El vi és per compartir moments, el que més m’agrada a mi és el moment que et deixa, com l’experiència de l’últim curs “tast i vinificacions” de la DO Pla i Llevant que va tenir lloc el 21 i 22 de febrer a Lloret.
El món del vi, potser molt complex i molt simple a la vegada, i pot provocar que alguns no entrin en aquest món que pot arribar a parèixer elitista. Amb aquests cursos es promou el coneixement i demostra que només s’ha de posar entusiasme, interès i una mica de temps.
El que es va intentar és explicar de manera senzilla les diferents vinificacions que tenim per fer un vi blanc i/o un vi negre.
Amb el Giró com a protagonista
El primer dia del curs, el protagonista va ser la varietat GIRÓ ROS, una varietat que es troba de moda a Mallorca. És una de les principals varietats blanques autòctones i ens va servir d’exemple perfectament perquè s’utilitza per a una infinitat de vinificacions diferents. Vam “rompre el gel” amb l’Orig del celler Miquel Oliver, un vi d’anyada fermentat en dipòsit d’inoxidable i una mica de treball de lies, que ens donaven aromes a fruita blanca d’os, com albercoc, un pas en boca fresc, lleuger i amable.
El segon vi fou el Capgiró de Can Majoral, un clàssic si es parla de Giró. L’elaboració d’aquest vi ja es complica. És un vi fermentat amb inoxidable i treballat amb lies, però una part d’aquest també s’ha criat en botes. Podíem observar que el color del vi era una mica més daurat, amb un aroma a fruita madura i notes làctiques, més cos, més untuós i més llarg en boca que l’anterior.
Seguidament, vam tastar el Brisat d’aquest mateix celler. Un vi que surt de les vinificacions més “normals”, aquest tipus de vi s’elaboren com si fos un vi negre, deixant-lo fermentar amb les seves pells, durant 3 setmanes en aquest cas. Els que encara tenien una mica de l’anterior van poder comparar com en aquest cas el color era més pujat, tirant a ocre o coure. En nas sobresurten notes a herba seca i floral, amb un toc a poma al forn. En boca és més càlid i pesant que els anteriors, però igualment amb un final agradable.
Torre des Canonge, de Toni Gelabert, fou el quart vi tastat, fermentat en botes de roure durant 6 mesos. De color groc daurat, presentava en nas molta complexitat, mantega, fruita madura i un toc herbaci. En boca és golós, untuós, amb un pas llarg i molt equilibrat.
Amb el cinquè vi es va voler fer entendre que les varietats d’aquí són bones per anar soles, però que també accepten anar acompanyades d’altres varietats, com el Chardonnay-Giró de Pere Seda. Aquest vi està fermentat per separat en inoxidable i a baixa temperatura per acabar fent un cupatge on una petita part passa per bota de roure. En nas és tropical, amb notes a iogurt de plàtan. Em sorprèn el punt d’acidesa del vi, el pas refrescant i la suavitat en què acaba.
El vi Llàgrimes blanques, del celler Can Coleto, ens va servir per acomiadar la jornada. Un vi que ens deixa descobrir uns aromes a fumats, espècies i làctiques que també són fàcils de trobar en boca, un vi amb molt de cos i volum.
Les possibilitats d’una varietat com la Callet
El segon dia, la varietat elegida fou la Callet, també autòctona de l’illa.
El rosat de Son Prohens, d‘Armero i Adrover, d’un color pàl·lid, modern i elegant. En nas desprenia molta fruita madura i/o iogurt, suau i refrescant fou molt encertat per començar a explicar les vinificacions de rosat i la diferència depenent de la maceració que se li faci.
El segon vi fou un altre rosat, el GUIUM Rosat de Pere Seda, un vi de cupatge. Amb una mica més de color, però pàl·lid igualment, fruita fresca com la maduixa o la cirera s’obrien pas en nas i la boca era molt golosa, fresca i elegant.
Amb el tercer acabàrem els rosats i vam passar als negres, amb els dos següents vam fer un petit joc, ja que eren dos vins elaborats de manera similar. Vam tastar el Callet de Can Majoral del 2022 i el Callet de Microceller Son Crespí una mescla d’anyades del 2019 i 2020. Tots dos són vins elaborats en bota i ceràmica, i amb el tast es podia veure una certa similitud, però ben diferents, tot i la semblança de la vinificació.
Igual que el dia anterior amb la Giró, es va voler fer valdre la seva qualitat per a poder mesclar amb altres varietats, com és el cas del GUIUM Criança 2019, de Pere Seda, un cupatge de cabernet, merlot i callet. Color vermell intens, poc evolucionat. En nas surten els fumats, espècies i fruita sobre madurada. El pas en boca és elegant, amb una certa tanicitat, madur i agradable.
Per acabar, el Gran Vinya Son Caules, de Miquel Gelabert, un vi de callet del 2015, capa mitja-alta amb tonalitats que tiren a marró. En nas apareixen aromes a panses, figues i confitura, compartides amb les notes a criança de les botes. Un vi elegant que s’anava obrint a poc a poc i que en boca era untuós, amb volum i madur.
Em va sorprendre les bones acideses en el tast del Giró i les tonalitats en vins de callet, que són dues coses que sempre es troba a faltar quan parlem de varietats autòctones, però que es desmunta quan es fan tastos així.
