El 1899 va néixer la Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller. Amb més d’un segle d’història, aquesta organització pagesa és la més antiga de tota Espanya especialitzada en la distribució de cítrics i la fabricació d’oli d’oliva verge extra. En aquest temps ha vist com ha evolucionat la fora vila sollerica els darrers 125 anys: des de l’ús de les eines tradicionals a la plena mecanització, des del funcionament de les explotacions familiars a la integració en la gran família dels pagesos europeus amb la PAC com a marc d’actuació. Un món que canvia cada dia que no es resigna a veure desaparèixer velles estructures com aquesta. El seu actual president, Miquel Gual, és al capdavant d’aquesta organització més que centenària que engloba més de 350 productors i que ha sabut diversificar la producció. Aquest cap de setmana ha celebrat l’aniversari amb una pamboliada amb tots els amics de la Cooperativa de Sóller ia la projecció de la pel·lícula “El Olivo”.
La presidenta de les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Jerònima Bonafè, ha tengut unes paraules de reconeixement per l’esforç de tots aquells que han fet possible que la història de la Cooperativa més antiga de Mallorca encara en funcionament continuï. “La meva més sincera enhorabona a la cooperativa i reconeixement tota la feina i l’esforç que hi ha darrere d’aquests 125 anys d’esforç i entrega. També vull donar les gràcies a tots els pagesos i pageses que dediquen el seu temps i sacrifici al cultiu de la nostra terra amb la finalitat de produir aliments de la màxima qualitat per al consum de tots”, ha dit Bonafè.
Miquel Gual ens ha dedicat una estona del seu temps, en aquests dies tan intensos i plens d’emocions, pocs dies abans de començar la campanya de recol·lecció de l’oliva. Amb les idees molt clares i amb la responsabilitat de mantenir viva la cooperativa en un món de cada vegada més competitiu, el president de la Cooperativa de Sóller recorre aquests 125 anys d’història i parla de passat, present i futur de la cooperativa.
- Com va començar a caminar la Cooperativa i per què, com va néixer?
La situació socioeconòmica de finals de segle XIX a Sóller era la d’uns pocs terratinents que copaven el comerç de l’oli i dels cítrics, ells controlaven les navilieres a més de marcar el preu de compra als pagesos. Amb aquest escenari els petits productors s’uniren per defensar d’una manera conjunta els productes extrets del seu esforç i de la generositat de la terra de la vall.
- Amb aquesta trajectòria més que centenària ha viscut distints moments, alts i baixos. S’ha vist mai en perill la seva continuïtat?
La cooperativa ha viscut molts de moments difícils, l’èxode del camp a les fàbriques tèxtils, els temps de les guerres, la posterior postguerra on el model cooperatiu es veia com un model comunista el segon èxode de la gent cap al sector turístic, la globalització alimentària amb l’aparició de les grans plataformes alimentàries que intenten controlar i homogeneïtzar els hàbits de consum i els alimentaris. I darrerament el preu de la terra a Mallorca i en especial a Sóller ja que la terra ja no té un valor depenent de si és fèrtil o estèril, ara el valor és absolutament especulatiu.
- Podeu mencionar un personatge que hagi estat clau en la trajectòria de la Cooperativa?
Sense cap dubte Josep Rullán i Mir, primer president i un personatge molt avançat en el seu temps. Clau per entendre el desenvolupament econòmic de Sóller i líder indiscutible del seu temps. Ell va introduir el model cooperatiu del sud de França i va bastir ses bases de la cooperació agrària com a model d’èxit. Ell, al segle XIX, va publicar manuals per aconseguir olis d’alta qualitat quan ningú a Europa en parlava. En definitiva, un líder social mal d’igualar.
- Pensau que en el segle XXI, aquesta cooperativa continua sent necessària?
Si llegiu la primera pregunta obtindreu la resposta. El guió és el mateix el que canvien són els qui representen l’obra. Abans eren els terratinents i els cacics i ara són les plataformes alimentàries i els grans poders econòmics que controlen la producció comercialització i tendències del que menjam.
- Quin paper juga i jugarà per la comarca sollerica i pel sector primari de la Vall?
Segurament sense l’existència de la cooperativa la vall de Sóller ja seria 100% un parc temàtic. Ella ha aguantat la productivitat agrària d’un terreny molt fèrtil però a la vegada molt mal de treballar. La capacitat de comercialitzar els nostres olis sota la Denominació d’Origen Oli de Mallorca, les nostres olives també sota la DOP Oliva de Mallorca, els màxims graus de qualitat que dona la Unió Europea, juntament amb un pla de promoció dels cítrics de la nostra vall fan de la cooperativa l’eina imprescindible perquè el llegat agrari no desaparegui i al mateix temps poder-nos posicionar a l’exigent mercat.
- Els vostres olis, olives i cítrics tenen un lloc en el mercat local d’avui en dia?
Vaig assistir a una taula rodona a Múrcia on hi havia els grans productors agraris europeus. En aquell esvaniment, el presentador va demanar al gurú de la taula que necessita l’agricultor per sobreviure al segle XXI. Ell va respondre: biotecnologia, latifundisme i mecanització. Jo vaig demanar la paraula i vaig explicar que venia d’una petita cooperativa de Mallorca on no empren la biotecnologia, on qui té una quarterada té molta de terra i que encara tenim llocs on no ha arribat sa roda, com el Barranc de Biniaraix. Que nosaltres no volem alimentar el món, però el que si podem fer i no poden fer ells és que la gent que tasti els nostres productes se senti especial. I aquesta és la clau i el futur nostre: que la gent se senti especial i sorpresa pel que cultivam.
- Si parlam de sostenibilitat, quines són les assignatures pendents de la Cooperativa? Que es pot fer per evitar la contaminació derivada de la producció d’oli, per exemple?
L’assignatura pendent és passar de l’agricultura integrada a l’ecològica. La vall de Sóller i la serra de Tramuntana bé se la mereixen. Per això hem obert una secció d’agricultura ecològica en el si de la cooperativa. Per altra banda, aquest serà el darrer any que la molinada anirà a la depuradora, hem contractat una empresa que neutralitza l’oliada de les dues tafones solleriques. Però el gran problema de la nostra depuradora no és la molinada, és la falta de manteniment i l’evacuació a la xarxa de fecals de la salmorra provinent de descalcificadors i piscines on els pagesos no intervenen.
- Quina és la gestió que s’ha de fer de les oliveres mil·lenàries i de la Serra de Tramuntana, en el seu conjunt, en el vostre parer?
La serra de Tramuntana és patrimoni de la humanitat per la Unesco. I ho és per la part agrària i sobretot pels marges que en un 95% aguanten oliveres. I aquestes oliveres moltes d’elles mil·lenàries no tenen cap protecció. Qualsevol propietari les pot arrabassar i vendre al millor postor i això és intolerable. Que aquests arbres que han nascut, crescut i fruitat de fa més de 1.000 anys acabin a una rodona de carretera, a una plaça o devora una piscina no ho podem consentir. Són éssers vius, no són estàtues. Tenim molts d’artistes que necessiten feina, però no tragueu una olivera de ca seva per posar devora la piscina!
- Al costat dels titulars que parlen d’un paratge protegit com Patrimoni de la Humanitat hi trobam els de la massificació, els de les carreres de motos i de cotxes, els de la sequera… Què trobau?
La massificació es pot controlar si es vol. El canvi climàtic crec que ja fem tard. Nosaltres volem gent dins la Serra de Tramuntana, però gent que sàpiga on va, que entengui el que veu i aprecii el que es fa. Els altres, arruix! Tant si són visitants com residents, perquè dissortadament ningú té l’exclusiva ni del respecte ni del gamberrisme. En el que respecte al canvi climàtic lluitam contra ell amb noves tècniques de poda per tenir menys capçana als arbres i lluitam contra les plagues que debiliten l’arbre.
- Quin paper ha de jugar el sector turístic en el futur de la Serra i de Mallorca, en general?
El paper està clar: necessitem el turisme, ja que actualment és la base de la nostra economia, però necessitem un turista culte, amb ganes d’aprendre, de conèixer d’assaborir, d’ensumar i de gaudir de la nostra illa. Els altres millor que no vinguin. A Europa hi ha molt bones discoteques, molts de bars i molta festa.
