Balears Vadevi
Més del 50% d’hotels i restaurants fallen en la informació alimentària

S’han donat a conèixer les dades dels primers controls realitzats dins el canal Horeca, hostaleria i restauració, sobre les indicacions d’origen dels aliments que serveixen. Ha estat en el decurs de la II Mesa de Coordinació de la Cadena Alimentària i Promoció del Producte Agrícola i Alimentari d’Origen Local. En relació amb aquests controls, el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, detallava que dels productes carnis en les cartes dels restaurants, s’han realitzat 10 inspeccions dins els hotels, 33 als restaurants -falten encara 11 inspeccions més- i una inspecció dins agroturismes. “Dels 44 establiments inspeccionats, s’han iniciat 27 expedients, la qual cosa suposa un 61%, i dels 210 productes analitzats, s’han detectat 59 incompliments, un 28% de les inspeccions”, ha destacat Llabrés.

Dins els incompliments al sector de la carn a les Illes Balears, hi ha hagut un 55% d’infraccions al sector del mè; un 76% al sector del porc i un 25% al sector de la vedella.

Al detall, quant a la distribució dels incompliments detectats per tipus de producte, un 42% es produeixen al sector del vi; un 29% al sector de la carn; un 14% dins el sector del formatge i un 10% al sector càrnics elaborats.

Quant als incompliments segons origen, hi ha més errades dins la indicació dels productes de les Illes Balears que dels productes de fora de l’arxipèlag.

“Vull destacar que aquestes inspeccions es fan per primera vegada, i això és molt destacable, deia el conseller Joan Simonet, perquè no volem que s’aprofiten del nom de les Illes i de la feina dels nostres agricultors, ramaders i pescadors. Aquestes inspeccions ens demostren que el factor origen al producte és un valor afegit i la nostra feina és defensar al sector. Continuarem així fent feina en dos sentits: formació i educació al sector de la restauració, i realitzant inspeccions”, ha destacat el conseller Joan Simonet.

A més, tal com s’havia pactat amb el sector, s’han realitzat també inspeccions en les cartes dels restaurants per tal de verificar l’origen dels productes publicitats. Abans, tan sols es verificaven els productes amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP), i aquesta campanya s’ha ampliat a la resta de productes.

Segona reunió de la mesa, presidida pel conseller Joan Simonet, amb totes les organitzacions agràries/CAIB

Control de la cadena alimentària amb sancions de fins a 3 mil euros

Pel que fa al control del funcionament de la cadena alimentària, segons les dades que ha facilitat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, al sector, s’han realitzat fins avui dia cinc controls al sector carni de mè i sis al sector hortofructícola. Queden pendents de fer cinc controls al sector carni de porcella (quan sigui la temporada), cinc controls al sector dels fruits secs (ametlla i garrova) i quatre controls dins el sector hortofructícola. En paraules del director general Joan Llabrés, “s’han detectat al sector carni de mè 24 infraccions i 12 infraccions al sector hortofructícola”.

Al detall, de les 24 infraccions detectades dins el sector carni de mè, 14 han estat faltes lleus -amb sancions mínimes de 250 euros-, set infraccions per no complir el termini de pagament -fixat en trenta dies- i tres per no complir la llei del contracte. “Aquestes darreres infraccions es consideren greu i comporten sancions des de 3.000 euros”, ha explicat Llabrés.

En aquesta segona sessió, que ha estat presidida pel conseller Joan Simonet, han assistit també els directors generals d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, el de Pesca i el de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Fernando Fernández, Antoni M. Grau i Joan Llabrés, respectivament; representants dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; representants de les organitzacions professionals agràries i del sector ecològic, així com la Federació d’entitats locals de les Illes Balears (FELIB).

Bona acollida de les dades i noves propostes

En general, les organitzacions agràries han valorat positivament la feina de control realitzada per la conselleria. Valoren especialment l’esforç realitzat en iniciar unes inspeccions que encara han d’acabar de donar els seus fruits, afirmen. Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears ha demanat al conseller que estableixi l’obligatorietat del marcat de l’origen de la matèria primera utilitzada en els productes etiquetats amb una marca protegida com la Denominació d’Origen (DO) o la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), quan aquesta no sigui d’origen local.

En aquesta línia, Mª Francisca Parets, directora de Cooperatives, assenyalava “existeixen alguns productes que estan emparats sota la protecció de la marca de qualitat, però els seus ingredients principals no són locals o només es té en compte el procés d’elaboració, per això, demandem que l’origen de la matèria primera s’especifiqui en l’etiquetatge per a no generar confusió i per a no devaluar els productes autèntics locals”. L’exemple més notori, tot i que no l’únic, d’aquesta situació és dona amb la sobrassada de Mallorca que té una IGP amb aquesta denominació, però que es fa, majoritàriament, amb carn de porc duta de fora.

En aquest mateix sentit, el sindicat Unió de Pagesos de Mallorca va fer una aportació significativa. El secretari general, Sebastià Ordines, posà damunt la taula una proposta per incorporar un sistema de marcatge del producte d’origen local: “És necessari crear una imatge o logotip que identifiqui de forma senzilla i molt visual els productes agroalimentaris produïts a les Illes Balears“, assegurava Ordines. “Existeixen exemples en el camp de l’etiquetatge per fer veure l’eficiència energètica dels electrodomèstics o l’aportació nutricional dels aliments que ajuden a identificar als consumidors de forma ràpida i clara els productes que estan consumint”. I afegia. “Es fa necessari generar un referent d’aquestes característiques que ens ajudi a identificar correctament la relació del producte amb la producció agroalimentària de proximitat i/o amb l’elaboració i transformació dels seus productes.
La categorització es podria fer de moltes maneres i molt extensa, però com que l’objectiu que es persegueix és el de la transparència sembla que un model més simple i esquemàtic ajudarà a aconseguir que el consumidor identifiqui amb més facilitat la informació que es pretén donar. Així es podrien generar només 4 categories que donen cabuda a tota la casuística agroproductiva amb un esquema senzill que no dona peu a confusions”.

El sistema d’identificació dels electrodomèstics pel nivells d’eficiència energètica/Cedida

El sistema comptaria amb quatre nivells: El primer seria el del producte de proximitat de màxima categoria: 100% produït a les Illes Balears i amb races o varietats autòctones. Exemples: El peix i marisc pescat en aigües balears també ocuparia aquesta categoria. Exemples: l’albercoc de Galta Roja de Porreres, la Sobrassada de Porc Negre Mallorquí, les costelles de mens d’Ovella Roja…

La segona categoria seria la d’aliments produïts 100% aquí, però amb varietats introduïdes, com podrien ser els ous de gallines ponedores industrials, l’hortalissa de productes que no són varietats locals, fruites com l’alvocat o els festucs, la llet de vaca de granges convencionals… La diferència amb la primera categoria només és que no té el valor afegit de les races i varietats locals.

La tercera categoria serien tots aquells que l’ingredient principal és produït aquí però la resta d’ingredients no. Aquí hi trobaríem la sobrassada de porc blanc amb pebre duit de fora, el gin de Menorca on només el ginebró és collit a l’illa, les herbes dolces amb tots els botànics d’aquí.

El nutri-score és un sistema d’etiquetatge frontal d’aliments que permet als consumidors valorar fàcil i ràpidament la seva qualitat nutricional/Cedida

La darrera categoria seria la de productes elaborats a les Illes Balears però on l’ingredient principal (o tots) són duits de fora. Alguns exemples podrien ser l’ensaïmada, les galetes d’oli amb farines duites de fora o la sobrassada elaborada aquí amb carn duita de fora.

“En la categorització proposada si hom fa un esforç per analitzar per damunt la situació actual dels productes agroalimentaris locals pot veure que l’escenari que ens ocupa respon de forma inversament proporcional a la importància de les categories proposades: la quarta categoria és la més representativa i la que té més pes al mercat mentre que la primera cada vegada és més mala de trobar als supermercats i botigues generalistes“, va concloure Ordines.
Altres assumptes que s’han abordat a la mesa han estat l‘Observatori de Preus -ja s’ha començat a recopilar dades i establir una metodologia de feina-; s’ha fet una proposta de guia per afavorir la contractació de producte local a les administracions; el nou logotip de Venda Directa, així com la participació i col·laboració de la Conselleria a les pròximes fires de promoció agroalimentària 2025. A més, també s’ha informat que a les pròximes edicions de la Diada de les Illes Balears hi haurà un mercat de producte local.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa