Ara que els camps groguegen i acumulen forces per suportar l’arranada solar de juliol i agost, és d’agrair l’aplicació dels arbres de fulla caduca a vestir-se per vessar al terra les ombres de l’estiu. N’hi ha que ja s’han posat tot el fullam de què disposen, mentre que d’altres encara ens mostren els seus verds més tendres, que temptegen la llum abans de lliurar-s’hi amb plena confiança. La Naturalesa, tan impertinent i tan desoladora en els seus excessos, sembla enamorada d’aquests brots nous, tímids i trèmuls. Com una mare. És temps de bones promeses i de reconciliacions afectuoses, transparents, amb un puntet d’emoció en cada brot nou.

Potser, d’aquestes promeses, la que ofereix més esperança és la que ens envia la terra per mitjà de la vinya, de les fulles novelles de les parres. La vinya ha guanyat una gran presència els darrers temps en els camps de l’illa, en callada competència amb l’oliverar. En realitat, la competència es manifesta, sobretot, quan els ors líquids de la vinya i de l’olivar esdevenen les mercaderies més delicades.

Ara, la vinya és la promesa ferma de la verdor de l’estiu i dels rovells de la tardor. Sembla impossible que aquests verds tan purs resisteixin una transició tan exigent –heroica, diria. Però és que la vinya ve de molt lluny, ha escampat la seva cordialitat per la vida de les persones des del neolític, ha superat tots i cadascun dels dies de segles i més segles, plagues i sequeres, les glaçades dels hiverns i l’aire enfornat dels estius. I les mitologies han posat la vinya sota l’empara de déus de rang superior. No és estrany que els cristians se serveixin del vi per representar la sang de Crist. Hi ha un líquid més apropiat per a una tasca tan peculiar?

Registrem, així mateix, que amb fermesa i elegància ha guanyat un lloc d’honor a la cultura –n’ha esdevingut referent ineludible, com l’oli i el pa. El vi és present en pàgines colossals de la literatura, el trobareu ennoblint personatges i escenes de la gran pintura, el canten velles i nobles cançons que alleugereixen els ànims dels humans. Qui va reunir l’oli, el vi i el pa en un grup que s’anomena la trilogia mediterrània? Ara el blat és quasi a punt, l’oliva encara està en una fase primerenca. I el vi espera entre remors de sabes la fi de l’estiu.

Nou comentari

Comparteix