Valent, valents, en Guillem Mas i en Julià Sansó, dimonions ben esmolats, vilafranquers que valen, dels que tenen valor, uns d’aquells que saben comportar-se davant el risc; aquest vi és un recorregut per la geografia mediterrània, un viatge pels sòls que trepitgen els mallorquins grans: Pla, Llevant i Raiguer. Hi ha vins que són cançons de compromís amb la terra i amb el cel, raïms vinaters, satèl·lits llibertaris que orbiten al voltant dels astres, 4 Kilos i Son Vell, danses misterioses i harmòniques al ritme de la callet i la mantonegro, nord i sud, est i oest, penell consistent, origen, veleta i veletó, arrelament, entreteniments incertament remunerats que brollen de la passió pel vi i de les rialles de la gent del vi.
En nas és un vi de tardor mediterrània, un vi de codony i magrana, de taronja sanguina i un rerefons de garriga i de terra banyada.
En boca és fresc i elegant, de bon bevent, reservat d’inici, però de seguida s’obre i mostra que és un vi amable i acollidor, és com si glopejar l’autenticitat de la Mallorca profunda oberta al món.
Fer vi és voler cuidar als demés, una vinya mai no fa vi sense una mà, fer vi va de crear art al camp per donar-li forma al celler, un bon viticultor és un constructor de paisatge, beure vi és convertir-se en vinya, és la forma que té la vinya d’expandir-se, un gran vi és una vinya carregada de bellesa, beure’l és ser capaç de suportar-la, tots tenim un vi al cor, solen ser vins de cristal·lització sensible; qui vol ser vidre volador? A la recerca de vins lluminosos dins un Mediterrani que es crema, els vins mediterranis són raïms hormonats de saladina. Per saber si ets un bon aficionat al vi t’has de demanar: Quants de llibres de viticultura tens? Quants de llibres de vi tens? Quantes botelles de vi has begut? Si no et demanes res de tot això vol dir que el que sents és una obsessió! El vi és una qüestió de raïm, un bon vi és un catalitzador d’un terrer, un bon viticultor és un bon gestor d’un mosaic paisatgístic, per a què serveixen les fires de vins? Per follar! El món del vi natural ha avançat gràcies a la coocompetició, cooperam mentre competim! Hi ha un perill, la gastrificació del vi natural, una bellesa estàndard és menys bella; el vi natural no existeix, és una broma, per favor, que no s’acosti el sommelier! “Hi ha pensaments que (…) només poden néixer de nit i compleixen la mateixa funció que la lluna, necessària per canviar el sentit de les marees en algun racó invisible de l’ànima” (Michela Murgia).
Oliaigua amb figues
L’oliaigua és un plat tradicional de la cuina d’estiu menorquina, el costum és servir-lo acompanyat de fruita estiuenca, com ara figues de cristià o meló, a l’estiu és quan les verdures de la terra són més gustoses. És un plat senzill i molt fàcil d’elaborar, però molt saborós i saludable, ja que els seus ingredients bàsics són hortalisses de temporada.
Ingredients: 1 kg de tomàtigues ben maduretes, 1 ceba grossa, 1 pebre tendre, 2 grans d’all, julivert, oli d’oliva, 1 litre d’aigua mineral, sal, sopes de pa i, opcionalment, figues de cristià o meló.
Elaboració: Posau un raig d’oli d’oliva ben generós dins una cassola de terra, preparau el sofregit començant per les cebes tallades a rondaxes. Quan comencin a agafar color marró, afegiu-hi els alls i els pebres verds tallats a trossos (els trossos poden ser més grossos que quan feim un sofregit per a un arròs), i finalment les tomàtigues pelades i tallades a quarts.
Cada vegada que hi poseu un ingredient heu de salar el plat, i en incorporar-hi les tomàtigues afegiu-hi una cullerada petita de sucre. El sofregit s’ha de fer a poc a poc, ben confitat, a foc baix i sense remenar-lo gaire.
Fet el sofregit, abocau-hi un litre d’aigua i rectificau de sal. A continuació, pujau el foc, però anau amb compte que no arribi a bullir ja que si es deixa bullir es fa malbé el plat, de manera que just comenci a fer l’escuma prèvia a arrancar el bull, apagau el foc. Llavors ja podeu escaldar el plat, unes sopes de pa, un raig d’oli, l’oliaigua per sobre i ho coronam amb les figues o el meló.
