Tot i que el projecte està encara molt verd i necessitaria un parell d’anys per fer-se realitat, ja ha aixecat una gran polseguera. No debades la documentació del projecte, que ha iniciat la tramitació administrativa, ja s’ha fet pública i posa negre sobre blanc xifres esgarrifadores. Avícola Son Perot S.A.(Onofre Ballester Veny, propietari d’altres granges d’aviram) vol fer una macrogranja de gallines ponedores i recria a Son Venrell, al terme de Sineu i es calcula que les instal·lacions hi hauria més de 739.000 animals destinats a la producció d’ous.
La notícia ha generat distintes respostes: a les xarxes socials, on s’ha centrat principalment la campanya contra el projecte, s’han vist, també, reaccions a favor que invoquen la necessitat d‘estimular i estalonar la producció local d’ous, de la qual en som deficitaris. Una situació que no és única, ja que les Illes Balears, i Mallorca per descomptat, és deficitària amb la immensa majoria d’aliments que hi ha al mercat a disposició del consumidor. Però, certament, la majoria de les reaccions, i molt contundents, són en contra. La primera i més destacable la de l’Ajuntament de Sineu que ha pres part activa convocant sessions informatives perquè els veïns presentin al·legacions al projecte. A més, el passat 29 de juliol, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat (PSIB-PSOE, Més i Partit Popular) una moció que mostrava el rebuig del poble a aquest projecte i que encomanava a l’equip de govern la presentació d’esmenes com a institució, per tal de posar èmfasi en els negatius impactes ambientals, sanitaris i socials que es poden causar als veïnats de Sineu. Per cert, que aquesta moció també es va aprovar a l’Ajuntament de Maria de la Salut i ben aviat el tema serà tractat per les corporacions municipals de Llubí i de Lloret de Vistalegre.
La finalitat d’aquestes iniciatives municipals, és aconseguir un front comú als tres municipis més propers a la parcel·la on es vol dur a terme el projecte d’avícola Son Perot SA.
El termini de presentació d’al·legacions acaba el dia 30 d’agost. Finalitzada la fase d’al·legacions al projecte, l’Ajuntament no descarta donar suport a noves iniciatives ciutadanes i a fer totes les passes que siguin necessàries per a aturar aquest projecte d’acord amb la legislació vigent. Mentrestant, continua una campanya de suport popular engegada a través del portal change.org on ja ‘shan aconseguit més 5 mil signatures per frenar el projecte.
Els riscos que poden trencar l’equilibri mediambiental
Però no només s’han vist aquestes reaccions. També degotegen altres d’organitzacions diverses que posen en qüestió el projecte. Així, els productors ecològics d’APAEMA han fet un comunicat en el qual afirma que “provocarà un greu perjudici per a les petites i mitjanes explotacions locals i contradiu els esforços per promoure una agricultura sostenible i de qualitat a les Illes Balears”. APAEMA argumenta que aquest projecte, “amb les seves dimensions desmesurades, no es pot considerar una explotació agrària, sinó una indústria intensiva que utilitza animals per generar grans quantitats de producte a baix cost, amb un alt consum de recursos naturals escassos com l’aigua, la terra i l’energia. Les preocupacions de l’associació inclouen els greus impactes ambientals que podria provocar, com ara les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació dels aqüífers a causa dels residus generats i el segellament de 70.000 m² de terreny, l’equivalent a set camps de futbol”.
Segons APAEMA, el projecte preveu la importació de 35.000 tones de pinso, principalment blat de moro i soja transgènica, procedent d’altres països, sense cap benefici per als productors locals de cereals. Això suposaria, a més, unes emissions addicionals de 6.000 tones de CO₂.
També els ecologistes hi estan en contra. Així, el GOB, diu que “implica un alt risc de filtracions i contaminació (de nitrats i altres substàncies químiques) sobre una aquïfer que actualment ja es troba en situació de vulnerabilitat extrema per contaminació i nitrats. En contextos de crisi climàtica les macrogranges intensives no són la solució, impliquen acaparament de sòl fèrtil per a l’agroindústria intensiva, incideixen negativament en les emissions de GEI i comprometen greument la salut dels aqüífers i també la salut pública”. En les al·legacions presentades posen l’accent en temes tan sensibles com el consum d’aigua: “El Pla de Mallorca ja pateix una situació greu de manca de disponibilitat i qualitat del recurs. Recordem com està la situació hídrica al Pla de Mallorca. Talls d’aigua a Petra, restriccions a Ariany, Lloret, Costitx, etc. La tendència de les pluges és a disminuir. Només s’haurien d’autoritzar usos justificadament necessaris. Una macroexplotació com aquesta concentrada en un sol punt, on el benefici és únicament per una empresa privada, no justifica aquesta extracció. El projecte assegura que l’aigua necessària per a tot el procés de la macrogranja provindrà d’un pou ja existent a la finca, sense especificar res més, amb relació a la legalitat o no del pou ni el cabal anual permès d’extracció. Calculen que requeriran unes 61.000 Tn l’any, que equival a un terç del què consumeix el poble de Sineu en un any. Quanta aigua es pot treure d’aquest pou per no afectar negativament l’aqüífer?”, es demanen.
Quant a l’extensió, més de 70.000m2 d’instal·lacions i edificacions sobre el sòl rústic que exigeixen l’exoneració agrària dels paràmetres urbanístics, adverteixen.
I recorden els polèmics antecedents de l’explotació per part de la mateixa empresa a Llucmajor: “amb una producció 5 vegades menor, posen en evidència la inviabilitat d’un projecte d’aquestes dimensions a qualsevol indret de Mallorca. L’avícola Son Perot té granges de producció d’ous a Manacor, Mirabó amb 40.000 gallines, i Es Caparó amb 180.000 i ara projecta aquesta de Sineu amb 739.400 gallines que preveu que vagi subtituint la que té previst tancar paulatinament a Ses Cisternes de Llucmajor. En aquesta, la segona més grossa de l’empresa fins ara, hi tenia gairebé 136.000 gallines. Ara, a Sineu, en projecte 739.400 gallines, informen des de l’entitat ecologista.
“Consideram que cal tenir molt en compte que la granja de Llucmajor ha protagonitzat diversos conflictes veïnals, per olor i mosques i que a més, al 2023 va ser sancionada pel Govern per operar sense comptar amb l’obligatòria Avaluació Ambiental Integrada i que, juntament amb la tramitació de la AAI va iniciar el procés de legalització de part de les seves instal·lacions: més de 9.300 m2 d’edificacions il·legals”.
Per això ara destaquen: Es faran 10 naus, per les quasi 750 mil gallines que produiran 13 milions de dotzenes d’ous a l’any, més altres 260.000 dotzenes d’ou líquid, provinents d’ous fissurats, 15.000 gallines mortes involuntàriament que van a la incineradora cada any, 25.500 romputs ous tudats que també aniran a TIRME. Són xifres insostenibles. I a més, hi pensen dur els excrements (gallinassa) de 220.000 gallines més de Manacor, en total més de 30.000 Tn d’excrements a acumular fins que els aconsegueixin vendre o repartir per finques agrícoles.
Els pagesos tampoc no ho veuen clar. Joan Gaià, gerent d’Unió de Pagesos de Mallorca (UPM) afirma que “el model d’agricultura industrial que no respecta els recursos naturals del país està, afortunadament, fora de l’imaginari col·lectiu dels mallorquins i mallorquines. I els pagesos no podem fallar aquí: hem de dir que no a tot allò que fa mal al país i a la imatge de la pagesia que l’allunya d’allò que som i hem de voler ser: productors d’aliments saludables i protectors de l’equilibri ambiental de Mallorca”.
APAEMA i UPM assenyalen la contradicció que suposa aquest projecte en un moment en què moltes petites explotacions d’aviram estan considerant abandonar l’activitat a causa de la càrrega burocràtica desmesurada que han de suportar, similar a la d’una macrogranja, però inassumible per a explotacions amb un nombre molt reduït d’animals.
La patronal agrària ASAJA manté una postura d’esperar i veure: “No entram a valorar el projecte del qual no coneixem els detalls més enllà del que hem llegit. ASAJA-BALEARS està a favor de les inversions en el sector primari sempre que es facin complint la normativa vigent”, declara el seu president Joan Company.
Mentrestant, la conselleria d’Agricultura queda a l’espera que la tramitació continuï amb la redacció de nous i preceptius informes. “Qui té la paraula ara és Territori, que la comissió de medi ambient és d’ells. Nosaltres fem informes sobre si el projecte compleix la normativa que marca el Decret d’Ordenació Avícola”, informen fonts del departament que recorden que també s’haurà de veure què diuen els informes de Carreteres, Recursos Hídrics i altres.
De moment, el projecte s’enreda en els tràmits de la burocràcia i no s’espera que es pugui posar en marxa, en cas que rebi els vist i plau de les administracions, fins d’aquí a dos anys. Dit això, el rellotge no s’atura…
