Els representants del sector de l’olivar, agrupats en les dues Denominacions d’Origen Protegida (Oli de Mallorca i Oli de Menorca), la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa, la DOP Oliva de Mallorca, els consells insulars, les organitzacions agràries, cooperatives i tafones, han aixecat la veu per reclamar al ministeri d’Agricultura que reconegui la singularitat de les Illes Balears en dos temes que són cabdals per al sector: la comercialització de l’oli i la gestió de la pinyolada, actualment un residu del procés d’extracció de l’oli que planteja problemes de contaminació als operadors. Així ho han traslladat a la Conselleria d’Agricultura en el decurs de la reunió de la Mesa de l’Olivar que s’ha fet aquesta setmana.
Entendre la pinyolada com un recurs i no com un residu
L’acord ha estat unànime. Es demanarà al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació una excepcionalitat balear per a la gestió de la pinyolada en el seu ús com a fertilitzant i la consideració de la insularitat a l’hora d’aprovar la norma de comercialització de l’oli i a l’activació del mecanisme de crisi. Es tracta de qüestions «molt tècniques i complexes, però de gran importància per al sector», segons ha explicat el director general Fernando Fernández. Aquesta vuitena sessió de la Mesa de l’Olivar de les Illes Balears, que ha comptat amb la presència del conseller Joan Simonet i que s’ha celebrat a quinze dies de l’inici de la collita, ha analitzat amb detall la proposta definitiva sobre la gestió de la pinyolada i el seu ús com a fertilitzant. «Fa un any i mig que treballam amb el sector per adaptar la gestió de la pinyolada a la normativa del Reial decret de sòls sostenibles, i disposam de diverses alternatives», ha assenyalat Fernández. Cal recordar que cada any el sector produeix uns vuit milions de quilos de pinyolada a totes les Illes Balears. «La seva gestió tal com s’estableix en la normativa actual és un problema per a les tafones, quan la realitat és que la pinyolada, més que un residu, és un producte derivat que pot suposar una important aportació de nutrients als sòls de les Illes Balear, al mateix temps que redueix la despesa en fertilització de les explotacions». En definitiva, «si es fa en condicions tècniques adequades, es tanca el cercle producció», ha afegit Fernández.
Oli Treurer, un pioner
L’oli d’oliva de Mallorca amb denominació d’origen Treuer va obtenir una ajuda de la primera línia de subvencions d’economia circular atorgada l’any 2022 pel Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient per millorar la problemàtica ambiental, reduir la petjada ecològica i minimitzar la generació de residus. El projecte de Treure plantejava convertir els residus procedents de l’elaboració d’oli en compostatge. Es preveia l’aprofitament del residu per fertilitzar les oliveres. El procés consistia a construir una solera de formigó armat on fer la mescla de pinyolada amb terra, palla, urea i fulles ─procedents de la neteja de la mateixa oliva, una vegada collida amb la finalitat d’obtenir una relació de carboni-nitrogen equilibrada.
Mecanismes de crisi i l’excepcionalitat de les Balears
D’altra banda, durant la reunió també s’ha analitzat l’esborrany de l’Ordre ministerial que estableix la norma de comercialització de l’oli d’oliva per a la campanya 2025-2026. Es pretén que es marqui una barrera de mínims per sota de la qual no s’apliqui aquest mecanisme de crisi, que és d’interès pels grans productors de la Península, però per als de les Illes Balears. El mecanisme consisteix a retirar del mercat una part de la producció per equilibrar el preu i evitar una caiguda per sobreoferta. Fernández ha informat que els primers contactes amb el Ministeri han estat «com sempre amb relació a la nostra realitat, de molta comprensió i de receptivitat per a analitzar solucions, per la qual cosa en aquests dies, remetrem una sol·licitud al Ministeri per demanar l’excepcionalitat insular respecte a la no aplicació a les Illes Balears de la retirada d’oli prevista dins el mecanisme de crisi».
