Aquesta setmana ens ha deixat un referent del món de la pastisseria de Mallorca. Francesc Pomar Mir, Pomaret, de Campos, a 82 anys. No exageram si diem que ha estat un mestre per a tota una generació de pastissers de tota l’illa i les seves especialitats no necessitaven res més que fossin presentades com “són de Can Pomar, de Campos” per saber que darrere hi havia bona feina, bon producte i, per tant, la millor qualitat. Així tant si eren ensaïmades, coques o cardenals, sent de Can Pomar, tenien l’èxit assegurat entre els comensals.
Nascut a Campos el 17 de maig de 1942, fill i net de forners, en Francesc va començar els seus estudis de pastisser a 21 anys i un any més tard va agafar les regnes de les Pastisseries Pomar com a tercera generació. Des d’aquest moment, juntament amb la seva esposa, Francisca Oliver Roig, varen transformar el negoci familiar en una de les pastisseries més conegudes i amb més anomenada de l’illa de Mallorca, posant el nom del poble de Campos a l’epicentre del patrimoni pastisser de qualitat.
Sense renunciar mai a la tradició de productes artesans com les ensaïmades, coques o panades que els seus antecessors ja obraven, en Francesc va introduir a Mallorca nous conceptes de la pastisseria moderna europea: els croissants, la bomboneria i xocolata, les mones de Pasqua, els tortells de Reis, els buffets freds, torrons especials i nombrosos pastissos d’arreu del món com el cardinal o el plum-cake. També destaquen creacions pròpies com el pastís músic o les mítiques trufes.
Mestre de mestres
Francesc Pomar Mir venia de família de pastissers, la que el 1902 va obrir el primer forn a Campos. El seu avi, que s’havia format a Barcelona, havia introduït la llavors pastisseria moderna que havia après allà. Uns coneixements que passaren de generació en generació i que ell, Francesc, compartia amb generositat entre els seus companys de professió de tota l’illa. I Can Pomar va ser una mena d’escola de pastissers per molts de professionals del sector.
Els seus amics i col·laboradors el defineixen com “un vitalista amb molta de fe i esperança. La vida el posà a prova moltes vegades i sempre se’n va sortir amb fe i valentia”, diu d’ell Joan Segura Miró, que el coneixia bé. “La nostra història compartida comença l’any 1968 quan posà en marxa una curolla desconeguda fins llavors a Mallorca, ensenyar i compartir coneixements de l’ofici. Una llum dins la foscor d’un temps tancat. Vaig assistir i conèixer un món diferent, vaig poder fer feina amb ell tot un estiu. De tota l’experiència, molt gran i enriquidora, em va quedar una forta amistat que encara perdura i perdurarà en el record. Vaig tenir la sort de fer colla amb ell i altres amics, en Pedro Ramis de Llucmajor, en Xisco Moranta de Sa Pobla i en Joan Sastre d’Inca. Vaig aprendre de compartir coneixements. No hi havia fronteres ni llibres tancats. Portes obertes. Encara record paraules seves: Si a jo no m’haguessin ensenyat, no sabria res. La història de la pastisseria mallorquina dels darrers 60 anys no s’entén sense la seva tasca i aportació”. Segura reconeix la seva “saviesa, esforç i dedicació”.
Aquesta generositat dins l’art i la cultura pastissera, va fer que en Francesc Pomar esdevingués un mestre artesà de tradició, innovació, passió per la feina, visió de futur, transmissió de coneixement i un dels màxims exponents en la introducció de la pastissera moderna a les Illes Balears. “Havent estat guardonat per diferents associacions, entitats i institucions al llarg de la seva trajectòria i havent apreciat recentment el clamor popular vers la seva persona i professionalitat, l’Ajuntament de Campos el va distingir amb la Flor de Taperera pels seus mèrits laborals, pedagògics i culturals en el camp de la pastisseria”, expliquen des de l’Ajuntament campaner. La proposta havia estat aprovada per unanimitat pel Consistori amb la intenció de reconèixer la trajectòria laboral, pedagògica i cultural de l’alma mater de les Pastisseries Pomar.
