El mes de maig, mes de Maria! la feina no s’arriba a acabar mai, la vinya no s’atura, la vèiem créixer.
Si bé en l’actualitat ja hem començat a esporgar durant el mes d’abril (sia pel canvi climàtic o per a la introducció de noves varietats de raïm més primerenques o que a Mallorca són més primerenques o que els viticultors hem perdut l’ofici fent feina!) la veritat és que a les contrades de Santa Maria on hi havia una espècie de vigilància col·lectiva, que feia que les vinyes lluïssin com a jardins, aquesta vigilància col·lectiva feia també que ningú passes l’arada al davant dels bous i que l’esporgada no es comencés fins a principis del mes de maig, per assegurar-se que no fes una gelada tardana que tot ho trastocava i per assegurar-se que els borrons eren prou llargs.
La vinya té pressa, emperò els borrons són massa petits per fer una triadella adequada, ja ho sabem! Que si esporgues prest ret més, però també que no esporgues tan bé! A més a més, per por d’una gelada tardana és millor esporgar quan és hora, és a dir en el mes de Maria.
Cal no badar, però la vinya té pressa i no espera, tanmateix, farem tard i a finals de mes hem d’haver acabat la feina, si no ja serà massa tard!
Si el bocí és gros caldrà demanar ajuda!
Les feines són moltes, donar alguna rella per esvair males herbes i refrescar la terra, aplanar la terra i evitar que augmenti la pèrdua d’humitat per evapotranspiració. També caldrà enganxar la bomba d’esquitxar per prevenir o combatre alguna malura que també coneixem, les necessàries pluges ens juguen males passades i fan que el Mildeu i la Cendrada campin a les seves, i esporgar, esporgar ritus atàvic, feina dolça, quirúrgica i necessària. D’aquesta feina dependrà en part, la bona anyada i la bona conducció del cep, d’aquesta feina dependrà que la poda d’hivern sigui més fàcil i bona de fer, qui estalvia en l’esporga ho acaba pagant a la poda de l’any vinent.
No s’hi val a badar, les feines ens passen per damunt: fer herba, esquitxar, esporgar tot és urgent i necessari, cal cercar mans si nosaltres no donam l’abast.
A la vinya, a la pagesia i a la vida és important tenir bons amics, els amics que ens deixaran el tractor, si el nostre fa pana i l’esquitxada és més que urgent.
Eixam de maig. No me n’empatx.
Pes maig, cada dia un raig.
S’anyada se compon dins es maig
Maig humit, fa es pagès ric.
Aigo de maig, de raig a raig.
S’aigo de maig és beneïda.
Hermós com un maig.
Si plou més maig, plou garroves.
(Fraseologia extreta del Calendari Folklòric de Mallorca Rafel Ginard)
