Les entitats de conservació marina Arrels Marines, Fundació Marilles, GOB-Mallorca i Shark Med han estat treballant conjuntament per presentar al·legacions al projecte de decret del Pla de Gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i d’Alcúdia. Aquest document es trobava en període d’informació pública i dia 17 de setembre va finalitzar el termini per presentar-hi al·legacions. Cada una d’aquestes entitats ha presentat les seves propostes i esmenes, després de diverses trobades de feina conjunta i consultes amb experts en la matèria.
Totes les entitats han coincidit a agrair la voluntat de la DG Pesca i del sector pesquer en l’elaboració d’aquest pla, alhora que es destaca que les al·legacions que es presenten tenen com a objectiu millorar la gestió pesquera, la conservació dels recursos marins i la cogestió entre tots els sectors implicats.
Amb ganes de participar en la gestió per millorar-la
Les quatre entitats han coincidit en les seves esmenes en una sèrie de punts i línies argumentals. D’entrada, es demana que no s’elimini la mussola del llistat d’espècies protegides a les reserves marines, tant pel que recomanen les dades científiques com perquè aquesta proposta no té relació amb l’objectiu del decret, sinó que va més enllà de la gestió de la pesca a les badies de Pollença i d’Alcúdia. També es considera que no hauria de ser objecte d’aquest pla la modificació de la vigència de les llicències de pesca submarina, que passa d’un any a tres. Mesura que, per altra banda, no es considera adequada.
Amb relació a la possibilitat de permetre la pesca d’arrossegament a la zona coneguda com es Mollets, entitats com el GOB demanen que no es permeti aquesta modalitat de pesca, i d’altres demanen més dades científiques sobre la presència d’hàbitats vulnerables en aquesta zona, sobre l’esforç pesquer i el seguiment de les embarcacions abans de permetre aquesta activitat.
Es demanen més estudis i dades sobre els hàbitats i espècies vulnerables, sobretot perquè es coneix la presència d’espècies d’alt valor ecològic, com per exemple gorgònies.
Un dels punts que es considera fonamental per a la gestió de la pesca a les badies de Pollença i d’Alcúdia és el paper de la Comissió de Cogestió. D’entrada, es considera que el pla hauria d’haver nascut ja des del principi d’una comissió participativa amb representació també de les entitats conservacionistes. Existeixen prou exemples de participació d’aquestes entitats que ha demostrat que es pot fer feina profitosa i en sintonia amb el sector pesquer i amb l’Administració.
A més a més, es considera que la Comissió de Cogestió no hauria de ser només un òrgan consultiu, sinó que hauria de tenir més capacitat d’actuació perquè realment la seva funció sigui la gestió compartida. És per això que les entitats han coincidit a diversos punts de les seves al·legacions en demanar redefinir les funcions i composició d’aquesta Comissió.
En definitiva, les entitats conservacionistes manifesten la seva voluntat d’implicar-se en la gestió de la pesca a la zona protegida com a LIC de les badies de Pollença i d’Alcúdia; reclamen que es promogui i es tengui en consideració el coneixement científic sobre les espècies i hàbitats marins que hi són presents, i agraeixen la voluntat de la Direcció General de Pesca i del sector pesquer d’avançar en la millora de la conservació de la vida marina.
Primera ullada al Decret de regulació de les confraries de pescadors i les seves federacions
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha tret a informació pública el projecte de Decret que regula les confraries de pescadors i les seves federacions a les Illes Balears. El text també modifica els decrets 55/2020, de 19 de desembre; 14/2014, de 14 de març; i 26/2025, de 4 de juliol. En aquest sentit, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha recordat que les confraries de pescadors “són institucions de dret públic amb segles d’història que vetllen pels interessos del sector i actuen com a interlocutores amb l’Administració”. Així, ha destacat Grau, “representen un element essencial per connectar els pescadors i les diferents administracions. Per això, des del Govern tenim molt clar el paper clau que juguen dins el sector i continuarem fent feina per garantir que puguin desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles”.
El Decret 61/1995 va establir per primera vegada un marc normatiu propi, però el pas del temps i els canvis tecnològics i administratius l’han deixat obsolet. “Ara, el nou text pretén donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector, garantint principis de legalitat, igualtat, transparència i democràcia interna, i dotant les confraries d’un marc jurídic sòlid per afrontar els reptes que planteja la pesca en l’actualitat”, ha subratllat el director general Antoni M. Grau.
A les Illes Balears hi ha un total de setze confraries, que estan agrupades en una federació (Federació Balear de Confraries de Pescadors), que desenvolupen tasques de cohesió, formació, funció social i col·laboració en la comercialització de les captures.
Altres modificacions normatives
El projecte també inclou modificacions en tres decrets més. Quant als canvis al busseig professional i científic, el Decret 55/2020 s’adapta per simplificar procediments, eliminar tràmits innecessaris i facilitar l’activitat de les empreses i la investigació científica. Quant al busseig recreatiu, el Decret 14/2014 s’actualitza per adaptar-se al Reial decret 550/2020 i afavorir l’activitat econòmica dels centres de busseig. Per altra banda, el Decret 26/2025 incorpora una correcció puntual a l’annex 3 sobre la Reserva Marina de les Illes del Ponent (el Toro, les Malgrats i el Sec) per facilitar l’activitat del busseig turístic.
En definitiva, amb aquest conjunt de modificacions, el Govern té l’objectiu principal de modernitzar el marc normatiu del sector pesquer i del busseig, reduir càrregues administratives i donar més suport tant a la gestió sostenible de la pesca com a les activitats econòmiques vinculades al mar.
