El Consell de Govern ha aprovat aquesta setmana una normativa per la qual limita màxima del nombre d’animals a les granges d’aviram i la seva ubicació. A partir d’ara no es donarà el vistiplau a cap projecte que excedeixi les dimensions recollides en aquesta regulació. La notícia es coneix poc després que aquesta mateixa setmana, es comunicàs l’arxivament definitiu del projecte de la macrogranja de Sineu, origen de tota la protesta dels darrers mesos i detonant de la decisió presa aquesta setmana per l’Executiu autonòmic. Les institucions i les organitzacions que han fet front comú contra el projecte de la macrogranja de Sineu han acollit amb gran satisfacció la decisió de la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental que ha rebutjat la sol·licitud de l’empresa Avícola Són Perot per a la construcció d’una macrogranja de 740.000 gallines en sòl rústic en la finca de Son Venrell, en el municipi de Sineu. Ara, amb la nova normativa limitadora, fan un alè, ja que es barra el camí de forma definitiva a la promotora de la iniciativa.
S’allunya el perill de nous projectes semblants
El Consell de Govern ha acordat, mitjançant l’aprovació d’un Decret llei, la regulació per fixar la dimensió màxima i la ubicació de granges intensives de gallines a les Illes Balears. Amb aquesta normativa, tendran la consideració d’activitats ramaderes intensives les explotacions avícoles de producció i reproducció que superin les 280 unitats de bestiar gros (UBG), equivalents a un cens que superi les 20.000 gallines ponedores.
En concret, aquest Decret llei respon a la necessitat urgent que l’Administració, en el marc de l’ordenació ramadera de les explotacions d’aviram, estableixi i reguli determinades condicions per a la instal·lació de noves explotacions ramaderes avícoles intensives de grans dimensions, amb un cens ramader molt superior als fins ara coneguts en aquesta comunitat autònoma. D’aquesta manera, es defineix el que es consideren explotacions intensives d’aviram i es prohibeix la instal·lació de noves explotacions o l’ampliació de les existents que superin les 160.000 gallines. A més, s’estableixen unes distàncies mínimes que hauran de separar les noves explotacions ramaderes d’aviram dels nuclis de població. Així, aquella nova explotació ramadera que superi la càrrega ramadera:
- Equivalent a 280 UBG (20.000 gallines) ha de mantenir una distància no inferior a 2.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.
- Equivalent a 560 UBG (40.000 gallines): ha de mantenir una distància no inferior a 4.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.
- Equivalent a 1.120 UBG (80.000 gallines) ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte del sòl urbà de tipus residencial més pròxim.
Al mateix temps, es permeten estructures productives amb capacitat de produir ous i carn, de manera que el proveïment de la població local pugui quedar garantit. La finalitat és prevenir o evitar qualsevol activitat ramadera susceptible d’afectar el medi natural i causar perjudicis o minvar la qualitat de vida de la població en general i, més específicament, de la més propera a aquestes activitats. Amb aquesta norma, el Govern reafirma el seu compromís amb la producció agrària i ramadera i la promoció de la producció local alhora que assegura el benestar animal i la qualitat dels productes agroalimentaris; garanteix la qualitat mediambiental; evita i minimitza els riscos mediambientals derivats de l’activitat econòmica, i manté la qualitat de vida de les poblacions properes a les explotacions ramaderes intensives d’alta densitat.
El Govern argumenta que en l’àmbit de les Illes Balears, és absolutament necessari definir les granges intensives industrials avícoles, ateses les seves especials característiques, la feblesa del territori, la manca de recursos, la limitació del sòl rústic i l’impacte mediambiental que poden generar aquest tipus d’explotacions al medi ambient i als nuclis de població propers. En aquest sentit, a altres territoris d’Espanya, amb densitats poblacionals molts inferiors a la densitat de les Illes Balears, ja es disposa de normativa específica que limita la instal·lació de noves explotacions ramaderes en funció de la densitat ramadera i la distància als nuclis de població propers.
A les Illes Balears, fins ara, no hi havia normativa, de caràcter autonòmic, insular o municipals, que estableixi unes limitacions definides de les distàncies als nuclis de població que s’han de respectar per la instal·lació de noves explotacions ramaderes intensives amb un cens d’animals molt elevats. La Unió Europea, ja des de l’any 2010, amb la Directiva 2010/75/UE sobre emissions industrials i emissions derivades de la cria de bestiar, ja preveu tota una sèrie d’actuacions prèvies de prevenció i control integrats dels possibles efectes contaminats a l’atmosfera i a l’aigua de tota una sèrie d’explotacions ramaderes intensives amb una densitat animals elevada, entre elles les explotacions ramaderes de cria intensiva d’aviram.
Per tot això, és fonamental abordar els reptes als quals s’enfronta l’àmbit ramader davant la possibilitat de l’increment d’aquest tipus d’explotacions ramaderes intensives a les Illes Balears, que són contràries a l’esperit de la Llei Agrària de les Illes Balears, que promou una activitat agrària sostenible que garanteixi el manteniment del medi rural i reconegui la importància de l’agricultura i la ramaderia, sempre garantint la conservació mediambiental.
Una oposició ferma des del primer moment
El projecte de macrogranja de Son Venrell, que va ocasionar tanta d’oposició des del començament, ha estat el detonant per a l’aprovació d’aquesta nova regulació. La patronal mallorquina PIMEM ha recordat que en el seu moment es va mostrar totalment en contra d’un projecte que contemplava deu naus de nova construcció i estava previst que produís 30.600 tones de residus anuals i un consum d’aigua de 60.000 metres cúbics a l’any. Per a la Federació aquest projecte tenia un impacte desproporcionat en el cor de Mallorca, amb conseqüències mediambientals irreversibles.
Aixi mateix s’ha manifestat Unió de Pagesos. L’entitat, per boca del seu gerent, Joan Gaià, assegura que una vegada s’ha aconseguit parar aquest despropòsit és moment de fixar l’atenció i els esforços a ajudar als petits productors. “La suma d’autònoms i pimes del sector primari formem una diversitat d’oferta basada en la qualitat del producte i la sostenibilitat del territori que repercuteix en una consolidació de llocs de treball i manteniment de les finques de la nostra illa el valor de la qual no té preu es miri com es miri i ho miri qui ho miri”.
Per la seva part el president de APAEMA Miquel Coll, també celebra la paralització d’aquest projecte i assegura que “seria molt convenient aprofitar el debat que s’ha tingut per a entendre que cal posar límits mitjançant normatives i lleis a macroprojectes que res tenen a veure amb el perfil de petita empresa que hi ha a Mallorca i que tant de mal poden fer al territori des del punt de vista mediambiental”.
En la mateixa línia s’ha manifestat l’Ajuntament de Sineu. El batle de Sineu, Tomeu Mulet, ha dit: “Com a membres de l’Ajuntament i també com a sineuers estam molt contents perquè des del primer moment hem donat resposta a un projecte que comprometia Sineu i tota la comarca del Pla. Amb la feina ben feta, avalada pels tècnics, fora frissar i amb seriositat, s’han emès els informes corresponents i arribam al final d’aquest camí, que suposa aturar el projecte de Son Venrell”.
Una flexibilització que agrada els empresaris del sector del Porquí
El Govern d’Espanya ha aprovat una flexibilització de les normatives que regulen la identificació d’animals i les funcions del veterinari en les explotacions ramaderes. Aquest canvi normatiu, segons l’Executiu central, cerca simplificar els procediments administratius, reduir costos operatius i adaptar les exigències a les condicions específiques de cada explotació.
Pel president de l’Associació Empresaris del Sector Porquí de PIMEM, Antoni Mestre, “és una mesura benvinguda, ja que a Mallorca hi ha molt poques explotacions que puguin assumir el cost d’un veterinari de granja”.
Quant a la identificació animal, el reial decret aprovat introdueix modificacions en la regulació sobre el sistema de traçabilitat, identificació i registre de determinades espècies. Per Mestre “xerram d’una normativa lògica i que mantén la coherència exigida i necessària pel que fa a la identificació”.
D’altra banda, també s’ajorna, en aquest cas fins a l’1 de juny de 2025, l’obligatorietat que les explotacions ramaderes comercials disposin d’un pla sanitari integral. A més, la figura del veterinari d’explotació tindrà caràcter voluntari, encara que es manté l’obligatorietat de les visites zoosanitàries obligatòries. Per Mestre “en el cas de Mallorca les ADS (Agrupació de Defensa Sanitària) cobreixen perfectament totes les necessitats dels animals”.
Aquestes modificacions formen part d’un conjunt de mesures impulsades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) per a modernitzar la normativa ramadera i garantir la seva sostenibilitat econòmica i ambiental. El Govern assegura que les noves regulacions mantindran els estàndards de sanitat animal i traçabilitat, fonamentals per a la competitivitat del sector en els mercats nacionals i internacionals.
