El projecte de Parc Agrari de Palma que amb tanta d’il·lusió es va presentar per part del Govern i l’Ajuntament de Palma, està costant de posar-ho en marxa. I no és per falta de ganes, és per falta de terres. La realitat és caparruda i costa molta de pena convèncer els propietaris de les finques improductives o abandonades que cedeixin terres als pagesos que han mostrat interès a apuntar-s’hi.
Els promotors no tiren la tovallola, això no obstant. Magdalena Adrover, que parla per APAEMA una de les entitats motores del projecte, creu que “S’ha vist que el Parc Agrari és una necessitat, que és una eina útil, que la gent ha valorat favorablement el projecte tant per part dels propietaris com dels pagesos però hi ha hagut més demandants que no propietaris”.
“Aquest fet es deu a que hi ha hagut dificultats per accedir als propietaris per que a molts no els interessa el tema. Hi ha molts de terrenys que són de bancs, AENA, constructores i alguns altres que veuen que de la finca en poden treure més profit si el dediquen a altres usos, fins i tot per posar-hi plaques solars“.
“El que ofereix un contracte de lloguer o cessió al banc de terres és per que vol que la finca estigui cuidada i en aquest cas el lloguer és més simbòlic, no podem competir amb urbanisme o plaques solars”.
“Inicialment, estava pensat per a grans finques i/o usos agraris més professionals, però s’ha vist que també hi ha una demanda d’aquest servei per part de propietaris que tenen un bocinet petit i volen donar aprofitament, com per demandants que ho volen per autoconsum: Dos perfils/dues opcions”.
Una anàlisi semblant es fa des de l’Ajuntament de Palma, que hi dona suport al projecte. En nom de l’Àrea de Medi Ambient, Ramon Perpinyà valora molt positivament el projecte pilot de banc de terres: “S’ha de recordar que era un projecte pilot, que no importava tant la quantitat o els resultats concrets, com detectar necessitats (tant de propietaris com d’agricultors), estudiar requisits i possibles entrebancs legals, etc.”
En aquest sentit, el projecte pilot ha estat molt útil i interessant i permet posar en marxa el projecte ja definitiu de banc de terres de Palma. S’ha detectat més demanda de terres que propietaris interessats a participar, un fet que ha de marcar les línies de treball en el futur per determinar les millors fórmules per incentivar la participació de propietaris.
De moment, l’Ajuntament es reserva el paper d’intermediari especialment amb els grans tenidors. “També ha estat molt positiva i imprescindible la tasca de dinamització de l’equip de feina. En definitiva, la principal conclusió és que el banc de terres pot ser una eina molt útil i necessària per a dinamitzar i recuperar l’activitat agrària al sòl rústic de Palma”, remarquen.
Propietaris vs pagesos
Així i tot, de moment casos com el de María Àfrica Castell Palou, propietària d’una de les poques finques, cinc en total, inscrites en el Parc Agrari, continuen sent minoria. Ha costat pena trobar algú que ens volgués explicar per què s’hi ha sumat al projecte.
Què et sembla el Banc de Terres de Palma?
Una idea fenomenal perquè agricultors i propietaris de finques es puguin trobar. A més, el fet que s’hagi creat des del Ajuntament de Palma em sembla molt positiu, ja que és l’Administració la que s’està implicant en el seu desenvolupament, la qual cosa permetrà destinar majors recursos, fent d’aquest un projecte de major qualitat i envergadura. No obstant això, crec que hauria de continuar creixent, oferint assessorament tant a agricultors com a propietaris, respecte al tema de quins tipus de cultiu sembrar, quines subvencions hi ha disponibles, …
Com encaixes en aquest projecte?
Des de la meva família volem contribuir a recuperar l’activitat agrícola i rural de l’illa, preservant el seu paisatge, el qual ha estat greument danyat per la tendència creixent de les últimes dècades cap a un turisme massificat i de poca qualitat, per la sobreexplotació urbanística i de carreteres, i més recentment per la proliferació de camps de plaques solars en sòl rustico. En definitiva, pel nostre desig no sols de conservar la nostra illa sinó d’intentar recuperar-la en la mesura que sigui possible.
Creus que a Palma té futur l’activitat agrícola?
Sí. Sempre que des de l’Administració, tant a nivell autonòmic, nacional, com a europeu, així com des del consumidor, estiguin disposats a fomentar i defensar en primer lloc l’agricultura local, com també la nacional i europea, enfront de l’agricultura procedent d’altres països. Per què? La globalització fa que cada vegada sigui més complicat competir amb els productes importats. Cada vegada trobem més productes procedents del Marroc, el Perú, la Xina, els Estats Units, el Canadà… productes que es produeixen al nostre país i que no obstant això importem pel seu menor cost econòmic. Però clar, no s’està tenint en compte els costos mig ambientals que suposa el transport d’aquests productes fins a la nostra terra, el fet que la mà d’obra en molts d’aquests països és molt més barata que a Espanya, la forma de producció tan intensiva que es realitza en països com la Xina o els Estats Units, … I una altra sèrie de circumstàncies que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’importar productes.
Per què ofereixes la finca al Banc de Terres?
No soc agricultora, però m’agradaria recuperar l’esplendor que va tenir la finca en èpoques anteriors i contribuir a recuperar el valor que va tenir l’agricultura a l’illa. És per això que vaig recórrer al Banc de Terres, per a trobar algun agricultor que volgués dur a terme el projecte. Em podries descriure la finca? Tipus de terra, al fet que s’ha dedicat tradicionalment, extensió, nom, … El nom de la finca és Son Palou. Es tracta d’una finca d’una mica més de 18 hectàrees. Els seus últims cultius importants van ser els cítrics, que els seus arboles van ser sembrats pel meu pare en la dècada dels 60, així com cultius de prunes i albercocs en menor mesura. Anteriorment a aquests cultius hi havia garrofers, ametllers, cereals… En les últimes dècades el seu deteriorament ha estat progressiu, amb petits períodes en els quals s’ha dedicat a l’horticultura i els cereals.
Els pagesos per part seva tenen moltes expectatives envers el Parc Agrari. Toni Feliu és un d’aquests 17 pagesos que s’hi han interessat: “El projecte està bé:recuperar terres abandonades”, afirma. Per això s’hi ha apuntat:”Si surt cap terra que estigui bé i es pugui llogar, crec que els primers que hi han de tenir accés són els pagesos professionals, està clar, diu Toni. “Què passa? que les terres estan abandonades i molts d’aquests sementers s’han convertit en garriga, plena d’ullastres, trastos, ametllers morts i garrovers …i okupas”, lamenta.
Però Toni encara veu futur amb això i creu que l’activitat agrària a Palma té futur: “Clar que en té, és la zona més gran de regadiu de tot Balears i té distints ecosistemes: muntanya, zona humida amb aigua, altres amb poca aigua. A Palma l’activitat agrària ha d’existir, si no ja podem plegar”, conclou contundent. Però sap que la competència amb altres sectors interessats en el poc sol disponible al terme municipal de Palma és molt forta i creu que l’acord amb propietaris, difícil: ” Ens haurem de posar d’acord i no serà fàcil per que els nostres marges són molt baixos, no podem competir amb preus amb altres ofertes que poden treure més rendiment per metre quadrat”.
Son Sardina, un cas que funciona
No tot està perdut. Una altra de les entitats col·laboradores és Palma XXI. Des de fa dos anys ha aconseguit que un hort en desús estigui en marxa a Son Sardina (Palma) amb la col·laboració de diversos joves. «Com a entitat de custòdia del territori vam ser el catalitzador entre el propietari dels terrenys que volia veure les seves terres aprofitades i els joves interessats a poder conrear i vendre hortalisses ecològiques», ha explicat Lluïssa Dubon, membre de la junta de Palma XXI.
«Quan buscàvem un hort a Son Sardina, vam haver de mirar que la terra estigués lliure de pesticides. El seu anterior amo va fer també una plantació ecològica, sense cap mena de químics i això va propiciar al fet que la triéssim», ha indicat Dubon.
Durant aquests anys Palma XXI ha portat un seguiment del parc agrari i «està sent un gran èxit», en tot moment hi ha hagut una gran actitud per part de totes dues parts. «El propietari està molt implicat amb el projecte i pot veure com les seves terres estan ben cuidades i d’altra banda els payeses aconsegueixen poder conrear sense haver d’afrontar un lloguer. Tots guanyem», ha remarcat.
Palma XXI, però, és conscient que aquest cas es pot considerar l’excepció i creuen que de moment és difícil pensar a fer-lo créixer a altres zones de la ciutat: “Pensem que podem aconseguir més projectes com aquest, però és difícil, perquè és un procés molt lent que requereix molta paciència. Per a veure bons resultats fa falta temps”, ha matisat.
“Avançar en l’agroecologia és un procés llarg i complex. Nosaltres com a entitat tenim temps perquè els resultats siguin visibles i poder avançar en altres projectes, però sempre amb passes petites. És millor fer les coses amb calma”, ha remarcat Dubon.
