Els pescadors d’arrossegament de les Illes Balears se senten amenaçats per les pretensions de la Unió Europea respecte de l’activitat pesquera en la Mediterrània d’aquí endavant. La reducció de l’activitat permesa a 29 dies per any suposa de fet la desaparició a curt termini de tot el sector, amb una situació actualment ja molt precària. En aquest moment, s’estan tocant totes les portes per mirar d’evitar el desastre i la prova és aquesta convocatòria de vaga que, tot i tenir un abast estatal, té a les Balears una especial transcendència. En aquesta primera jornada de la protesta, han fet una compareixença pública a la seu de la Llonja de Palma per fer saber la seva situació als ciutadans i advertir del risc que hi ha si aquesta iniciativa va endavant. “No volem fotre aquest Nadal, però enguany amb sort haurem sortit 140 dies a pescar i ara volen que en sortim 27. En quin cap cap que això és viable”, ha assegurat el president de la Federació de Confraries de les Balears, Domingo Bonnín. “La pesca és alguna cosa més que sortir a la mar. És tradició, alimentació i dieta mediterrània”, ha afirmat. “Està en perill aquesta campanya de Nadal i la dels pròxims anys. Tret que vulguem menjar gambes de l’Argentina i calamar del Marroc hem de parar a Europa”, ha afegit el president de l’Organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca (OP Mallorcamar), Pedro Mercant. “Aquesta mesura d’Europa provocaria un efecte dominó que significaria la mort de tot el sector a les Balears”, ha conclòs.
Al conjunt de les Balears hi ha 31 barques d’arrossegament, 19 a Mallorca: “Som molt pocs i és molt fàcil atacar-nos”, ha explicat Pedro Mercant. “Nosaltres capturem un 15% del peix que es consumeix a les illes. Hem de ser capaços de produir el nostre propi aliment”, ha subratllat.
Una carta amb un clam desesperat
El conjunt del sector ha adreçat una carta al comissari de Pesca i Oceans de la Unió Europea, Costas Kadis, al qual li demanen una reconsideració de les reduccions anunciades per la pesca d’arrossegament a la Mediterrània en nom de la sostenibilitat de l’activitat i que les coses quedin, com a mínim, tal com estan ara, el que representa deixar amb una mitjana de 130 dies el total de dies de pesca autoritzats per any. Consideren que la proposta de la qual en demanen la retirada, es fa des d’una perspectiva esbiaixada basada en informes científics que no reflecteixen la situació actual dels estocs pesquers, amb dades que han estat ja superades. En l’escrit també es fa una crítica a la posició defensada des de certes organitzacions conservacionistes, radicalitzades en extrem des de la posició del sector pesquer.
Simonet parla clar a Brussel·les
I avui, el conseller d’Agricultura i Pesca, Joan Simonet, és a Brussel·les participa, juntament amb el director general de Pesca, Antoni M. Grau, en el Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea (AGROFISH). Assisteix en representació de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquest tema està damunt la taula. Simonet ha adreçat fa pocs dies una carta al comissari de Pesca i Oceans de la Unió Europea, Costas Kadis, al qual ha traslladat el rebuig i profunda preocupació per la proposta que suggereix una reducció dràstica del 70% en els dies de pesca per a les barques d’arrossegament en la Mediterrània occidental. Simonet adverteix el comissari que la mesura “amenaça la viabilitat de la pesca professional a les Illes Balears i que podria deixar la població sense peix fresc local”.
“En aquest sentit, a les nostres illes, el peix fresc prové únicament de la flota local. A més, el seu consum està lligat a una llarga tradició gastronòmica, patrimonial i, fins i tot, cultural, que va molt més enllà del valor econòmic”, afegeix el conseller.
“Aquesta proposta significa que la flota d’arrossegament de les Illes Balears passaria a treballar una mitjana de 130 dies a l’any a 29 el 2025, fet que suposaria la ruïna per a totes les estructures socials i econòmiques del sector”, continua. “Una reducció tan severa afectaria les confraries, llotges i organitzacions de productors, generant un impacte negatiu en els mercats locals, la restauració i les llars. Tal mesura podria ser vista com un atac a la idiosincràsia i cultura de les nostres illes, provocant una desafecció cap a les institucions europees”.
Sosté Simonet que “Si bé la Política Pesquera Comuna estableix que les oportunitats de pesca han d’equilibrar la sostenibilitat biològica, econòmica i social, sembla que els aspectes econòmics i socials no han estat considerats adequadament en aquesta proposta. Aquestes mesures no es basen en un estat crític dels recursos, sinó en una interpretació extremista de models predictius a partir de dades recollides en les campanyes científiques. Amb tot, molts científics argumenten que, amb les mateixes dades i aplicant diferents models, les projeccions més probables són de recuperació. En aquesta mateixa línia, els mateixos pescadors locals han observat una clara recuperació dels recursos”.
Per tot això, afirma, “crec fermament que l’eliminació de la pesca d’arrossegament de fons a la Mediterrània, una vella reclamació obsessiva d’algunes organitzacions ecologistes, no és viable en la Mediterrània occidental, ja que sense arrossegament no hi ha sector pesquer ni peix en el plat. Tots, els pescadors els primers, volem una activitat pesquera sostenible, respectuosa amb el medi natural, que permeti una vida digna als mariners i que sigui una font de productes saludables. El que no es pot permetre és que la ideologia es camufli com a ciència per justificar el contrari a la raó”.
Suport general a la protesta
El sector, avui ho ha posat de manifest, compte amb el suport general de les patronals i els sindicats. També del Govern i dels partits polítics. Fins i tot, a la roda de premsa d’avui han tengut al costat a una de les organitzacions conservacionistes amb la qual treballen estretament, la Fundació Marilles. El seu portaveu, Antoni Font, ha expressat el suport ferm d’aquesta organització: “Aquesta mesura significa una política de cafè per a tots que no creiem justa perquè no reconeix els esforços de sostenibilitat i adaptació realitzats per la flota balear, i suposa un devastador cop per al sector i les comunitats que depenen d’ell”, ha assenyalat l’entitat en un comunicat”, ha manifestat recollint el contengut d’un comunicat firmat pel director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban. “El millor futur per a la flota balear i mediterrània és tenir els recursos marins en excel·lent estat de conservació. Al Mediterrani, no tant a les Balears, fa dècades que sofrim sobreexplotació pesquera i en aquest sentit és normal i desitjable que existeixin mesures per a recuperar les poblacions de peixos. Però no té sentit fer-ho d’una forma que ens faci perdre la flota pesquera pel camí”, afegeix. A més, assegura que “les dades demostren que existeixen estocs que s’estan recuperant de manera significativa. I és en aquest context que en la Fundació Marilles fem costat als pescadors ja la vegada demanem més compromís a administracions i al mateix sector pesquer per a avançar cap a la sostenibilitat pesquera”,
