Heus aquí que ja tenim a les mans una nova entrega de la nissaga del Projecte Pla de Buc, en el qual hi han implicats cinc cellers de Mallorca : 4 Kilos, Soca-rel, Mesquida Mora, Can Verdura i Ca sa Padrina. Si vàrem començar amb el Pla de Buc de Pep Rodríguez de Soca-rel, en aquest cas parlam del “Manto Negre 2024” del celler porrerenc Mesquida Mora. Un celler que té a gala fer feina sentint el batec de la terra on hi ha el vinyet, on la vinya es veu com el què és: un organisme viu, i per això, s’aplica l’agricultura biodinàmica amb la qual el respecte pel sòl i el ritme de la natura marquen una manera de fer que defuig la pressa i l’artifici, i que cerca expressar el paisatge amb la màxima honestedat.
Per a Bàrbara Mesquida, que treballa amb sensibilitat, equilibri i una mirada profunda cap al territori, aquest Projecte Pla de Buc és una mirada conjunta, sincera i diversa del vi mallorquí, on cada celler aporta la seva veu sense perdre l’harmonia del conjunt.
Com s’integra/encaixa Bàrbara Mesquida en el projecte Pla de Buc?
La idea va ser d’en Cesc Grimalt, per tant, molt agraïda a què pensàs amb jo i amb Mesquida Mora com un dels possibles elaboradors i, per tant, molt contenta de formar part d’aquest grup de viticultors i elaboradors que comparteixen molts de punts de vista. Crec que entre noltros es traça un fil de respecte en el territori, d’estima a les vinyes velles, de compromís amb les varietats autòctones, de compromís amb la nostra terra i del convenciment absolut de no deixar desaparèixer del tot un patrimoni molt valuós i una Mallorca en què hem crescut.
El projecte Pla de Buc és una primera passa d’alguna cosa més? T’agradaria? Li veus continuïtat?
De moment són aquestes dues collites, el 24 és el que tenim en el mercat i la del 25 descansa al celler. I tant de bo, molts d’anys per venir endavant. L’entusiasme i la il·lusió aniran dient quina forma prenen. En qualsevol cas, encantada i agraïda de formar part del projecte i que en Francesc Grimalt tiràs endavant aquesta quimera, aquesta curolla i les ganes de fer país i reivindicar-nos i reivindicar els que hi han estat abans, la gent que de manera discreta i silenciosa feren feina i salvaguardaren el patrimoni.
Aquesta entesa de cinc cellers parla d’afinitats més enllà d’aquest projecte puntual? Quines?
Sí, parla d’afinitats i de compromís amb la terra, d’una visió orgànica, integrada i de respecte, de ser conscients del patrimoni que tenim i de la necessitat urgent de mantenir-lo i, en certa manera de la sort que hem tengut de poder fer d’altaveu de molts de viticultors que han fet feina a la vinya, de forma discreta i en silenci. Per tant, és un reconeixement als viticultors que han seguit fent feina davant totes les adversitats. I demostrar i reivindicar aquestes varietats que són les nostres i que mos fan únics i diferents en el món.
Serà una nova manera de crear “marca”, el vi de parcel·la com aquest Pla de Buc, més enllà de les DOs i IGPs?
És reivindicar un territori molt concret i reivindicar un valor que tenen aquestes zones que sabem que històricament han tengut un pes en el binomi sol/varietat, i sense oblidar els viticultors que ho han tirat endavant.
Entre tots, i cadascun amb les seves particularitats, es teixeix un fil que mos uneix i mos abraça i que ajuda a posar en valor aquest paisatge.
Què representa per a tu, com a enòloga i cellerera, la varietat Manto Negro?
Per jo, aquest Manto Negro ha estat tot un repte, una sorpresa per què mai no havia vinificat un Manto Negre 100%. Sempre havia vinificat Manto Negro amb Callet, per tant és un repte entendre la varietat, conèixer-la cada vegada més i, sobretot, aquesta il·lusió de projecte compartit i a la vegada amb una visió molt individual.
Què hi trobarem dins la botella?
Hi trobareu un Manto Negro sense cap mena d’artifici. És a dir, un Manto Negro desrapat, sense trepitjar, fermentat i embotellat, que no ha passat per bota i que se l’ha tractat per intentar mostrar la màxima puresa. Com un exercici de veure com és un Manto Negro del Pla de Buc, però que ha passat per les meves mans.
