No ha estat el darrer capítol del serial, només un punt a part. Aquest mes d’octubre, les vaqueries que treballen amb AGAMA han signat un contracte que les lliga per un any a l’empresa en les condicions marcades per la lletera en mans de Damm. No són les que volien els productors, però les han acceptades per no haver de tirar la llet. La tensió havia estat present en les relacions entre les dues parts tot el mes de setembre d’ençà que es conegueren les intencions d’AGAMA de retallar la compra i el preu de la llet: els productors feren un comunicat refrendat per distintes organitzacions agràries en el qual manifestaven la seva preocupació pel futur de les explotacions, que veien molt negre.
El Govern s’hi va implicar advertint AGAMA de la necessitat de fer un esforç en ressituar la llet mallorquina en el mercat. Durant aquestes tres setmanes, la coordinació entre els ramaders, les organitzacions agràries i la conselleria d’Agricultura ha estat constant. I, finalment, els productors firmaren el contracte a pesar que les condicions no eren bones per a ells. Un fet que s’ha d’interpretar com un missatge de bona voluntat per part dels ramaders i que permet a les organitzacions agràries, que han fet el paper de representants, exigir gests en el mateix sentit per part de l’empresa. Això obr un nou escenari en el qual, tant l’empresa com els ramaders han de pensar en el que ha de passar d’aquí a un any, quan venci aquest acord firmat ara.
La supervivència del sector en joc
La producció de llet a Mallorca no ha estat mai fàcil. Aquesta illa, on les pastures són pobres i escasses i l‘alimentació del bestiar vacu de llet s’ha de fer a cop de molt d’esforç econòmic, posa en qüestió la supervivència de les vaqueries. De les cinc que mantenen la relació amb AGAMA, la majoria d’elles podrien continuar endavant perquè els números surten, però, com passa a tot el sector, haurien de fer un pensament i plantejar-se una profunda reestructuració del negoci que exigiria repensar l’estructura productiva, l’estratègia de mercat i aconseguir eficiència i control dels costs de producció.
També hi ha feina per AGAMA en aquests dotze mesos que venen: la lletera ha de demostrar que l’interès per la llet mallorquina és legítim tal com diuen, i no una excusa per mantenir la xarxa de distribució de les marques d’aigua i cervesa o la marca Lacao, que sí que funciona, i desfer-se’n de la resta de productes lactis.
Toc d’atenció a AGAMA
“AGAMA, com a indústria làctia, hauria de presentar un pla de viabilitat. Els ramaders, les organitzacions i la mateixa Conselleria ho esperem”, diu el director general d’Agricultura Fernando Fernández. “A més, el pla empresarial és un requisit imprescindible per rebre ajudes a les indústries agroalimentàries de la conselleria d’Agricultura i, tot i que el pla de viabilitat es pot modificar, ha de demostrar viabilitat per cobrar les subvencions o per a continuar amb els projectes ja demanats”. Per tant, “la indústria haurà de fer un esforç de gestió empresarial perquè surtin els números. No podem demanar permanentment als ramaders que justifiquin els seus costos de producció. Hi ha altres actors de la cadena que també han de demostrar la seva viabilitat”, afirma Fernández.
El director general d’Agricultura creu que hi ha feina a fer, però que la supervivència de la producció lletera a les Illes Balears, tant a Menorca com a Mallorca, és possible. “La ramaderia de llet a les Balears pot ser viable i hi ha explotacions ramaderes que actualment ho són. Depèn de l’estructura i dimensió econòmica de l’explotació, de la base territorial, del nivell de suficiència en l’alimentació del bestiar, de la qualitat genètica, de la tecnologia, i també de l’estratègia de comercialització”, argumenta Fernández, que també fa un toc d’atenció als productors: “Els ramaders en aquests pròxims mesos hauran d’asseure’s i pensar cadascun en la seva estratègia de viabilitat. Des de la conselleria i les Opes haurem de donar suport a l’elaboració d’aquests plans de viabilitat, però els ramaders sens dubte hauran de posar de la seva part i decidir”.
“En relació amb això, afegeix Fernández, des de la Direcció General hem posat en marxa des del mes d’agost un Programa de Control sobre els contractes làctics i les declaracions de compres de llet de la indústria que s’empara en el que mana el Reial Decret 95/2019 i la llei de Cadena Alimentària. Estam convençuts que serà un element més de seguretat i protecció de la transparència de la cadena de valor de la llet”, conclou.
Amb aquest horitzó, ara per ara no està clar si AGAMA continuarà sota el paraigua del grup DAMM d’aquí a un any, i per això, els ramaders han de continuar fent esforços independentment del que passi en el futur amb la lletera, si volen mantenir les explotacions. Una situació, a llarg termini, que és comuna a tots els productors de llet d’Espanya on la lluita per la supervivència també és el principal maldecap del sector. Recentment, la Federación Nacional de Industrias Lácteas (FENIL) ha posat en qüestió el preu que paguen per la llet als productors i ha afirmat que aquesta és la raó per la qual no són competitives. La resposta indignada no s’ha fet esperar i l’organització UPA ha fet un escrit tot afirmant que no fan comptes consentir una rebaixa en el preu de la llet i aposten perquè el model de futur del sector làctic es basi en el compliment de la Llei de la Cadena Alimentària i en el pagament d’un preu just per la llet, una aposta per al mercat intern i una valorització de la qualitat i l’origen de la llet perquè tota la cadena pugui generar valor.
El temps ha començat a córrer per les vaqueries mallorquines i d’aquí a un any, com diuen els pagesos, comptarem.
