El passat octubre es presentà el llibre de les X Jornades d’Estudis Locals que inclou la comunicació de Bernat Calafat i Vich (Celler Jaume de Puntiró) amb el títol Els nostres vinaters (1981) una mirada quaranta anys després i que ve a ser la reescriptura d’un article que Bernat publicà a la revista Coanegra el novembre del 1981, ara fa quaranta-dos anys. Es publicà quan rajava el vi novell i es penjava la branca de pi dels 12 cellers que elaboraven vi negre. Un testimoni, per tant, d’un temps i d’uns personatges que ja no hi són i que han estat referents en la història del poble, un amb més antiga tradició vinatera de Mallorca.
“És un record i homenatge dels vinaters que ja no hi són i que estimaren el vinyet i el vi”, diu l’autor: Joan Vich i Tomàs Vich, “Ca sa Consellera”, Josep Canyelles “Es Torrent Fals”, Antoni Mesquida “Can Cerdó”, Sebastià Pastor (pare i fill) de “Can Vinagre, Jordi Fiol “Es Cabàs”, Jaume Calafat “Puntiró”, Rafel Canyelles “Devertit” Joan Batle “Can Julià”, Joan Vich “Can Garreta” i Joan Canyelles “Soberano”. Tambe en homenatge de Bartomeu Rubi “Can Marranxa.
El novembre de 1981 es publicà al número 2 de la revista Coanegra de Santa Maria del Camí un reportatge que era una radiografia i anàlisi de la situació de l’elaboració del vi i del conreu de la vinya. El 1981 hi havia al poble dotze cellers elaboradors de vi de barral, actualment hi ha set cellers elaboradors de vi embotellat de qualitat i un comerciant de vins.
La revista Coanegra era fotocopiada i grapada. L’article es reprodueix com annex de la present comunicació. La seva extensió és de set pàgines, inclou fotografies de premses i botes congrenyades, una taula amb preus i dues figures, una fitxa resum amb fotografia de cada un dels vinaters. La part de text és un resum de la història vinícola del poble, inclou els resultats de l’enquesta i treball de camp fet a cada un dels dotze vinaters.
La introducció de l’article era tota una visió i missió amb relació al vinyet: “Iniciam una plana que mai hauria de mancar dins aquesta publicació; una plana que ha de fer referència al món del camp, de la feina i al món quotidià de Santa Maria. Plana que ens acosti als homes que treballant dia a dia fan poble i història, per saber què fan i com ho fan, per conèixer els seus maldecaps i les seves esperances. Per això quan les botes estan a punt de rajar el vi novell i al llindar dels cellers oneja la branca de pi verd anunciant-nos que s’inicia la venda, volem retre homenatge a aquests homes que han fet que Santa Maria del Camí tengui una veu ben forta dins Mallorca, el vi”.
Ja han passat molts de dies de l’aparició del primer número el setembre de 1981, el poble encara feia olor de most, hi havia el tragí dels tractors plens de portadores -de fusta o de goma- o plens de sacs de plàstic a vessar de raïms. A la Vila hi havia dotze cellers elaboradors de vi de barral i molts de particulars que tenien petits cups per elaborar vi per al consum familiar, per aquest motiu el poble feia una olor intensa i profunda de vi. Una olor que avui ja no se sent, és l’evolució, els canvis, la història, la vida en dinamisme.
Es fa «una mirada quaranta anys després», que inclou: una comparativa de com era Santa Maria del Camí l’any 1981 i com és ara a l’actualitat, una caracterització de com eren els cellers i com són en l’actualitat, una comparativa de com era cada un dels cellers i com són en l’actualitat, si continuen relacionats en l’elaboració de vi i/o conreu dels vinyets. Finalment, es treuen unes conclusions de l’evolució de l’elaboració de vi i del conreu del vinyet entre 1981 i 2021.
Evolució dels dotze vinaters
Dels dotze vinaters del 1981, tots ja són difunts, sols continua viu en Bartomeu Rubí Cabot de Can Marranxa -actualment vins Rubí-.
Continuen amb l’activitat vinatera i formant part de la DO Binissalem dos dels cellers: els nets de Sebastià Pastor (Sebastià i Maria Antònia, que ja en son la quarta generació), elaborant vins de qualitat embotellats amb el nom de Sebastià Pastor, vinyes i celler; els fills de Jaume Calafat (Pere i Bernat, que ja en són la segona generació), elaborant vins de qualitat amb el nom de Jaume de Puntiró, vinyes i vins. També continua l’activitat el fill de Tomàs Vich de Ca sa Consellera, en Miquel fa vi negre per vendre a barral, que ja nes la quarta generació.
Els fills de Bartomeu Rubí de Can Marranxa (són la quarta generació), no elaboren directament vins, però embotellen i comercialitzen vins d’altres cellers de Mallorca i de vi procedent de la península, també mantenen la distribució de vins comuns de la península en botelles de plàstic d’1,5 litres i de 3 litres. Disposen d’una botiga a la plaça Nova i d’una nau embotelladora i magatzem al Polígon de Son Llaüt.
Mantenen el conreu del vinyet sia directament o a través de terceres persones (amitgers o pagesos que se’n cuiden) quatre dels cellers del 1981.
Jaume fill de Joan Vich de Ca sa Consellera, en Jaume conra les vinyes i fa vi per consum familiar i d’amics (és la quarta generació). Margalida, neta de Jordi Fiol (Es Cabàs del carrer Llarg) continua conrant les vinyes, primer elabora vi el seu pare Joan i en la mort sobtada d’aquest, ella amb la seva mare elaboraren uns anys vi.
Els fills de Bartomeu Canyelles de Can Soberano continuen el conreu del vinyet, sobretot en Bartomeu que té maquinària per veremar les vinyes seves i d’altres pagesos, configurarien la sisena generació.
Pedro Canyelles el fill de Josep Canyelles del Torrent Fals manté el conreu del vinyet i ha reconvertit les cases en un agroturisme; és la quarta generació.
Els descendents de Joan Batle de Can Julià mantenen el conreu dels vinyets a través de pagesos que els conren, venes la verema a Macià Batle i a Sebastià Pastor, conformarien la tercera generació,
Els fills d’Antoni Mesquida de Can Cerdó, mantenen una petita part del vinyet conrada per un pagès, però amb una gran disminució amb relació al 1981.
Els descendents de Rafel Canyelles de Can Devertit, han abandonat completament el conreu del vinyet.
Podem concloure que hi ha una continuïtat de l’activitat de conreu de les vinyes, ja que dels dotze continuen 9 amb activitat, 1 en cultiu testimonial i 2 que ho han abandonat.
Amb relació a l’activitat d’elaborar vi, dels dotze, sols continuen 2 amb expansió de l’activitat inicial i elaborant vins embotellats, 1 amb una disminució important i elaborant vi a granel, i 1 que s’ha transformat en comerciant de vins. Per tant, en aquest sentit hi ha una clara disminució amb relació al 1981, que canvia la consideració, quan tenim en compte els nous cellers que hi ha al poble.
Comparativa d’Els nostres vinaters (1981-2021)
La comparació o mirada a Els nostres vinaters, després de quaranta anys ens permet afirmar i constatar el següent:
– Dels 12 cellers del 1981 continuen: 2 cellers embotelladors, 1 celler familiar, 1 distribuïdor de vins i 6 famílies que mantenen el conreu del vinyet amb menor extensió, sols 2 ho ha abandonat.
– Dels cellers posteriors al 1981, n’hi ha 5 de nous, 4 provenen de famílies que ja conraven vinyet i 1 de nova creació adquirint i replantant vinyets existents.
– El 1981 elaboraven sols vi de barral, actualment els cellers tots fan vi embotellat (amb més de 70 referències) i dos mantenen la tradició del vi de barral, un celler sols fa vi de barral.
– El 1981 la majoria de verema es venia a Binissalem, actualment els cellers compren verema a altres pobles.
– El 1981 s’elaboraven uns 250-350 Hl i el 2021 uns 1500-2.000 Hl
– Continuen alguns particulars fent vi per al consum familiar, però ja de forma molt testimonial.
– Els vinaters mantenen la tradició del brot de pi al celler, única a Mallorca i a la Mediterrània.
També hem de remarcar dues fites importants al món vinícola santamarier: la primera que s’ha consolidat la festa del vi novell i els reconeixements «brots de pi», des de l’any 2003.; la segona la creació el 2017 de l’Associació de Cellers de Santa Maria del Camí que aglutina les iniciatives i projectes dels 7 cellerers de Santa Maria del Camí.
La mirada retrospectiva i comparativa del 1981 i 2021 ens permet constatar la importància del sector vitivinícola a la Vila de Santa Maria del Camí i amb relació a Mallorca. És sens dubte que era i continua essent el poble de Mallorca amb el nombre més elevat de cellers; no n’hi ha d’altre que tengui set cellers elaboradors de vi embotellat.
Hem de remarcar el canvi que s’ha realitzat al sector quant a elaborar clarament vins de qualitat alta embotellats i per altre l’increment de la producció total d’hectolitres de vi, que s’ha incrementat en un 400-500%.
També es reprodueix una de les principals conclusions del reportatge del 1981, ben actual encara: “Malgrat tot no manquen les esperances en els vinaters, esperem que prest trobem una solució per fer de la zona alta una comarca de prestigi vitivinícola”, podem donar fe que així ha estat i és, de moment.
