El cas de la traïció del Grup DAMM, matriu d’AGAMA, que ha deixat tirats els ramaders de vacú de llet de Mallorca sis mesos abans de l’anunciat, la indignació del sector i del Govern ha arribat al Parlament. Ahir, en el ple, varen haver de respondre per la situació el conseller Simonet i, fins i tot, la presidenta Prohens. De les seves intervencions, contundents, es desprèn que la conselleria manté el seu compromís de seguir al costat dels productors i tant Simonet com la Presidenta anunciaren que es reclamarà la devolució de les ajudes atorgades en el passat al grup català, per incompliment dels compromisos pactats.
En el rerefons d’aquest episodi parlamentari continua havent una realitat caperruda: Fer llet de vaca a Mallorca no sols és difícil, probablement és insostenible. Els costos penalitzen la competitivitat, que ja és molt fràgil fins i tot a la Península i encara més a les Illes Balears. Per això, quan la conselleria diu que farà costat al sector petit i ferit de mort, quedam a l’espera de les propostes que es puguin posar damunt la taula en la reunió que pròximament farà la mesa sectorial convocada per Simonet en una data encara per deteminar. Hauria de ser un triple salt mortal per salvar la situació agònica en la que es troben les poques vaqueries que encara sobreviuen en aquest moment.
El diagnòstic demolidor, a Mallorca
I és que partim d’una situació pràcticament desesperada. El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, era ahir a Menorca on va reunir la Mesa del Sector Lacti per analitzar la situació del boví de llet a les Illes Balears i compartir amb el sector les dades actualitzades de producció, preus i comercialització corresponents al 2025.
Segons la informació que aportà, el valor brut de la producció de llet venuda als primers operadors a les Illes Balears va assolir, el 2025, els 15.871.349,58 euros. Tanmateix, si es té en compte el pes de la venda directa —especialment rellevant a Menorca— i el valor de la llet transformada per a venda directa, s’estima que el valor brut total de la producció làctia sense transformar arriba almenys als 25.735.012,11 euros.
Fernández ha destacat que «aquestes dades permeten determinar el pes econòmic real del sector lacti a les Illes Balears, un sector estratègic per al medi rural, el manteniment del paisatge agrari i la producció alimentària local». A més, ha afegit que «és un sector que viu realitats molt diferents segons l’illa i, per això, és important analitzar les dades amb detall i mantenir espais de diàleg permanent amb els productors».
L’informe presentat confirma que la producció total de llet de vaca a les Illes Balears el 2025 es va situar en 54.989.342 litres, cosa que suposa un descens del 3,7 % respecte del 2024, amb una reducció de 2,1 milions de litres; «unes dades coherents amb l’evolució del sector de la llet a escala nacional i a escala europea», ha subratllat el director general.
No obstant això, l’evolució no ha estat homogènia entre illes. La caiguda es concentra principalment a Mallorca, on la producció es va reduir un 20,5 % i va passar de 9,5 milions de litres el 2024 a 7.579.329 litres el 2025. En canvi, Menorca manté pràcticament estable la producció, amb 47.222.781 litres, només un 0,3 % menys que l’any anterior, i consolida el seu paper com a principal territori productor de l’arxipèlag.
El nombre d’explotacions professionals que declaren lliuraments o venda directa de llet a les Illes Balears es va situar en 124, tres menys que l’any anterior. D’aquestes explotacions, 109 es troben a Menorca, 13 a Mallorca i 2 a Eivissa. El cens d’animals amb dret a ajuda associada va créixer lleugerament, amb 7.846 vaques de més de 24 mesos, 42 més que el 2024.
«A Menorca, s’observa una estructura productiva que, malgrat les dificultats, es manté estable, amb explotacions professionals que continuen apostant per l’activitat i que han avançat en la transformació i la comercialització directa», ha assenyalat Fernández.
L’etern escull del preu
Un dels factors que més influeix en la viabilitat del sector és el preu que perceben els ramaders. El 2025, el preu mitjà pagat al productor a les Illes Balears va ser de 0,468 €/litre, encara per sota de la mitjana nacional, de 0,511 €/litre.
Hi ha diferències significatives entre illes: a Menorca, el preu mitjà anual va ser de 0,456 €/litre, mentre que a Mallorca va assolir el preu de 0,517 €/litre.
«Seguim marcant preus per sota de la mitjana nacional a causa del cost d’oportunitat, derivat d’una cadena de valor amb un nombre limitat de primers compradors de llet, la qual cosa redueix la capacitat de negociació dels ramaders. El preu és clau per a la viabilitat de les explotacions, especialment a Menorca, on el sector té un pes estructural en l’economia rural», va explicar Fernández.
Fernández ha afegit que «amb les dificultats actuals per mantenir el preu, preocupa que el mes de gener el preu mitjà de la llet a Europa se situàs en 0,421 €/litre, un 17 % menys que fa un any, fet que podria repercutir ràpidament en el territori de la Unió. El sector de Menorca hauria d’apostar per mantenir l’estabilitat del preu en els llindars actuals».
Venda directa i transformació, el cas de Menorca
L’informe també destaca el paper creixent de la venda directa a Menorca. El 2025, es van declarar 20.256.149 litres comercialitzats per aquesta via, un lleuger increment respecte de l’any anterior, fet que consolida aquesta fórmula com un element diferencial del sector. La venda directa ja representa el 42,9 % del total de la llet produïda, amb 56 ramaders que venen directament, tres més que el 2024.
En paral·lel, la producció vinculada al formatge DOP Maó-Menorca continua sent un pilar del sector. Pendents de les dades definitives del 2025, el 2024 la producció va ser de 3.523 tones, amb un valor de comercialització de 24,7 milions d’euros.
Durant la reunió també va sortir a rotlo la situació a Mallorca, on el tancament de l’empresa Agama ha generat un context complex per a les explotacions de l’illa. La Conselleria ha anunciat que convocarà pròximament una mesa específica del sector lacti a Mallorca per estudiar mesures de suport.
«Som conscients que la realitat del sector a Mallorca és molt diferent de la de Menorca en aquests moments», ha afirmat Fernández. «Per això, volem abordar-la amb el sector de manera específica, escoltar els ramaders i analitzar totes les opcions».
PROVILAC, la taula de salvació del sector
Durant la trobada, el Govern ha informat que fa tres setmanes que el PROVILAC IV s’ha abonat gairebé íntegrament. En aquesta convocatòria, s’han rebut 122 sol·licituds —la major part corresponen a Menorca (110 expedients), mentre que a Mallorca n’hi ha 12—, de les quals 105 es van concedir, amb un import total de 1.346.464,25 euros.
En aquests moments, ja s’han abonat 87 expedients per un import d’1.159.193,29 euros. Així mateix, 16 expedients més, per un import de 187.270,96 euros, es pagaran durant aquesta setmana. D’altra banda, 12 expedients continuen pendents de resolució administrativa.
Fernández ha destacat que «el PROVILAC s’ha consolidat com una eina fonamental per donar suport a la viabilitat de les explotacions i per promoure la modernització». A més, ha afegit que la Conselleria ja ha plantejat iniciar la redacció del PROVILAC V, que es negociarà amb el sector per definir les línies prioritàries.
«L’objectiu és mantenir un instrument útil, flexible i adaptat a la realitat de les explotacions. El futur del sector lacti a les Illes Balears depèn de la modernització, de la digitalització i de la garantia que les explotacions puguin continuar sent viables en el temps».
Hi ha una cosa certa, a les vaques les han d’alimentar i munyir cada dia. El seu futur és incert a partir del dia 31 de març quan AGAMA-DAMM deixi de comprar la llet i de res no valdran els cops de pit i el reconeixement que és un sector necessari per la sobirania alimentària, si no es troba la fòrmula màgica per reflotar el sector que va començar a declinar fa 40 anys.
