El Parc Agrari de Palma és un projecte molt ambiciós que s’acaba de presentar i que és i serà el fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Palma, qui l’impulsa, el Govern de les Illes Balears i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb el suport de la Universitat de les Illes Balears (UIB), les organitzacions professionals agràries (ASAJA, Unió de Pagesos i UPA-AIA Balears), Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) i les comunitats de regants de la Sèquia d’en Baster i la del Pla de Sant Jordi, Son Ferriol i Casa Blanca.
Aquesta darrera setmana s’ha signat el Protocol d’actuació que estableix les bases que han de fer possible la creació del que serà el primer parc agrari de les Illes Balears. L’objectiu és convertir la zona rústica de Palma en un espai de referència de l’agricultura per recuperar i augmentar l’activitat agrària a la ciutat, protegir les zones agrícoles i que el que s’hi produeixi contribueixi a la sobirania alimentària i reverteixi en benefici de la població. A la vegada és, també, una eina per a la lluita contra el canvi climàtic.
El parc agrari de Palma està format per dues grans extensions agroramaderes: el Pla de Sant Jordi, al llevant de Palma, i l’Horta de Dalt, al nord de la ciutat. El Pla de Sant Jordi presenta un total de 5.692 hectàrees, mentre que l’Horta de Dalt té 2.781 hectàrees. El conjunt del parc agrari de Palma ocuparà una superfície total de 8.473 hectàrees.
A partir d’aquest Protocol s’ha de crear i consolidar el parc agrari de Palma, a través d’un ens, organisme o òrgan administratiu, que serà l’encarregat de redactar el pla de gestió i desenvolupament del parc. El parc agrari de Palma pretén convertir la zona rústica de la ciutat en un espai de referència de l’agricultura periurbana de Mallorca.
Aquest projecte, que té quatre anys per prendre forma, neix amb la intenció de ser un cau on desenvolupar polítiques alimentàries integrals per ajudar a assolir la millora de la seguretat alimentària i de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible. Però també tenir un marc on definir una estratègia de promoció dels productes agroalimentaris del parc agrari de Palma. Per això es confia en la força que dóna comptar amb les entitats agràries però també de la UIB, per aconseguir la transferència de coneixements que permeti avançar en tècniques i tecnologies de futur aplicades al sector primari.
A canvi, les institucions es comprometen a posar a disposició els terrenys públics que siguin de titularitat de les parts signants perquè puguin recuperar-ne l’ús agrícola i ramader i a impulsar l’elaboració d’instruments de planificació urbana i territorial com, entre d’altres, el pla especial urbanístic o el d’infraestructura verda.
Segons dades del Registre interinsular agrari (RIA), actualment hi ha censades al municipi de Palma 339 explotacions agràries i ramaderes. Els principals cultius són herbacis i llenyosos, seguits de pastures i terreny forestal; i per aconseguir aquests objectius es confia en el finançament europeu.
