El sector agrari de Mallorca genera només un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions. És una de les dades recollides a l’estudi ‘Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca’, elaborat per APAEMA amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.
La recerca ha permès determinar que l’activitat agrària de Mallorca necessita unes 7.976 tones de plàstic per funcionar —la gran majoria a l’agricultura— però només 1.333 tones es converteixen anualment en residu. Això és degut a l’hàbit implantat d’allargar de la vida útil dels plàstics. A més, pràctiques com la crema o l’enterrament de plàstics han estat gairebé erradicades gràcies a serveis com la recollida gratuïta a finca i la disponibilitat de punts verds municipals.
Parlant de famílies de plàstics, en el conjunt del sector, el polietilè d’alta densitat (PEAD) és el polímer més utilitzat, representant el 72% dels plàstics, excloent, això sí, els pneumàtics. Es troba en mànegues de degoteig, caixes, caixons i bidons, entre altres utensilis.
Una dependència racional i adaptada al context illenc
El document confirma que, com en molts altres territoris, el sector agrari mallorquí és altament dependent del plàstic, però destaca factors locals favorables a mitigar-ne la presència. Per exemple, en el cas de la ramaderia, la baixa presència de producció intensiva en favor de models extensius redueix el volum i el tipus de plàstics emprats respecte d’altres regions europees.
Les xifres per cultiu mostren contrastos rellevants: mentre que l’horta en hivernacle requereix fins a 1.676 kg de plàstic per hectàrea, cultius com l’olivar de secà en fan servir només 31 kg/ha. L’agricultura extensiva, com cereals i llegums, genera el volum més alt en termes absoluts (1.777 t), tot i tenir una densitat plàstica molt baixa per superfície.
El control de la generació de residus plàstics és patrimoni de tot el sector agrari. No hi ha diferències significatives en l’ús de plàstics entre l’agricultura convencional i l’agricultura ecològica, tan sols en els cultius extensius, on hi ha un menor consum de fertilitzants i adobs per part de les ecològiques, que opten més per les rotacions.
Canvis, reptes i oportunitats
El document també posa de manifest una creixent consciència ambiental entre els productors, que comencen a explorar materials alternatius com els biofilms, sovint per iniciativa pròpia o a través d’entitats com APAEMA. No obstant això, la manca d’alternatives tècniques i assequibles al plàstic convencional —especialment per tubs de reg, cobertes o pneumàtics— dificulta una reducció més accelerada.
Un altre repte imminent és l’aplicació efectiva de la normativa existent en matèria de residus, que suposa un increment en la burocratització per a una gestió adequada dels plàstics agrícoles a les finques. Per això, es demanen polítiques públiques més clares i de continuïtat, especialment pel que fa a l’ampliació i la consolidació del servei de recollida que presta la Conselleria d’Agricultura.
“Aquest estudi demostra que el camp mallorquí no només fa un ús funcional del plàstic, sinó que també el gestiona millor del que podríem esperar. Hi ha una cultura d’aprofitament i una predisposició clara a avançar cap a alternatives sostenibles”, afirmen els responsables del projecte.
L’informe vol servir de base per definir polítiques ambientals i agràries ajustades a la realitat local, i inclou un pla d’acció amb mesures concretes que es preveu començar a implementar ben aviat, implicant a tots els actors necessaris.
