El Consell de Mallorca i la DO Oli de Mallorca han lliurat aquest divendres el Premi Gota d’Oli 2025 a Projecte Closos «per la conservació i difusió del patrimoni arqueològic de Mallorca», en transcurs d’una cerimònia en la qual es reconeix la labor de persones o entitats que contribueixen a la difusió de Mallorca i la seva cultura, lligada als olivars i al consum de l’oli produït a l’illa.
Enguany, el Consell Regulador de la DO Oli de Mallorca ha considerat adequat distingir el Projecte Closos, «per la gran tasca que desenvolupa des de l’any 1996 en l’àmbit de la recerca arqueològica, la contribució en la recuperació del patrimoni dels mallorquins, així com en la divulgació mitjançant la programació d’activitats de difusió dirigides al públic en general per compartir amb la gent la riquesa del patrimoni arqueològic de Mallorca».
En nom de l’equip de Projecte Closos, l’arqueòleg Tomeu Salvà expressava el seu agraïment al Consell de Mallorca i la DO Oli de Mallorca pel premi obtingut, un vas de vidre bufat elaborat per artesans de Lafiore, utilitzant tècniques tradicionals.
Després de lliurar el guardó, el president Galmés destacava la llarga trajectòria d’aquest reconeixement que enguany arriba a la seva 19a edició, i ha felicitat Projecte Closos «per la gran feina que exerceixen des de fa gairebé tres dècades en la difusió de la riquesa arqueològica de l’illa».
En el seu discurs, el president Galmés assenyalava que «des del Consell de Mallorca continuam treballant per protegir els olivars i el paisatge que ens defineix» i ha explicat que «la futura Llei de la serra de Tramuntana preveu un catàleg d’oliveres monumentals per garantir la conservació i la producció sostenible».
Així mateix, Galmés recordà que «aquest 2025 hem incrementat fins a 2,1 milions d’euros les subvencions per promocionar el producte de Mallorca, i s’han reforçat les ajudes a cooperatives i explotacions agràries de la Serra, amb una inversió global que supera els 3,4 milions d’euros».
Per la seva banda, la consellera de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Pilar Amate, remarcava «la rica tradició olivarera de l’illa, que defineix els paisatges mallorquins d’indiscutible bellesa i que forma part de la nostra cultura, costums i tradicions i que ens aporta un oli de gran qualitat, emblema de la nostra gastronomia».
Així mateix, Amate apuntava «la necessitat i obligació que tenim les institucions de fer costat al nostre sector agrari» i s’ha referit a «les tafones i productors de la DO Oli de Mallorca que ja es preparen per iniciar la collita, d’aquí a unes setmanes, una campanya que esperam que finalitzi amb unes dades de producció positives i que sigui una collita de gran qualitat», ha dit.
Joan Mayol recorda l’evolució del pessimisme a l’excelència
Per part seva, el president de la DO Oli de Mallorca, Joan Mayol, en la seva intervenció va recordar la situació del sector anys enrere quan ningú, ni els més entesos, donava un gafet per futur de l’oli de Mallorca, avui reconegut arreu com oli de gran qualitat. La reproduïm pel valor documental que té la informació que havia reunit en el seu discurs:
“Que rebin la Gota un equip divers, arqueòlegs, voluntaris i col·laboradors, és una bona notícia, perquè l’oli és fruit d’equips multidisciplinaris, i té arrels històriques molt pregones. Sembla que els talaiòtics usaven sobre tot oli de llentrisca, un producte que es va fer fins al segle passat. Cartaginesos i romans ens dugueren l’oli de’oliva. Des de fa més de dos mil anys, cada tardor n’hi ha que passam pena, que preparam collita, que molem olives i n’extreim oli. 2000 anys, poca broma!”
“No sense incidències. Vull aprofitar per resumir com es veia fa 50 anys el futur de l’oli”.
1975, Llorenç Capellà publicava a l’editorial Moll l’obra 15 empresaris mallorquins (Economia, societat i cultura), on entrevistava una bona selecció dels principals emprenedors mallorquins del moment. Avui és un text molt suggestiu, que ens permet conèixer quina era la visió de l’elit d’homes d’empresa (ni una dona, a la llista!) de l’activitat econòmica, el futur polític postfranquista o el de la llengua catalana a l’illa. És una lectura (o relectura) molt aconsellable i en més d’un aspecte, sorprenent, com en els riscs detectats per al turisme (es vivia la crisi del 73), dels quals sembla que poca cosa es va aprendre.
Me toca centrar-me en el tema Oli de Mallorca. Capellà interroga a tres dels entrevistats sobre aquesta producció concreta. La seva importància històrica (havia estat l’exportació més important de l’illa durant diversos segles!) va deixar petja a la memòria col·lectiva, però en aquells anys, les perspectives no podien ser més pessimistes.
Parlen de l’oli tres pròcers assenyalats: Pere Salas (navilier i també propietari rural, que va ser president de la Diputació!), Eduard Blanes (presentat com a empresari agrícola; va ser impulsor de la Cooperativa Agropequària) i Gabriel Alzamora, comerciant de gran trajectòria i ex batle de Palma.
Els tres coincideixen: no hi ha res a fer
(Els tres s’equivocaven).
Pere Sales és contundent a la diagnosi: No té sentit que l’oli mallorquí intenti fer la competència a l’oli andalús perquè hi ha una diferència de qualitat massa grossa entre un i l’altre i les dificultats de conreu de muntanya fan impossible el rendiment econòmic.
Blanes dona la culpa als polítics locals: «La legislació de l’oli diu, precisament, que l’oli que té un cert grau no es pot comercialitzar. I passa que aquest grau el té l’oli mallorquí. Però quan s’aprovà la llei els representants de Mallorca foren incapaços de defensar els nostres drets de vendre oli.» Així i tot, és l’únic dels tres que manté un llumet d’esperança: «La Càmera Agrícola, conjuntament amb la cooperativa de Sant Bartomeu i els productors d’olivar de Sóller estan estudiant el problema de tipus comercial que afecta les oliveres» i «miram de a veure si es podria fer una rectificació de la legislació, tenint en compte que aquest oli nostre es podria vendre envasat, fent constar a l’etiqueta que és de Mallorca». Imaginar que l’oli mallorquí s’havia de mantenir amb una acidesa desbaratada era un molt mal camí.
N’Alzamora, tot i que crec que no era productor, fa la millor radiografia. Vegem alguna de les seves afirmacions: «L’olivar és tan vell i produeix una oliva tan petita que, malgrat se l’abonàs i se’l cuidàs, no donaria rendiment. És que els amos no traurien per pagar els jornals! Cal estanyar cada any, podar cada dos i això, tenint en compte el tipus de fruit que produeixen, ja no és possible… vostè deu saber que l’oliva mallorquina esperen que caigui per recollir-la. Avui fan una passadeta per davall les oliveres i apleguen una saqueta d’olives, l’endemà fan el mateix. Les posen totes damunt un graner i aquest graner fermenta… I que passa, llavors? Que l’oli agafa un grau d’acidesa tan pronunciat, tan gros, que no hi ha cap mercat que el pugui acceptar. Ni un, però!… A més, els jornals que es paguen al nostre camp són superiors als de la península, cosa que ens lleva tota possibilitat de fer mercats» No és estrany, en conseqüència, que el pronòstic que fa sigui desolador: «De res serviran els plors, són les realitats les que compten. Estic convençut que el nostre oliverar està condemnat a desaparèixer….Em cregui, l’oliverar mallorquí està ben perdut».
Aquesta unanimitat catastròfica de tres persones intel·ligents i informades ha estat desmentida pels fets: avui l’oli de Mallorca és una producció rellevant, que proporciona molta feina amb jornals ben pagats i que, sobretot, ha aconseguit un increment de qualitat que aquells empresaris ni tan sols es plantejaven com a hipòtesi. De ser un dels pitjors d’Espanya (i xarrant d’oli, això vol dir del Món) ha passat a situar-se a la part alta del rànquing, com ho demostra la quantitat de premis internacionals obtinguts. Darrere tot això hi ha l’esforç de centenars de productors, dels idealistes que varen saber forçar la seva millora i el suport de la Conselleria d’Agricultura i altres administracions. Avui obtenim a Mallorca un aliment saludable, amb un prestigi sòlid i merescut, que contribueix al progrés del sector agrari, que tants donaven per mort de forma irremissible. El seu futur, això sí, depèn totalment de l’acceptació del mercat, el més important del qual ha de ser el local, tant de famílies com de la restauració i hostaleria.
Permeteu-me que acabi amb una referència al valor simbòlic de l’olivera que, com tots sabeu, és l’arbre de la pau. Que avui, ara mateix, es visquin a la vora de la Mediterrània i altres llocs del món els drames de guerra, i especialment els atacs genocides a un país tan olivarer com és Gaza no pot ser passat per alt. Una curiositat quasi esperpèntica: tant Palestina com Israel tenen el mateix arbre nacional, l’Olivera. Deu ser l’única cosa en què estan d’acord”.
L’esdeveniment ha comptat amb la presència de productors i elaboradors d’oli d’oliva verge extra de Mallorca, i ha conclòs amb un aperitiu elaborat amb producte de Mallorca. Els assistents també han pogut tastar oli de Mallorca i vins amb distintiu de qualitat.
