La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha posat en marxa el Pla de rotació per al control de Globodera spp., coneguts com els nematodes del quist de la patata, en aquest cultiu a les Illes Balears i ha obert el termini perquè les explotacions agràries productores situades en els municipis declarats oficialment infestats presentin els seus plans individualitzats de rotació.
El pla, ja publicat al BOIB estableix que els productors podran presentar les seves propostes fins al pròxim 30 de setembre. Posteriorment, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural haurà de resoldre l’aprovació o la denegació dels plans abans del 31 d’octubre.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha assenyalat que «amb la publicació del Pla feim una passa fonamental: passam del diagnòstic i del disseny tècnic a actuar directament sobre el terreny. El nostre objectiu és recuperar la sanitat dels sòls, reduir progressivament la pressió de la Globodera i garantir que la patata pugui continuar sent un cultiu viable a les Illes Balears».
Simonet ha destacat, a més, que «es tracta d’un pla que s’ha treballat tècnicament amb els professionals que coneixen les explotacions i amb els tècnics de les associacions de defensa vegetal de les zones productores, i existeix un consens tècnic sobre la necessitat de canviar el maneig del sòl i reduir la freqüència amb què es planta patata a les mateixes parcel·les».
El paper de les associacions de defensa vegetal
La Conselleria ha remarcat que la participació del sector en l’elaboració del Pla s’ha articulat a través d’un treball tècnic especialitzat. Les associacions de defensa vegetal (ADV) són agrupacions d’agricultors que disposen de personal tècnic especialitzat en sanitat vegetal i en gestió integrada de plagues i que treballen de manera continuada amb les explotacions.
Aquesta estructura permet que el disseny de les rotacions no parteixi únicament de criteris generals, sinó també del coneixement tècnic acumulat sobre les parcel·les, els cicles productius, els problemes fitosanitaris i les necessitats reals de les explotacions.
De fet, el mateix Pla estableix un sistema de seguiment en el qual té un papel central l’assessor en Gestió Integrada de Plagues (GIP). Aquest professional coordinarà amb els productors les preses de mostres de seguiment i haurà de validar tècnicament la rotació aplicada, els cultius implantats i la seva coherència amb el nivell d’infestació de cada parcel·la, a més d’elaborar anualment un informe tècnic.
«Darrere cada decisió hi ha d’haver criteri agronòmic, analítiques i seguiment. No plantejam una rotació genèrica, sinó un programa fitosanitari que s’adapta a la realitat de cada terreny i que comptarà amb assessorament tècnic durant la seva aplicació», ha assenyalat Simonet.
La Conselleria organitzarà pròximament presentacions i reunions tècniques a les zones productores, adreçades als agricultors i als professionals del sector, per explicar sobre el terreny el funcionament del Pla, els diferents itineraris de rotació i el procediment que hauran de seguir les explotacions per presentar les seves propostes.
Una estratègia diferent segons el nivell d’infestació de nematodes
Una de les principals característiques del Pla és que no estableix una única recepta per a totes les explotacions. La intensitat de les actuacions dependrà del nivell d’infestació de nematodes que presenti cada terreny, determinat mitjançant analítiques del sòl.
La unitat mínima d’actuació serà el recinte del Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC). És a dir, les mesures, classificacions i llindars s’aplicaran de manera individualitzada a cada recinte, encara que, en determinades circumstàncies, es podrà subdividir en subrecintes que hauran de mantenir-se estables durant els quatre anys del Pla.
El Pla estableix tres grans nivells d’infestació en funció del nombre d’ous de nematodes detectats per cada 100 grams de sòl. El nivell baix se situa per davall dels 1.000 ous; el nivell mitjà, entre 1.000 i 5.000 ous, i el nivell alt, per damunt dels 5.000 ous per cada 100 grams de sòl. Dins el nivell baix es diferencien, a més, els nivells B1, entre 190 i 450 ous, i B2, entre 450 i 1.000.
Aquesta classificació és especialment rellevant perquè determina la intensitat de la rotació. En un nivell baix es pot mantenir una freqüència elevada del cultiu de patata amb mesures preventives; en un nivell mitjà s’ha d’introduir almenys un any sense patata durant els quatre anys del Pla i reforçar els cultius trampa; i en un nivell alt la patata només es podrà sembrar dos dels quatre anys, amb un programa més intensiu de sanejament del sòl.
L’objectiu no és aconseguir una erradicació immediata del nematode, sinó reduir progressivament la càrrega de Globodera fins a nivells que permetin mantenir un cultiu comercial de patata viable i sostenible.
Cultius trampa per reduir la població de nematodes
Entre les eines centrals del Pla destaca la utilització de Solanum sisymbriifolium com a cultiu trampa. Les seves arrels emeten substàncies que el nematode identifica com si procedissin d’una planta de patata, fet que provoca l’eclosió dels ous i la sortida dels juvenils dels quists. Però, una vegada el nematode entra a les arrels, la planta no li permet completar el cicle vital ni formar nous quists.
Aquesta actuació permet reduir progressivament el banc d’ous viables present al sòl. El document tècnic assenyala que una correcta implantació de Solanum sisymbriifolium pot aconseguir reduccions significatives de les poblacions de Globodera, sovint d’entre un 30 i un 50 % després d’un primer cicle, i superar el 60 o 70 % després de dos cicles consecutius ben gestionats.
El Pla combina aquesta eina amb cultius no hostes, mesures de bioseguretat, varietats de patata resistents quan estiguin disponibles i l’aprofitament de l’efecte tèrmic estival. Durant els mesos de juny a agost, les temperatures elevades, l’alta radiació i el manteniment del sòl sec i voltejat contribueixen a la mortalitat natural de quists i juvenils.
«Hem d’actuar sobre la causa del problema i no únicament sobre les conseqüències», ha afirmat Simonet. «Això significa donar temps al sòl, rompre els cicles de la plaga i utilitzar totes les eines agronòmiques que tenim al nostre abast. És un canvi important en determinades explotacions, però és precisament el que ens permetrà preservar la capacitat productiva d’aquestes terres a mitjà i llarg termini».
Més de 9 milions d’euros per acompanyar els agricultors
L’aplicació del Pla comportarà actuacions agronòmiques que no tenen un rendiment comercial directe, com la implantació de cultius trampa, la introducció de cultius no hostes, les pràctiques necessàries per potenciar l’efecte tèrmic estival o els programes de seguiment. A això s’afegeix la pèrdua de producció associada al nivell d’infestació per Globodera.
Per aquest motiu, el Govern preveu subvencionar el 100 % dels costs establerts en els diferents mòduls del Pla.
Des de la presentació inicial del Pla, el passat mes de març, la Conselleria ha continuat treballant amb els tècnics i el sector per concretar les mesures agronòmiques, els itineraris de rotació i els seus costs. Aquest treball ha permès reajustar els mòduls econòmics i incrementar la previsió pressupostària inicial.
Amb els càlculs actualitzats, i en el supòsit que la totalitat de la superfície potencial s’acollís al Pla, el cost estimat durant els quatre anys d’aplicació se situaria entre 9.039.606 i 9.385.309 euros. La diferència entre ambdues estimacions respon a l’aplicació o no del mòdul opcional corresponent als cultius no hostes.
«A mesura que hem avançat en la feina tècnica amb el sector hem concretat millor les actuacions que necessita cada tipus de parcel·la i els costs que comporten. Això ens ha duit a incrementar l’estimació econòmica del Pla. Si demanam als agricultors que assumeixin unes mesures per protegir la sanitat dels sòls i el futur del sector, els hem d’acompanyar econòmicament», ha subratllat Simonet.
La quantia que correspondrà a cada explotació no serà uniforme, sinó que dependrà principalment del nivell d’infestació de nematodes de cada parcel·la, que determina la intensitat de la rotació i el nombre de cicles de cultiu trampa necessaris, així com del tipus de cultiu no hoste que s’utilitzi i del nombre de parcel·les, recintes o subrecintes incorporats al pla individualitzat.
A més dels costs de les actuacions agronòmiques, el Pla incorpora un mòdul específic de compensació per pèrdua de producció de patata, calculat segons el nivell d’infestació. Aquest mòdul s’aplica els anys en què el Pla permet sembrar patata i compensa la diferència entre la producció que es podria obtenir en un sòl sense infestació i el rendiment esperat en funció de la presència de Globodera.
Com a referència, el càlcul parteix d’un rendiment mitjà de 27.503 quilograms per hectàrea i d’un preu de 0,36 euros per quilogram. La pèrdua estimada que s’aplica per calcular la compensació va des d’aproximadament un 8 % en el nivell baix B1 fins a un 70 % en les parcel·les amb un nivell alt d’infestació. Això dona lloc a compensacions per pèrdua de producció que van des dels 792,08 euros per hectàrea del nivell B1 fins als 6.930,74 euros per hectàrea del nivell alt.
«Aquesta actuació no cerca reduir el sector de la patata, sinó exactament el contrari: fer avui les rotacions necessàries per poder continuar produint patata demà. No actuar suposaria deixar que augmentàs progressivament la pressió de la plaga fins a comprometre la rendibilitat de les parcel·les», ha afegit Simonet.
Sis municipis declarats oficialment infestats
El Pla s’emmarca en les mesures adoptades després de la declaració oficial de la presència de Globodera pallida i Globodera rostochiensis a les Illes Balears. La Resolució de 30 de juny va declarar com a municipis oficialment infestats Búger, Campanet, Inca, Llubí, Muro i sa Pobla, on el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears (LOSVIB) ha confirmat oficialment la presència de la plaga.
Els plans de rotació que aprovi la Direcció General tindran caràcter vinculant i la consideració de mesures fitosanitàries específiques aplicables a les explotacions afectades. Els titulars hauran de complir les actuacions previstes durant tota la vigència del seu pla i el seu compliment podrà ser objecte de control oficial.
«Tenim un sector especialitzat, professional i amb mercats consolidats que mereix una resposta a l’altura del problema», ha conclòs Simonet. «L’objectiu és que d’aquí a quatre anys tenguem sòls més sans, explotacions amb menys pressió fitosanitària i un sector de la patata amb millors condicions per afrontar el seu futur».
