És la dada que més ha sorprès de les darreres informacions sobre la pujada del cost de la vida. La pujada del preu dels ous, juntament amb el de l’electricitat i aquest darrer molt enfora del primer, és el responsable principal de l’augment significatiu de la inflació el mes d’octubre. Qui ho havia de dir! Els ous, un aliment considerat bàsic, proteïna barata pels que no es poden permetre un bistec o el peix de tallada, està a punt de deixar el segment dels aliments econòmics, a l’abast de tothom, i sense restriccions.
Segons les dades del sector, en els darrers quatre anys el preu de l’ou a Espanya ha pujat entre un 45 i un 50%, i només en els darrers dotze mesos s’ha incrementat un 17%, per damunt de la mitjana europea (10%). Actualment, una dotzena d’ous tradicionals se situa al voltant dels 3,30€, mentre que els ous camperols o ecològics arriben als 4,50–5€, al voltant d’un 35% més cars, atès que el seu cost de producció és notablement superior.
Aquesta mateixa setmana, la Conselleria d’Agricultura reunia el sector de l’aviram en una jornada tècnica organitzada a través de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, on es trobaren ramaders, tècnics i representants institucionals per analitzar l’evolució del sector, els seus costos de producció i els principals reptes de futur en matèria de bioseguretat i sostenibilitat.
El director general Fernando Fernández presentà els resultats del primer estudi de càlcul de costos amb dades reals de deu explotacions representatives —set de carn i tres de posta—. Fernández destacava el paper estratègic del sector malgrat la seva petita dimensió, subratllant el seu potencial per fomentar l’autoproveïment, diversificar la ramaderia i avançar cap a models més sostenibles. “Volem oferir eines al sector per millorar l’eficiència, la rendibilitat i la bioseguretat, sempre prioritzant el benestar animal i la qualitat”, ha afirmat.
I és que el moment és delicat: s’ha obert un debat públic sobre l’evolució del preu dels aliments bàsics, en aquest cas els ous, al que s’ha afegit darrerament la grip aviària, que ha obligat a prendre mesures restrictives per evitar que l’epidèmia s’escampi.
S’acumulen els problemes, sobretot en ecològic
Segons les dades de la conselleria, a les Illes Balears hi ha més de 6.000 explotacions avícoles registrades, tot i que només 44 són de producció i reproducció. D’aquestes, 28 tenen caràcter comercial, amb 11 dedicades a producció de carn i 17 a la d’ous. Mallorca concentra prop del 80 % de les aus. Durant el 2024, el cens de gallines ponedores s’ha reduït un 11 %, situant-se en 296.354 exemplars. Pel que fa al sacrifici d’aus, s’han registrat 133.859 caps, un 3 % més que l’any anterior, amb predomini dels pollastres broiler. La producció d’ous es manté elevada, amb 7,8 milions de dotzenes (+1 %). Destaquen els ous de gallina camperola, que han crescut un 15 %, mentre que els ecològics disminueixen un 57 %.
L’estudi econòmic presentat mostra diferències clares entre producció convencional i ecològica. En avicultura de carn, les explotacions convencionals mantenen un marge net positiu de 4,08 € per pollastre. En canvi, les ecològiques registren pèrdues d’1,12 € per animal a causa de costos més elevats en pinsos, mà d’obra i superfície necessària.
Pel que fa a la producció d’ous, el marge net és de 0,24 € per dotzena. Les dades, segons la Direcció General, serviran de base per dissenyar futures línies d’ajuda i polítiques que millorin la competitivitat del sector.
Aquests resultats confirmen que les explotacions convencionals aconsegueixen sostenir-se econòmicament, mentre que la producció ecològica necessita ajustaments estructurals i suport específic per assolir una rendibilitat comparable. L’estudi servirà com a eina de referència per definir futures línies d’ajuda i polítiques públiques orientades a la competitivitat i la sostenibilitat del sector.
La dependència de la producció exterior i l’afegit del cost de la insularitat, per la de casa
Queda clar que els números no surten. Sobre aquesta qüestió, la patronal ASAJA ha dit la seva. En un comunicat l’entat alerta que “aquest augment respon a un conjunt de factors que afecten tot l’Estat, com són la reducció del cens de gallines ponedores, l’augment de la demanda de producte ecològic i camper, i l’increment general dels costos de producció. A les Illes Balears, aquests elements es veuen amplificats pel sobrecost insular, ja que produir aquí és aproximadament un 30% més car que a la Península. A més, la dependència estructural de producte exterior fa que qualsevol tensió del mercat es traslladi de manera immediata al consumidor balear”.
ASAJA destaca també la reducció del cens i el canvi d’hàbits de consum com a dos factors clau per explicar la situació actual. “El cens de gallines ponedores ha caigut un 11% en un any a les Illes Balears: de 332.649 exemplars el 2023 a 296.354 el 2024.A aquesta reducció de l’oferta s’hi afegeix un augment del consum del 4% a nivell estatal, amb un interès creixent per productes ecològics i de proximitat, que són més costosos de produir. El 2023 es varen produir a les Illes 7,7 milions de dotzenes d’ous, una xifra notable, però insuficient per compensar la reducció de ponedores i la dependència de la producció peninsular“, manifesten.
A tot això, ara hem d’afegir la tensió que provoca en el mercat la grip aviària que, tot i que no ha afectat greument les Illes fins ara, la detecció de diferents focus a l’Estat i les noves mesures de bioseguretat adoptades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural poden generar dificultats logístiques o alentiments puntuals en la producció. Aquestes mesures, necessàries per protegir la sanitat animal, impliquen restriccions a la cria a l’aire lliure en diversos municipis, controls més estrictes sobre l’alimentació i l’aigua de les aus i limitacions temporals a la participació en mercats, entre d’altres.
Encara que no suposen un fre generalitzat per al sector, sí que poden comportar adaptacions costoses per a aquelles explotacions de caràcter familiar o d’autoconsum, i generar pressió addicional sobre un mercat ja tensat, observen des d’ASAJA. I acaben confiant que l’epidèmia no s’escampi a l’arxipèlag per què “si la situació epidemiològica empitjoràs, els efectes sobre la producció podrien ser immediats i repercutir directament en els preus, motiu pel qual és essencial mantenir la vigilància i aplicar les mesures sanitàries amb rigor”, adverteixen.
Prevenció i prudència
De moment, tal com es va informar en aquesta jornada tècnica, a l’arxipèlag no s’ha registrat, de moment, cap cas de grip aviària. El Govern manté actius programes oficials de vigilància, tant passiva com activa, i intensifica controls en zones d’especial risc com Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, així com en municipis de vigilància específica. En aquestes àrees es prohibeix la cria d’aus a l’aire lliure, excepte si l’alimentació es fa en espais protegits. A més, els certàmens ramaders queden suspesos, mentre que els mercats setmanals només podran operar si no concentren animals de diversos orígens. I ha anunciat que estendrà en els pròxims dies les mesures de protecció per fer front a la grip aviària a tots els municipis de l’arxipèlag, garantint que, en tots els casos, es compleixin les mesures de bioseguretat per minimitzar així el possible contacte amb aus silvestres, que és la font principal de contagi.
La Conselleria recorda la importància de comunicar qualsevol anomalia sanitària, com increments de mortalitat o descens de la posta, per activar els protocols corresponents.
En la cloenda de la trobada, Fernández apel·lava a la responsabilitat col·lectiva: “La implicació dels ramaders és essencial per mantenir el control sanitari i garantir la continuïtat d’un sector que forma part de la identitat productiva de les Illes Balears”.
