Balears Vadevi
Per Pasqua és temps de panades i de tradició compartida!

Tot i que ara en menjam tot l’any, quan arriben aquests dies comença la febre: és temps de panades a les cuines de Mallorca. I els que no les fan les compren! Per Pasqua, són imprescindibles. N’hi ha de dolces i de salades. El que les fa germanes, tot i que no es fan igual per tot, és que totes tenen el mateix origen a la cuina jueva, segons els entesos. Una herència cultural, aquesta, que està tan arrelada que fins i tot les noves generaciones de mallorquines i mallorquins la comparteixen. Margalida Canet ens ha preparades les que es fan a ca seva, amb l’ajuda de Balbina Gil.

Amb els ingredients prèviament preparats, començam a fer la pasta/Cedida

Les panades de Margalida Canet

Temps de panades! Tradicions que perduren de generació en generació, plenes de records, olors i moments compartits.
Cada casa té la seva recepta, els seus costums i la seva manera de fer, petites diferències que fan cada panada única i especial. No n’hi ha dues d’iguals, i totes tenen una història al darrere.

La pasta ha de tenir certa consistència per poder fer-les canestretes/Cedida


A ca nostra, sa padrina les feia només de carn, res de xíxeros. Normalment de porc i conill, i al conill no li llevaven els ossos, perquè assegurava que així tenien més gust. La gent de foravila les solia fer de me, aprofitant la carn per a les panades i la freixura per fer el frit de Pasqua. Tot s’aprofitava, i cada ingredient tenia el seu lloc dins la cuina i dins la tradició.
El padrí, com la majoria d’homes d’aquell temps, no en va fer cap mai de panada, però sempre les alabava. Deia que no hi havia res millor que una bona panada, acompanyada d’un bon tassó de vi.

Fer les “canestretes” és el moment més delicat i no és tothom, que les pugui fer corioses/Cedida


Ara tot ha canviat: la gent no va en darrer de menjar panades, n’hi ha tot l’any, però la tradició no es perd, almanco a Artà. Quan arriba el temps, les famílies es reuneixen per passar el dia plegats, fent panades i robiols, entre converses, farina i bons moments, compartits també amb amics que s’ajunten per passar el dia entre rialles, panades, robiols… i una copeta de vi o un tassonet de vermut que fa encara més agradable la trobada.
Avui en dia se’n fan de tot tipus: integrals, només de verdura, de pollastre amb ceba, mesclades, amb sobrassada, de me, de peix, de xíxeros amb sobrassada… una varietat infinita que demostra com la tradició s’adapta als nous temps sense perdre la seva essència.

El farcit a cada casa el fan a la seva manera, hi pot haver carn o peix i verdura però per Pasqua la carn de me és el que mana la tradició/Cedida


Una essència que hem de conservar amb orgull, perquè forma part de qui som. Les panades no són només un plat: són història, són família, són records que passen de padrins a nets, són moments que ens uneixen i que ens recorden d’on venim. Mantenir viva aquesta tradició és mantenir viva la nostra identitat, i és responsabilitat de tots que no es perdi mai, tenint sempre presents les nostres arrels i la nostra història.

Per tancar-les tampoc hi ha una sola manera i cadascú la pesiga amb els dits de frma que es conegui qui les ha fetes o de que estan farcides/Cedida

Recepta de les panades de ca nostra, no hem canviat res, aquesta és la nostra!! Com ja hem dit, cada casa té la seva i per cada un, la millor.
Ingredients:
1 kg de farina
250 g de saïm
1 tassó d’oli suau
1/2 tassó de llet
1/2 tassó de suc de taronja

Preparació:
Començam mesclant el saïm amb la llet, el suc de taronja i l’oli, fins que tot estigui ben integrat.
Després, afegim la farina poc a poc i pastam una estona. La pasta millor si no és molt forta, però ha de tenir consistència perquè les canastretes s’aguantin bé.

Quan surten del forn ja estan llestes i n’hi ha que no poden esperar i les menjen calentes/Cedida


El farcit depèn de cada un. Noltros les feim mesclades: pollastre, porc, xíxeros i una tallada de xulla. La carn ha d’estar ben trempada, perquè si no surten fades: sal, pebre bo i un poc d’oli.
Xíxeros damunt o davall? Depèn de cada un… dins la mateixa casa n’hi ha que els posen damunt i altres davall. Cada any surten les mateixes converses: “aquesta pasta és fluixa, se tomben!” — “Nooo, està molt bé! Ets tu que tens ses mans calentes i encalenteixes la pasta!”
I així, entre rialles i qualque discussió bona, també es fa tradició.
Bones festes de Pasqua i salut per a tots!

La gama ‘Cíclop’ que suggereix Margalida Canet per acompanyar les panades/Cedida

Ciclop, un vi eco de Moyà elaborat per Can Axartell

CICLOP NEGRE 2024

GRADUACIÓ: 13,5% VOL.
VARIETATS: 30% Callet, 20% Gorgollassa, 35% Syrah i 15% Merlot
VINIFICACIÓ: Despalillat i maceració pre fermentativa de 48h. Fermentació espontània amb llevats indígenes. 18 dies de fermentació a 23 °C amb 1-2 remuntats diaris fins a consum final de sucres. Tota la totalitat de la mescla conté vi de l’anyada 2024 excepte el percentatge de Syrah que prové de l’anyada 2023 i que envelleix en barrica de roure francès de 225L durant 1 any, per a donar més estructura i complexitat al conjunt final.
Aclarit i filtrat previ a l’embotellat.
NOTES DE TAST: Vi de color robí, net i brillant. D’una intensitat aromàtica intensa, amb atractives notes florals i fruits vermells, mentolat i lleugerament
especiat. Va venir llaminer, amb molta frescor i personalitat mediterrània. Equilibrat, d’acidesa vibrant i taní suau, amb un final llarg i saborós en boca, ideal per a acompanyar pastes fresques, arrossos, carns blanques o peixos blaus. Es recomana prendre lleugerament refrescat.
TEMPERATURA DE SERVEI RECOMANADA
12-14°

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa