La iniciativa d’aquesta taula rodona que va tenir lloc ara fa uns dies a la Biblioteca de Cort, al mateix edifici històric de l’Ajuntament de Palma, va ser de l’equip de bibliotecàries d’aquesta institució venerable i viva a l’hora. D’entrada resultava xocant parlar de pagesia, de fora vila, de vinyes i de vins en un entorn tan urbà però una decoració senzilla i adient situava el tema del debat: “El món del vi a Mallorca, en l’actualitat”. Sota la direcció de l’historiador Mateu Morro, que actuava com moderador, hi trobarem asseguts entorn la taula les vinateres Esperança Nadal, enòloga i gerent de Vins Nadal, de la DO Binissalem, i Mireia Oliver, enòloga i també directora del celler de Can Majoral d’Algaida, de la DO Pla i Llevant. I també el professor de Geografia de l’UIB, Macià Bláquez.
Tres visions distintes sobre una mateixa realitat
Macià Blázquez, especialitzat en l’anàlisi de qüestions que com el turisme incideixen en el territori, encetà el torn d’intervencions situant el debat en el territori, parlant de sostenibilitat i de cultura ancestral. I del vi com un element que s’escapa a la lògica del mercat per aquest component que té de producte arrelat a la terra i a la història comuna a ca nostra, a Mallorca. “El món del vi implica acaparament de la terra i utilitza la vinya com coartada”, digué el professor de Geografia. Blázquez posava l’accent en la proliferació d’inversions milionàries en la creació de nous cellers, molts dels quals en mans de capital estranger, a les Balears. Aqui sorgí el nom del celler menorquí Torralbenc com un exemple que il·lustra aquesta afirmació. Bodegues que cerquen rendibilitat financera per damunt de tot o actuen com a elements fetitxe de les grans fortunes, que veuen els cellers com a bé de luxe i de prestigi. Fenomen que Blázquez va denominar “acaparament verd“. A més del cas del celler menorquí, Macià Blázquez va posar exemples de grans finques mallorquines com Son Moragues, S’Estaca i Son Simonet per explicar aquest tipus d’explotacions que són alguna cosa més que agrícoles.
Per finalitzar la seva intervenció, Blázquez va defensar la necessitat d’obrir el debat tenint en compte la defensa del territori a partir de la resistència i l’exigència als poders públics per que s’hi impliquin.
Més competència empeny la millora del sector
Esperança Nadal va iniciar la seva intervenció amb un recordatori del que havia estat la recuperació del sector des de els anys 90 del segle passat. Basada en la feina dels pioners que, va lamentar, la feina dels quals no s’ha valorat abastament, es va aconseguir iniciar la recuperació de varietats locals i es va millorar el sistema d’elaboració per tornar a posar en marxa un sector que havia tocat fons des dels anys 80, coincidint amb el declivi i desaparició del Celler Cooperatiu de Felanitx. L’aparició de les DO Binissalem i DO Pla i Llevant, i posteriorment de l’IGP Vi de la Terra Mallorca, digué Nadal, varen ser també passes clau en aquesta recuperació. És a partir d’aqui, digué, que comença el fenomen del boom dels cellers: De poc més d’una quinzena s’arriba, a dia d’avui, a més d’un centenar. Caldestacar, segons Esperança Nadal, que el fet d’augmentar el nombre de cellers implica també que augmenta la competència i aquest factor promou la recerca: “La competència t’empeny a millorar, digué Nadal, i a fer més investigació i a cercar en les varietats locals la diferenciació que et permet mantenir-te en el mercat”.
Per finalitzar Nadal va mencionar l’altre gran repte al qual s’enfronta el sector: La supervivència en el marc del canvi climàtic. “Això ens condiciona ja ara però encara ho farà més ne el futur i haurem de mirar com i què plantam a partir d’ara. Jo estic ja tornat a la vinya en vas i no en espaldera i les nostres varietats s’estan mostrant més resistents als efectes del canvi climàtic, són les que millor s’han adaptat, sobre tot a la vinya de secà“.
Per acabar es va mostrar preocupada per la proliferació de cases a la part forana, de xalets que consumeixen aigua, que es un bé escàs, i que posen en rics l’abastiment de les explotacions agrícoles I va destacar l’importància de l’enoturisme, que atreu un tipus de visitant que interessa molt als cellers.
Varietats locals que defineixen el vi de Mallorca
La intervenció de Mireia Oliver va començar en posar damunt la taula la coexistència de dos models diferents: el dels petits cellers, quasi sempre d’origen tradicional i familiar, i els que tenen al darrere grans inversions de capital. I a partir va fer autocrítica. “Ho hem fet molt malament, digué Mireia Oliver, per què hem donat una idea falsa del que és aquest món que es veu com ple de glamur, quan el que hi ha és molta feina. Una cosa que, va dir, està començant a passar també amb l’oli. “Els grans cellers, aquests que neixen del caprici dels grans capitals, moltes vegades no tenen continuïtat i s’abandonen”, es va queixar. També va criticar que els petits cellers es troben massa vegades en què les ajudes que es distribueixen per part de les administracions, no estan pensades per les petites explotacions, que sovint no tenen oportunitat d’aprofitar-les.
També va fer autocrítica “quan criticam els que plantaren varietats foranes com el cabernet o el chardonnay, en els 90, sense ells i sense aquestes varietats no seriem avui aqui”, va dir.
També va ser crítica en plantejar les dificultats que es troben els cellers que volen treballar amb varietats locals que estan en procés de recuperació: “Varem començar amb la gorgollassa i el giró i al començament des de la conselleria, i també des de distints cellers del sector, consideraven que perdiem el temps. Avui s’ha vist clarament que això és el present i el futur del sector. Són varietats adaptades al territori, al clima i tot i que alguna d’elles són difícils de conrear, fan bon vi” . Per acabar, Oliver va voler tancar el debat sobre el preu del vi de Mallorca tot afirmant que és ben merescut, a pesar que durant molts d’anys s’ha pensat que els vins eren dolents i cars.
Recollí el testimoni el moderador. Mateu Morro, que va treure els seus coneixements sobre el sector, també com historiador, va afirmar que “a la població mallorquina li ha costat molt creure en els nostres vins però així som nosaltres per aquesta i moltes altres coses: han de venir de fora per que comencem a valorar el que som, el que tenim”. I va assegurar que si no se continua fent una feina constant, es faran passes enrere.
Un sector que mira el futur amb optimisme
“No sabem quin futur ens espera, va dir Mireia Oliver, però hem de pensar que a més del canvi climàtic, el mercat canvia, els gustos canvien, i el que avui no feim per que no interessa, demà pot tenir demanda, sortida i me referesc a l’aprofitament de varietats que ara no se valoren gaire, com l’argamussa que fa poc grau però que en el futur, tal i com evoluciona el mercat cap els ancestrals i les vins més lleugers, qui sap si poden anar bé…”.
El que està clar, rematà, és que ara anam accelerats per que hi ha com una explosió de cellers nous però no sabem el que passarà demà. Esperem que els que quedem seguim per que això ens apassiona, per que tenguem ganes i jo, va dir, som optimista”.
Esperança Nadal, per part seva, va acabar recordant que necessàriament hem d’anar cap una manera de fer responsable, amb cura del nostre entorn: ” Jo vull vendre el meu vi aqui, a Mallorca. Està bé exportar però el més important és que el que fem aqui quedi aqui i així minvam la petjada ecològica que deixa el fer vi a Mallorca, que llevat del raïm, la resta tot ens ve de fora: des de les botelles als taps de suro”. Segons Nadal, s’hauria d’aconseguir que el consum local representas el 50% de quota de mercat, això si, sempre promovent el consum responsable.
