El món de la panada no té fronteres quant a les variacions possibles. La seva versatilitat la fa ideal per farcir-la a gust del consumidor i sobre la massa, en trobareu tantes receptes possibles, quasi totes bones, com cases que en fan. Això és el que ve a dir Rafel Juan Orell que ens acosta la recepta de sa mare, en aquest cas, farcida de bacallà dessalat. L’acompanya d’un clàssic dels vins de la DO Pla i Llevant, el Torre des Canonge, de Vins Toni Gelabert, un monovarietal de Giró Ros.
Panades de bacallà
La roda meravellosa, la panada, a cada casa una recepta, aquesta és la pasta de Ca Na Lluïssona.
Recepta de la pasta:
- 1 kg de farina passada pel sedàs.
- 1 ou (blanc i vermell).
- 200 grams de saïm.
- 1 tasseta d’oli d’oliva.
- 450 ml d’aigua tèbia.
Deixar reposar una miqueta, ja que fa un poc de moviment, llavors ja està a punt per fer les panades.
Ingredients del farciment:
- 1 llom de bacallà dessalat.
- 1 manat de bledes.
- 1 manat d’espinacs.
- 1 manat de julivert.
- 6 grells.
- 1 grapada de xítxeros.
- 2 porros.
- 3 tomàtigues de ramellet ratllades.
- Sal, pebre bo i pebre bord dolç.
- Oli d’oliva verge.
Elaboració:
Primerament, farem netes les bledes i els espinacs, tot d’una en estar ben netes i tallades hi afegim sal i ho deixam reposar una horeta dins un colador. Passat aquest temps hauran perdut l’aigua; tot i això, s’han de prémer bé.
Afegirem a les bledes i als espinacs la resta de verdures ben talladetes: el julivert, els grells, els porros i la tomàtiga de ramellet ratllada; ho trempam amb oli d’oliva verge, sal, pebre bo i pebre bord.
Per altra banda, tenim el bacallà dessalat i tallat a daus, també ho trempam amb una mica d’oli, pebre bo i pebre bord.
Hem d’intentar tenir a punt la verdura quan la pasta hagi acabat de reposar. Llavors ja ens posam a fer les panades, posam un sostre de verdura, uns daus de bacallà ben al mig de la panada i acabam d’omplir la panada amb més verdura.
Anam fent les panades i posant-les damunt llaunes, llavors les enfornam a foc no massa fort fins que siguin ben rossetes.
Bon profit!
Ja cau la nit, el que no es recorda no ha passat, ja cau la nit i els moixos comencen a miolar, ara toca enlairar-se amb el condigne perfum d’una botella de vi, toca encendre-se com una gatosa, despullar-se tap a tap, estudiar l’alzina surera, mostrar les armes roentes i preparar-se per regalimar de fruïció, convertir-se en ostatges del delit i tacar de vi el morbós llençol de boira, tornar-se bojos com alegres ocellets, cal no ser tímids en la intimitat i transformar-se en rapinyadors quan s’apagui la llum, convertir-se en exòtiques gàrgoles, ara toca pecar, avui és un dia de sort. Ja cau la nit, ara toca triar l’obridor, el de dos temps?, simple i eficient, però et deixa el cor foradat, la dansa del descaragolat; El d’ales? Cal estirar les cames com al balet fins que quedin obertes com les portes d’un Lamborghini; El de dues làmines? Suaus besades al coll que acaben amb una tendra endinsada fins al fons, delicat balanceig abans de l’explosió de plaer.
Esbrancant a Blai Bonet, conservar la nostra cultura no és sembrar vinya jove sinó aprendre a podar ceps vells caragolats. Un poble canvia quan als bars de plaça miren amb més bons ulls a prominents velocipedistes enfangats que a polsosos pagesos. L’aristocràcia camperola, vinyataires lliures de vinyes sotmeses, tot el que ve de la natura mai serà ben governat, la nova fauna, drons disfressats de rapinyaires de fils metàl·lics entrellaçats, qui cuida una vinya en harmonia, cultiva també la seva pròpia harmonia. Bipolaritat vestida de misteriosa arrogància i tintada d’humilitat, esposats infidels, ecosistemes de terra i asfalt, els nous mercats són dins una nau industrial casualment ornamentada, fanfarrons amb copes a la mà uniformats amb camisetes amb missatge: “Estic sembrant vinya vella”.
Torre des Canonge, la fitxa
Color groc palla amb reflexos color or blanc, net i brillant.
En nas dominen les notes torrades de la criança en bóta, aromes fumades i de pa torrat; després apareixen notes de fruites blanques, pera i poma, flors blanques d’arbres fruiters, notes herbàcies, fonoll i lleugers anisats.
Entrada potent, opulenta, greixosa, glicèrica, voluminós, estructurat, ampli i rodó, persistent, fresc encara que llaminer, delicioses notes amargues que refresquen el conjunt.
