dir 100% local o recollida i envasa a Mallorca. No només envasada, alerta! Si no és així, es confon al consumidor. Consumir mel d’aquí ajuda a l’economia local, menges pol·len de les plantes d’aquí devora i si tens al·lèrgies això és més beneficiós.
Quines són les darreres dades de producció de mel i de derivats que teniu?
Hem doblat la producció que férem l’any passat, el 2021 Férem 1.700 quilos per primavera i ara per la tardor calculem que quedàrem igual que la darrera collita, uns 600 quilos per què no pint molt bé. A part de mel també feim pròpolis, pol·len, pol·len fresc,…
Podries valorar la darrera iniciativa de la conselleria sobre la recuperació de l’abella autòctona de Balears?
Ara fa dos anys que es va posar en marxa el projecte per trobar la raça autòctona. Interessa per què està més adaptada a Mallorca i no s’han de dur races foranes que no estan acostumades a les floracions, al clima, la pluviometria… A més es podrien seleccionar les més resistents a les malalties, que siguin bones productores i manses.
Es fa un seguiment de les reines i se seleccionen les millors filles. I nosaltres som els encarregats de fer la reproducció d’aquestes reines i després amb apicultors voluntaris es fan testatges. El projecte és molt interessant! Així aconseguirem millorar i determinar la raça autòctona.
