La xocolata és un motiu d’expressió com l’art, una “art-sania” comestible que amb els últims anys s’ha convertit en una gastronomia conceptual, fent que les creacions siguin obres d’art.
En aquest cas, partim del cacau un producte és matèria primera i bàsica de la xocolata i que ha estat considerat la “beguda dels déus” segons els Asteques, fins a arribar als nostres dies com a forma de celebració, mostra d’amor o postres divines.
Quan parlam de les mones de Pasqua que ens ocupen són com un llenç en blanc. La xocolata pren forma i color d’un artista igual que una obra d’art, una de caràcter més efímer que l’altra, però les dues són obres mestres.
Narez & Cuart al costat de l’artista Javier Roselló ha creat una col·lecció limitada de mones de pasqua i xocolates fusionant aquests dos corrents artístics, creant unes peces de col·leccionista no sols per a visualitzar sinó també per a assaborir.
Mara Narez i Joan Cuart (Mestres Xocolaters) al costat de l’artista avantguardista Javier Rosselló han treballat durant mesos per a poder adaptar la visió artística de Rosselló, per a plasmar-la en xocolata i convertir-les en un pecat terrenal.
Tècnica i ofici per fer la reproducció
“No va se fàcil treballar la xocolata adequant-la a aquestes obres d’art”, reconeix Joan Cuart. Fer cada un d’aquests ous de Pasqua ha costat un poc més de dues hores de feina molt delicada: “S’ha de jugar molt amb la temperatura per aconseguir que la xocolata quedi cristalitzada, cruixent i alhora brillant“, detalla. “Una vegada aconsegueixes que la xocolata estigui temperada la poses dins un motlle. En aquest cas només de mig ou i en tenir aquest mig ou de xocolata fet li posam una tapa de xocolata blanc que és com si fos el llenç sobre el qual “pintam” l’obra d’art”. Javi Rosselló va passar per l’obrador de Narez&Cuart prèviament per explica la seva tècnica i veure si era aplicable al projecte de replicar els quadres a les mones…”i varem veure que sí era aplicable però amb la particularitat que a diferència de la pintura, la xocolata s’endureix quan refreda i això ens obligava a estar contínuament pendents de la temperatura idònia per treballar-la”, continua. “A més s’ha de dir que cada un dels quadres era diferent en colors i textures i hem hagut de trobar el punt just de fusió per a cada ou”, conclou.
