Totes les organitzacions agràries han decidit conjuntament passar a l’acció i afegir-se formalment a les protestes que s’estan produint tant a la Península com a altres països europeus. UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i ASAJA-BALEARS han donat a conèixer les seves demandes en l’àmbit autonòmic, nacional i europeu, i han anunciat dues accions a Palma i des de la Part Forana per als dies 15 i 19 de febrer, respectivament, per fer visibles aquestes reclamacions.
A escala autonòmica, exigeixen “la fi dels retards en els pagaments i en la resolució d’expedients, que el Govern defensi davant Madrid i Brussel·les un reconeixement de la nostra insularitat i la potenciació del producte local davant la gran distribució i del sector turístic”.
Així, en sintonia amb el col·lectiu a la resta d’Espanya i a altres països de la UE, els professionals de la pagesia han acordat dur a terme mobilitzacions massives conjuntes i organitzades.
Concretament, seran dues marxes encapçalades per tractors i altres vehicles pesants, la primera a Palma, el dijous dia 15 de febrer, on portaran una desena tractors fins a la Conselleria d’Agricultura per reunir-se amb el conseller i a la que convocaran els portaveus dels grups parlamentaris; i la segona, més nombrosa, dilluns 19 de febrer, amb la participació de més d’un centenar de tractors i altres vehicles pesants, que partirà de diferents punts de la Part Forana per reunir-se a Palma i marxar plegats fins a la Delegació de Govern. Aquestes mobilitzacions tenen per objecte fer més visibles les seves reclamacions a la societat.
Els representants de les OPA’s UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i ASAJA-BALEARS han detallat com seran les seves protestes i han explicat que segueixen un calendari de mobilitzacions que es pactà i començà la setmana passada en l’àmbit europeu i estatal. També s’ha posat de manifest la complexitat i responsabilitat que duu implícites organitzar aquest tipus de mobilitzacions, per a les que s’han demanat els corresponents permisos i s’ha informat tant la Delegació de Govern i a les forces de seguretat.
Joana Mascaró, Jerònia Bonafé, Sebastià Ordines i Joan Company, en representació de les OPA’s i les Cooperatives, han fonamentat la seva postura sobre sis demandes, tres davant l’administració de l’Estat com l’europea, i altres tres davant l’administració autonòmica.
Les línies vermelles de les reivindicacions
Entre les principals queixes, l’excés de burocràcia de les normatives de la UE, estatals i autonòmiques “Exigim, diuen a través del comunicat subscrit, una disminució i flexibilització de les normatives que ha de complir el sector que són difícils d’assumir en el període imposat per l’administració. Els processos administratius han de ser més àgils, més simplificats i amb menys burocratització. L’administració electrònica també ha d’avançar cap a la simplicitat per poder ser realment democratitzadora”.
“Exigim, afegeixen, una moratòria a la implementació del quadern de camp digital i com a màxim una presentació anual del quadern digital, així com una moratòria de la factura electrònica”. I, finalment, “exigim que els productes importats de tercers països compleixin les normatives internes de la UE No podem permetre l’accés als mercats europeus de productes de països tercers que no se sotmeten a les mateixes normes que els productes produïts aquí”.
Es queixen que “Europa no pot ser un mercat regulat per a la seva producció, però totalment desregulat pel que entra de fora, manifesten. És inadmissible que els productes que arriben de països tercers no compleixen les mateixes normatives sanitàries i d’usos de productes fitosanitaris, de benestar animal, de normativa laboral i en matèria d’envasos i residus que hem de complir aquí per a les nostres produccions agrícoles i ramaderes”.
La sequera i el canvi climàtic posen la pagesia al límit
Els efectes del canvi climàtic i de la sequera els darrers anys també estan disminuint la capacitat productiva de la pagesia mallorquina. En aquest sentit, afirmen que “els costos augmenten i les produccions baixen i segons quins sectors necessiten afrontar canvis varietals per garantir la producció futura. Demanam una flexibilització i simplificació de la PAC, tant als ecorègims com a les BCAM. També una política d’assegurances agràries que facin front els nous reptes”.
A aquestes demandes, els pagesos que fan producció en ecològic afegeixen peticions concretes que firmen, a través d’un comunicat, les organitzacions Xarxa de Pagesos Agroecològics i les tres organitzacions APAEMA, APAEM APAEEF, de productors ecològics de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera. Pretenen, específicament, el traspàs de fons de l’ecotaxa (impost de turisme sostenible) a l’activitat agrària familiar, la prevenció de l’abandonament del camp i l’afavoriment del relleu generacional i moratòria de llicències per a noves activitats impròpies per al sòl rústic, fent referència explícita a la construcció de nous habitatges i estacions fotovoltaiques. També reivindiquen una veu pròpia en la presa de decisions, i per això exigeixen eleccions que reconeguin el pes específic del sector agroecològic en els òrgans de decisió.
El manifest, consensuat en una reunió convocada d’urgència el dia anterior a la seu d’APAEMA a Porreres, havia de ser lliurat al conseller Joan Simonet, però finalment no va ser així: “El conseller no ens ha volgut rebre, però no ens cansarem de reclamar. Fora vila està tocada i hem de menester suport ara, del govern i del poble”, han indicat.
Aquestes organitzacions manifesten que “el canvi climàtic, amb les contínues sequeres i fenòmens meteorològics extrems, l’excés de burocràcia, els sobrecosts provocats per la insularitat i les pressions humanes damunt del sòl rústic estan provocant una desafecció galopant dels productors i productores que condueixen, si no s’hi posa remei, a la seva desaparició”.
“Volen deixar clar, diuen en el manifest, que donam suport a l’Agenda 2030 i les Estratègies Farm to Fork i Biodiversitat que va marcar la Comissió Europea”. Per això “no volem ni una passa enrere en la normativa ambiental, la Transició ecològica ni en l’objectiu de reduir en un 50% l’aplicació de fitosanitaris, que posaria en qüestió la salut de les persones i de l’agroecosistema”.
