La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, en col·laboració amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha posat en marxa REMAR2, la segona fase del programa de monitoratge pesquer orientat a millorar la sostenibilitat de la pesca professional i recreativa a l’arxipèlag. Aquesta nova etapa dona continuïtat, gràcies al finançament de l’Impost de Turisme Sostenible, a la feina iniciada fa dos anys i reforça el compromís del Govern amb una gestió pesquera moderna, rigorosa i basada en evidència científica.
REMAR2 té com a objectiu principal desenvolupar eines de seguiment que permetin al Govern implementar amb més precisió els plans de cogestió pesquera. «Tot i que la flota balear és relativament petita i considerada globalment sostenible, la normativa europea i les exigències del mercat reclamen informació cada vegada més detallada i verificable sobre l’activitat pesquera i el seu impacte ecològic», subratlla Antoni M. Grau, director general de Pesca. «Per aquest motiu, el projecte aposta per un sistema de monitoratge integral que analitza l’esforç pesquer, la composició i la mida de les captures i, en el cas de la pesca professional, també els rendiments econòmics, amb la finalitat d’obtenir una imatge precisa de l’estat dels recursos marins i de les tendències que en poden afectar la viabilitat», ha afegit.
Una de les innovacions més destacades del programa és la incorporació de tecnologies d’intel·ligència artificial que permeten identificar, mesurar i comptar peixos i crustacis a partir d’imatges. En la pesca professional, els exemplars són fotografiats a la llotja i el sistema d’IA determina automàticament l’espècie i la talla, fet que proporciona un nivell de resolució sense precedents sobre les captures desembarcades. En el cas de la pesca recreativa, el projecte treballa perquè les fotografies que els pescadors fan per registrar les seves captures a les reserves marines puguin ser verificades i mesurades de manera automàtica, millorant la fiabilitat del registre i la coherència de la informació recopilada.
REMAR2 també preveu reforçar el sistema científic de seguiment dels recursos mitjançant l’ampliació de la xarxa de telemetria acústica de les Illes Balears (Balearic Tracking Network), amb la perspectiva d’estendre-la a les quatre illes. Aquesta xarxa de receptors permet estudiar els moviments i les migracions de peixos, rajades i taurons costaners mitjançant marcatge electrònic, així com identificar àrees ecològicament rellevants, com ara zones d’agregació reproductora. La integració d’aquestes dades amb models matemàtics i informació espacial de les embarcacions genera un flux continu d’informació que facilita l’avaluació de l’estat dels ecosistemes i la detecció primerenca de possibles canvis en les poblacions.
Treballant conjuntament amb el sector en col·laboració amb els investigadors
El programa es completa amb el treball de camp d’un equip científic que embarca regularment amb pescadors professionals per recollir dades que no es poden obtenir a distància, com ara captures descartades o alliberades per mida, l’estat dels fons marins i les condicions ambientals que influeixen en les pesqueres. L’IMEDEA manté un compromís ferm amb la transparència i la confiança del sector: totes les dades es tracten de manera agregada i anònima, sense informar mai sobre el comportament individual de cap pescador. Aquest principi garanteix la independència científica del projecte i preserva la col·laboració necessària amb el sector.
A més, aquesta segona fase de REMAR2 obre la porta a una gestió pesquera més adaptativa i participada. El projecte preveu que, en el futur, els pescadors puguin accedir directament a les seves dades, fet que facilitarà la presa de decisions informada i fomentarà una col·laboració més estreta entre ciència, administració i sector. La incorporació de dades espacials gairebé en temps real permetrà ajustar les zones de pesca segons l’evolució de les captures i contribuirà a la recuperació de les poblacions de peixos.
Actualment, REMAR2 opera a Mallorca, Eivissa i Formentera, amb la previsió d’ampliar-se a Menorca. Les diferències ecològiques entre illes impliquen adaptar alguns aspectes del monitoratge, però l’objectiu final és harmonitzar les metodologies i establir un marc de seguiment comú per a tot l’arxipèlag.
