El Centre Capvespre de Sóller va acollir divendres la I Jornada Oliva de Mallorca organitzada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida Oliva de Mallorca, entitat de certificació de l’oliva de taula de qualitat procedent de l’olivar tradicional de Mallorca.
Actualment, els olivars dels productors inscrits a la DOP Oliva de Mallorca es concentren majoritàriament a entorns de muntanya, concretament a la Serra de Tramuntana, fet que condiciona la rendibilitat econòmica de les explotacions de les quals prové l’oliva de taula de la varietat autòctona, la mallorquina, essent aquest l’aspecte principal que va ocupar la primera edició de la jornada.

El sector a examen
El jove olivicultor Felip Martí va compartir la seva experiència en la gestió de diversos olivars de muntanya i l’estratègia per aconseguir equilibrar l’elevat cost de la producció d’oliva a les plantacions de tipologia tradicional, una de les principals raons que condueixen a l’abandonament de l’activitat a la Serra de Tramuntana.
I és que, tal com es va assenyalar a la reunió, als darrers 30 anys les zones boscoses de la Serra de Tramuntana s’han incrementat en un 70%. Aquesta problemàtica va ocupar bona part de les exposicions de l’enginyer agrícola Manuel Bueno i el president de la Cooperativa Agrícola de Sóller, Miquel Gual, amb intervencions del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; el director general d’Agricultura, Fernando Fernández; el director insular de la Serra de Tramuntana, Antoni Solivellas. Tots ells coincidiren en la importància de mantenir les zones agrícoles i la recuperació d’algunes de les que han desaparegut com a zones de conreu en les darreres dècades, a causa de les dificultats esmentades.

Plantejant alternatives
Des de la Cooperativa de Sóller, Miquel Gual va afegir que la viabilitat de l’olivar de la Serra passa per l’oliva de taula i no per la producció d’oli d’oliva verge extra. L’explicació és que la producció d’oli requereix mecanització, la qual cosa no és possible en l’immensa majoria dels casos a causa de l’orografia del terreny, ja que les oliveres han estat plantades a les marjades de la serra. En canvi, l’oliva de taula s’ha de collir a mà per assegurar-ne la màxima qualitat.

Per altre costat, el sector es troba també obligat a tenir en compte les conseqüències del canvi climàtic. Fa pocs dies, el batle de Selva, municipi de gran tradició olivarera de la Serra de Tramuntana, va participar en una trobada sobre aquest tema a Turquía a la qual assistiren també productors del terme. Segons l’Ajuntament «aquesta trobada ha estat una oportunitat per a abordar els reptes que enfronta aquest sector agrícola i explorar estratègies d’adaptació per al futur i el gran repte del canvi climàtic».
Cal destacar que l’olivera és una planta emblemàtica del municipi de Selva i un dels cultius del municipi que més activitat econòmica genera. No obstant això, el canvi climàtic presenta desafiaments significatius per al sector. Les temperatures més altes, les sequeres més freqüents i els canvis en els patrons de pluja han afectat en els últims anys a la producció d’olives i la qualitat de l’oli d’oliva. El batle de Selva, Joan Rotger, va assegurar que «ens comprometem a treballar amb la comunitat agrícola i altres institucions per a implementar estratègies i assegurar el futur del cultiu».